dissabte, 19 de octubre de 2019

La manca de suport parlamentari a Mas abocaria a unes eleccions el 6 de març

|



La negativa de la CUP a investir Artur Mas deixant a la coalició de JxSí amb 62 diputats aboca a una nova convocatòria d'eleccions que haurien de celebrar-se el 6 de març, tot i que si el Govern decideix cenyir-se a la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern podrien avançar-se al 21 o 28 de febrer.


Mas ja va rebre la negativa de la CUP a la seva investidura en el seu primer intent per erigir-de la Generalitat en un ple d'investidura amb dues votacions --els dies 10 i 12 de novembre-- i va ser a partir d'aquesta primera data quan va començar a córrer el comptador que tenia com a termini màxim el 10 de gener per arribar a un acord amb la formació anticapitalista.


Aquest termini correspon a la llei catalana que estableix l'elecció d'un candidat dos mesos després de la primera votació d'investidura i, en cas de no aconseguir-ho, la legislatura resta dissolta "automàticament".


L'Estatut d'Autonomia aclareix que és el Parlament el que quedaria dissolt i les dues normes coincideixen que el president en funcions ha de convocar eleccions "de manera immediata" i que s'han de celebrar entre 40 i 60 dies després la convocatòria.


La llei estatal, la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg), concreta que les eleccions han de celebrar-se 54 dies després que la signatura del decret de convocatòria entri en vigor.


En l'anterior convocatòria, Artur Mas va signar el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d'eleccions el 3 d'agost i es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat un dia més tard, el 4 d'agost, i 54 dies després, el 27 de setembre els catalans van acudir a les urnes.


En cas que Mas esgotés el termini i el Parlament quedarà dissolt de forma automàtica, el dia 11 de gener es veuria obligat a signar un nou decret de convocatòria que entraria en vigor el 12 i, si de nou repeteixin els temps de la Loreg, les catalans tornarien a votar el 6 de març.


Amb tot, si es regeixen per la llei catalana, també podrien convocar-se el 21 o 28 de febrer, encara que en totes les convocatòries catalanes s'ha respectat el termini de 54 dies que marca la Loreg.


INCÒGNITES ELECTORALS


Davant aquestes eventuals eleccions s'obren diverses incògnites i entre elles destaca si Convergència i ERC reeditarien la fórmula de presentar-se conjuntament sota la candidatura sobiranista de JxSí.


A priori, s'anticipa una possibilitat no senzilla d'acord amb el que han declarat tant sectors republicans com alguns sectors convergents, que ja es van oposar des del principi a la coalició i que, després de no haver aconseguit l'objectiu de governar, no ho veurien amb bons ulls.


Per aclarir aquesta incògnita, caldrà veure si l'ANC i Òmnium arriben amb empenta suficient per tornar a propiciar la llista conjunta que ja va aconseguir en les passades eleccions.


Una altra de les incògnites és si el partit capitanejat per Ada Colau, BComú, repetiria la fórmula de les generals, i si es presentarà en confluència amb Podem, ICV, EUiA i Equo, una opció que va rebutjar en les passades eleccions catalanes.


CONSTITUCIÓ DEL PARLAMENT


Després de les eleccions, la llei catalana estableix que la constitució de la cambra catalana s'ha de produir dins dels 20 dies hàbils següents a la data d'eleccions --entendidos com a tals els laborables de dilluns a divendres--, cosa que en el cas que se celebri el 6 de març, podrien portar a que la constitució del Parlament no es produís fins a l'1 d'abril.


La major part de la capacitat legislativa del Parlament depèn que estigui constituït, s'hagi investit un president i s'hagi format un Govern, una situació que no s'ha donat des que Mas dissolgués la càmera el 3 d'agost i que podria prolongar-se més mesos.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH