Vuitanta-vuit persones han mort per delictes d'odi a Espanya des de 1990

 

Un total de 88 persones han mort víctimes de delictes d'odi a Espanya en els últims 25 anys. Aquesta xifra l'ha fet pública l'informe 'Crims d'odi: Memòria de 25 anys d'oblit' amb la intenció de "criticar i suplir" la falta d'un cens públic sobre aquest tipus de delictes, en paraules dels seus autors, Miquel Ramos i David Bou.

D'entre els 86 casos --dos han estat dobles--, la investigació ha revelat que la majoria han estat per xenofòbia i racisme --37 casos-- i, en segon lloc, per aporofobia, por o odi cap als pobres, un col·lectiu que és "dels que més pateix i alhora més invisible", han lamentat.

Un equip multidisciplinari ha elaborat el llistat -va publicar en 'CrimenesDeOdio.info' i obert a aportaciones-- a través de les hemeroteques dels mitjans, i han criticat que en molts casos no es va fer un seguiment del recorregut judicial, i mentre ha constatat que 35 van acabar en condemna, 4 van ser arxivats i 3 absolts, desconeixen el final de 42 casos.

ODI A UNA CARACTERÍSTICA

El president del Moviment Contra la Intolerància, Esteban Ibarra, ha assenyalat que l'Estat i la societat civil té una "assignatura pendent" amb les víctimes, i ha demanat una llei integral contra els crims d'odi que protegeixi les víctimes.

"No són delictes de sentiment, són de selecció de la víctima per una característica concreta", ha lamentat Ibarra, i ha afegit que ataquen la dignitat.

L'advocada penalista Laia Serra ha afirmat que un delicte d'odi no afecta només a la víctima, sinó al col·lectiu: "Assenyala la subjugació del col·lectiu dins la societat i mana el missatge que no es tindrà igualtat efectiva".

INVESTIGACIÓ I FORMACIÓ

L'advocada ha demanat que es facin investigacions ràpides i efectives d'aquests delictes, que es recullin en un cens les dades relatives, per poder progressar a nivell penal i de polítiques públiques sobre les agressions d'odi, que han calculat en 4.000 a l'any, i s'estima que només el 10% es donen a conèixer.

Serra ha apuntat que l'Estat "té una resistència ideològica innegable" a reconèixer aquest tipus de delictes, retardant l'aplicació de reglaments internacionals, i ha demanat més formació per a investigadors i jutges, després de qualificar de lamentables algunes investigacions.

L'ARREL DELS CRIMS

Els autors han apuntat que un crim d'odi és el final del recorregut: "Els prejudicis s'aprenen amb discursos d'odi, que són l'arrel del problema" i caldria tallar-la, i han apuntat que hi ha organitzacions a Espanya que es dediquen a difondre aquest discurs.

La majoria dels agressors tenen entre 16 i 21 anys, de manera que hi ha "problemes de fons que van a l'arrel de qualsevol societat: l'educació", han reflexionat els autors, al que Serra ha afegit que falten mesures preventives.

Les víctimes són persones sense llar, transsexuals, homosexuals, immigrants, prostitutes, persones d'un determinat equip de futbol, antiracistes, antifeixistes, i qualsevol persona que tingui una característica diferent, han relatat.

PROTECCIÓ DE LES VÍCTIMES

A la presentació ha assistit Mavi Muñoz, mare de Carlos Palomino, un menor que va ser assassinat per discriminació ideològica per un militar d'ultradreta al metro de Madrid, que ha lamentat la criminalització de les víctimes i ha demanat "protecció i reconeixement".

Muñoz ha demanat la il·legalització de la ultradreta i ha criticat l'existència d'un "terrorisme neonazi que l'Estat no reconeix, però empara", al que Serra ha afegit que grans penalistes del país es van alarmar quan es va parlar de contemplar els delictes d'odi en el Codi Penal.