diumenge, 26 de maig de 2019

Un 45% dels reclusos a les presons espanyoles pateixen trastorns psiquiàtrics

|




























































Beatriz Pérez.- A Espanya, un 45% de la població reclusa pateix algun tipus de trastorn psiquiàtric, segons la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), el sindicat més representatiu en les administracions públiques de tot Espanya.


Per la seva banda, l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia (APDHA) ha denunciat que aquestes són persones que necessiten una atenció especialitzada per solucionar els seus problemes i que, per tant, no haurien d'estar en presons que no compten amb els mitjans adequats. La presó i el que aquesta suposa --privación sensorial, sexual, afectiva, entre d'altres factores-- no fa sinó accentuar la gravetat dels seus trastorns.


Paral·lelament, en els darrers anys i amb l'excusa de la crisi econòmica, el pressupost de les despeses sanitàries i dels medicaments en presons s'ha reduït un 7,83%.


"LA PRESÓ GENERA MALALTIA MENTAL"


Per César Manzanos, membre de Salhaketa, un moviment de Vitòria-Gasteiz de suport i reivindicació de la dignitat de persones preses, "la presó genera malaltia mental". "A la presó no hi ha programes de resocialització, ni psicòlegs clínics, només administratius -añade--. No hi ha polítiques de prevenció i la presó no deixa de ser un lloc de tancament, de privació sensorial, sexual, afectiva. En ella la salut no està garantida. És comprensible que els funcionaris també sentin inseguretat".


En la seva opinió és una "aberració" ingressar a persones amb problemes psicològics greus a la presó. "És, en definitiva, el recurs més fàcil per invisibilitzar el problema en comptes d'afrontar-lo", es queixa.


LA SANITAT DINS LES PRESONS


El passat 10 de desembre, amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, l'APDHA va publicar l'informe 'Vulneració dels DDHH a Andalusia', en què, entre altres coses, es denuncia la desigualtat en l'atenció sanitària. "En els centres penitenciaris trobem malalties pràcticament eradicades a l'exterior, com ara la tuberculosi, patida en un 5% (100 vegades més que la població general segons l'Organització Mundial de la Salut) i els nivells d'incidència d'altres malalties greus multipliquen diverses vegades els nivells normals. El VIH-SIDA està estès a la presó entre el 10% de la població, mentre que a la resta de la població afecta un 0,3%", recull l'informe. A més, també diu que l'assistència mèdica és "deficitària" i de "pitjor qualitat" que la de la resta de la societat.


En un apartat dedicat exclusivament als malalts mentals, l'APDHA denuncia que aquests "segueixen hacinándose en centres penitenciaris on malviuen amb la doble condemna d'estar malalts i indefensos". Segons aquesta associació, a Andalusia, on hi ha uns 15.000 presos, al voltant de 1.200 pateixen malalties mentals greus i 6.000 pateixen trastorns mentals i de la personalitat.


"La majoria d'ells es troben a la presó perquè no hi ha cap altre recurs comunitari per a ells, i el seu pas per tan dur ambient agreuja les seves patologies en gairebé tots els casos. La presó, per tant, es converteix per a aquests malalts en un substitutiu inapropiat davant la manca de recursos assistencials, evidenciant el gran fracàs que com a societat tenim en aquesta matèria", denuncia el seu informe.


TORTURES


A més, en aquest mateix informe, aquesta associació de defensa dels drets humans denuncia les "tortures" a les que són sotmesos molts reclusos. "La manca d'investigació real i independent de les denúncies per jutges i fiscals, unit a l'adjudicació i indults i mesures de gràcia als pocs funcionaris que, finalment, són condemnats pels tribunals de justícia, garanteix la impunitat d'aquests actes. En concret, és preocupant aquesta pràctica en els espais d'aïllament penitenciari, en els quals es facilita i dota de sistematicitat a la pràctica de la tortura, constituint per si mateix un tracte inhumà i degradant", assegura.


DENÚNCIES DE LA CSIF


Aquesta denúncia de l'APDHA contrasta amb el comunicat de la CSIF en què aquest denuncia que les agressions de persones recluses a funcionaris dins de les presons espanyoles han augmentat en un 37% des del 2007 i, des de l'inici de la crisi i fins al 2014, s'han comptabilitzat més de 2.300. Segons aquest sindicat, només en el 2014 les agressions van augmentar un 12% (equivalent a uns 370 casos).


Falta de personal, sobreocupació de les presons (la mitjana d'ocupació és de 150 interns per mòdul --quan l'ideal serien al voltant de 70-- dels que s'ocupa un o dos funcionaris), envelliment de la plantilla, la manca de plantilla de psiquiatria i la de formació específica en determinats perfils, com els de caràcter gihadista, són els principals factors que, segons la CSIF, provoquen l'increment de la violència.


No obstant això, aquestes acusacions de la CSIF ha topat amb algunes veus crítiques, com la César Manzanos: "Tant CSIF com ACAIP [Agrupació dels Cossos d'Administració d'Institucions Penitenciàries] són els dos sindicats, l'elit que decideix, per exemple, qui és el director general de presons, per exemple", assegura." Són una màfia funcionarial que fa i desfà el que vol", opina Manzanos.


"CSIF fa afirmacions així per aconseguir plus salarials i mesures que millorin la seva situació", assegura. Pomeres reconeix que les males condicions que molts reclusos viuen dins de la presó augmenten la seva "ansietat" i "malestar", el que pot generar conflictivitat, però no creu que, com assegura CSIF, que les agressions dels presos als funcionaris hagi crescut un 37%.


"Tant de bo fos major aquesta conflictivitat de la qual parlen, perquè això demostraria que la població reclusa és capaç de respondre davant la seva situació -dice--. Però la realitat és que els presos estan cada vegada més domesticats i atordits, a causa dels psicofàrmacs que prenen". Manzanos denuncia els "mecanismes de sedació" que les presons utilitzen en els presos.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH