dissabte, 19 de octubre de 2019

Jiménez Villarejo: «La CUP s'ha agenollat ​​davant Junts pel Sí i s'ha deslegitimat com a partit d'esquerres»

|



Beatriz Pérez.- Veu «indispensable» la creació d'un govern d'esquerres a Espanya i per això demana deixar de banda les anomenades «línies vermelles» individuals. El jurista i antic fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo (Màlaga, 1935), que en les eleccions europees del 2014 va ser elegit eurodiputat d'Podem (escó al que va renunciar poc després: «Em vaig presentar per mostrar-los el meu suport», diu), pressiona Pau Iglesias perquè pacti amb el PSOE. Fa 50 anys que Villarejo viu a Barcelona, on en la dècada dels 80 va interposar una querella contra Jordi Pujol pel cas Banca Catalana. El cas va finalitzar llavors amb un sobreseïment, però 30 anys després torna a cobrar sentit mentre van sortint a la llum tots els casos de corrupció que fins avui arrossega Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).



Vostè li va escriure un Whatsapp a Pablo Iglesias per demanar-li que «ajornés» la proposta de referèndum a Catalunya i pactés amb el PSOE. No generaria això més frustració?

Estaríem parlant d'ajornar-uns mesos, no anys. Vaig dir això perquè crec que hi ha un ordre de prioritats en la política. En aquest moment, a Espanya la prioritat és constituir un govern amb una majoria d'esquerres. Tot el que sigui imposar condicions a l'altra part -que té més vots i més diputats que tu-és una forma d'obstaculitzar la formació d'aquest govern d'esquerres. Hi ha temps per parlar del referèndum a Catalunya.


Ja no ho veu tan necessari?

Sincerament, ara per ara, després dels acords espuris als quals han arribat Junts pel Sí i la CUP a l'últim moment ... Aquests dos partits tenen una majoria parlamentària -que no de vots- i són els que governen a Catalunya. No van a acceptar de cap manera un referèndum, estic convençut.


Perquè consideren que les eleccions del 27S van ser plebiscitàries.

Exacte. I no és així. Van ser unes eleccions autonòmiques en què ells van falsejar el contingut i el sentit d'aquest procés electoral que tenia com a finalitat l'alternança del govern a Catalunya. Junts pel Sí i la CUP les van convertir, de forma fraudulenta, en una mena de pseudo-plebiscit sobre la independència. Sí, van tenir una majoria d'escons, però no una majoria de vots. I tot s'ha de dir: van tenir aquesta majoria d'escons perquè es van aprofitar amb un cinisme desbordant d'una llei electoral espanyola, que té el seu origen en un decret llei del Govern de Suárez de març del 77 i que estableix la fórmula D'Hondt per a la assignació d'escons. Així estem encara a Catalunya, aplicant aquesta legislació.



«Convergència s'ha aprofitat amb un cinisme desbordant de la llei electoral espanyola. Va poder haver-la canviat i mai ha volgut fer-ho»



¿Aquesta llei es podria haver canviat a Catalunya?

Es podria haver canviat i s'hauria d'haver canviat, i mai Convergència ha volgut fer-ho. Tampoc es va fer durant el tripartit, encara que aquí es va intentar sense èxit. El cas és que a Catalunya s'està aplicant la llei electoral espanyola del 85 en la qual, com tothom sap, no existeix proporcionalitat entre la relació de vots i d'escons. Així, a les zones rurals -les províncies de Girona, Lleida i Tarragona-obtenir un escó val menys vots que obtenir-a Barcelona i la seva àrea metropolitana, que és on hi ha el pes majoritari de la població votant de Catalunya.


Tornant a Podem, hi haurà aquest pacte a la portuguesa que vol Pedro Sánchez?

Ja veurem. A mi ara, en el procés que s'està desenvolupant cap a la investidura, em sembla que el prematur és obstinar en el compliment exacte dels programes. Podem proposa el referèndum, d'acord. Però el seu programa segueix sense enfrontar el tema de com es configuraria aquest nou marc territorial, que només podria tenir com a alternativa un estat federal. Crec que invocar vagament el dret a decidir és el mateix que no dir res, perquè això exigirà una regulació legal. L'únic que podem planteja en el seu programa és la derogació de la Llei de referèndums de 1980. Però aquesta derogació exigeix substituir-la per una altra, i exigeix una majoria al Congrés dels Diputats. I estarà Podem en aquesta majoria o no? Perquè si finalment no està en el govern o no dóna suport al govern que es constitueixi, les possibilitats d'incidir en un canvi profund de la política espanyola i catalana seran molt limitades. Si et quedes fora del govern o no dones suport al govern, les possibilitats que les propostes del teu programa es materialitzin són molt limitades.



«La CUP s'ha convertit en part de Junts pel Sí, el partit del eix, CDC, està contaminat fins a la medul·la de corrupció»



Aquí a Catalunya, Junts pel Sí i la CUP van ser capaços de posar-se d'acord finalment. Com valora aquest pacte 'in extremis'?

A mi em sembla tot un circ, parlant vulgarment. Després de més de tres mesos de procés electoral, quan els òrgans directius de la CUP han decidit no investir el president Mas i s'obre l'etapa per iniciar un procés electoral nou, resulta que, al final, s'arriba a un acord. I aquest acord, diguin el que diguin, no deixa de ser un agenollament de la CUP davant Junts pel Sí, així de clar. La CUP s'ha agenollat, ha traït els seus electors i s'ha convertit no ja en aliada, sinó en part de Junts pel Sí --el partit eix és Convergència Democràtica, que està pràcticament contaminada fins a la medul·la de corrupció--. S'ha lliurat a Junts pel Sí per facilitar el govern de Catalunya, dirigit per una formació nacionalista, dretà i conservadora. Em resulta contradictori que un partit que es diu anticapitalista i pseudo-revolucionari formi part d'un govern com el de Junts pel Sí. La CUP ha quedat desautoritzada i deslegitimada com un partit d'esquerres. Ja veurem com resolen ells aquestes contradiccions.


Però fer política és pactar, no? «Estem obligats a entendre'ns encara que siguem diferents».

Una cosa és pactar dins el marc polític-ideològic, sempre que un no traeixi els seus principis --és veritat que cal cedir per pactar--, i una altra subordinar-se a un altre partit que està en un espectre ideològic radicalment contrari al teu. Això últim no és pactar, sinó agenollar-se, lliurar-se, subordinar. Ho va dir Artur Mas el dia de la seva dimissió: «La CUP ha reconegut els errors comesos».


Li sortiran a Convergència més casos de corrupció?

No ho sé, però CDC té diversos assumptes pendents de judici oral i, per tant, de sentència. Aquí es decidirà definitivament qui són els responsables. A mi en aquest moment se m'ha prefiguren diversos. Primer, el tema del Palau de la Música, el judici oral es podria celebrar en el curs d'aquest any. És molt important aquest tema perquè CDC apareix com un dels beneficiaris de les comissions abonades per Ferrovial. Tot això s'haurà de debatre en un judici oral, és evident, però fins ara l'acusació del fiscal és clara: CDC s'ha beneficiat il·lícitament de les comissions abonades en el curs d'una sèrie d'obres públiques. Un altre tema pendent és el judici oral contra Oriol Pujol -després de Mas, el més alt càrrec del partit-- pel cas de les ITV. I després hi ha per concloure la investigació del cas del jutjat del Vendrell sobre les famoses comissions del 3%, en el qual hi ha imputats alts càrrecs de Convergència i persones relacionades amb aquest partit. Segons les notícies d'abans d'ahir es van estar abonant comissions del 3% a favor de la Fundació CatDem de Convergència fins al maig del 2015. Fins fa res, vaja. I com no parlar dels grans processos contra la família Pujol. És a dir, Convergència té en aquest moment un panorama judicial bastant abundant com per mirar cap a un altre costat.




«El Palau de la Música, el judici contra Oriol Pujol per les ITV i les comissions del 3% són alguns dels assumptes pendents de CDC. No pot mirar cap a un altre costat»




No obstant això, ha aconseguit posar al capdavant de la Generalitat a un dels seus, com és Carles Puigdemont.

Sí, però això no impedirà que es celebrin aquests judicis i seguiment de les investigacions. Crec que la figura de Puigdemont és com un aparador: està col·locat aquí per ser molt nacionalista, molt independentista, anem, la figura que necessitaven. Però no impedirà tampoc que la resolució del 9N sobre l'anomenada 'desconnexió d'Espanya' i desobediència de totes les lleis espanyoles, declarada nul·la pel Tribunal Constitucional, pugui obviar-se. Seria radicalment il·legal que seguissin endavant amb això perquè ho ha dit el TC.


La resposta que donen moltes personalitats de l'òrbita independentista -per exemple, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell-- a les resolucions del TC és que ells «estan complint el mandat democràtic del 27S».

Francament, em sembla penós que una persona que ocupa un lloc institucional tan representatiu no sàpiga de què està parlant. La resolució del 9N no l'han acordat les urnes. Per què? Perquè abans del 27S a cap elector se li va posar a la taula una proposta similar a l'aprovada el 9N. En els programes independentistes del 27S es parlava vagament del procés d'autodeterminació, però aquesta resolució del 9N res té a veure amb les urnes, és una resolució de part del Parlament de Catalunya.


La primera cap a caure és la de Artur Mas, que s'ha anat gairebé com un heroi. Ha dit que tornarà.

Crec que Mas té una motxilla bastant carregada de problemes. D'una banda els processos oberts sobre CDC; per una altra, per molt que ell es presenti com una persona que ha sacrificat la seva figura política a favor de Catalunya, en realitat ha estat expulsat de la presidència de la Generalitat en virtut d'un pacte insòlit entre la dreta nacionalista i la suposada esquerra radical. Una cosa inconcebible. És com si el PP pactés amb el Partit Comunista d'Espanya. Encara que he de dir que jo li tinc més respecte al PC que a la CUP.


Per què?

Perquè mai hagués fet una cosa semblant. Esquerra Unida, l'actual formulació parlamentària del PC, no arribaria mai a un pacte d'aquesta naturalesa amb el Partit Popular. Mai, mai, radicalment no. Perquè són la tesi i l'antítesi, dos pols oposats de la concepció no només de la política, sinó també de la societat, dels drets dels ciutadans, etcètera. El que ha fet la CUP amb JxSí em sembla una tragèdia per a la política catalana a la qual tots, abans o després, pagaran les conseqüències.



«Esquerra Unida mai, mai, hagués fet un pacte amb el PP de la naturalesa del de Junts pel Sí i la CUP»



És possible que la CUP es fragmenti.

Conec molts votants de la CUP que estan absolutament decebuts perquè van donar suport per la seva política econòmica però mai ho van fer en funció de la suposada independència. El que passi en un futur ja ho veurem. Però és evident que la CUP patirà per aquests pactes espuris que ha fet amb JxSí. I pel que fa a JxSí, ja ho veurem també. Els seus polítics tenen un recorregut més llarg, ja que representen a una majoria conservadora que hi ha a totes les societats occidentals. Però, passi el que passi, sí que crec que el futur és problemàtic. Hi ha molta confusió política. Fa no gaire parlaven d'un termini 18 mesos per constituir l'Estat independent i ara diuen que poden ser més.


Aquesta setmana s'ha sabut que la comissió de transició nacional ja no és legislativa, sinó d'estudi.

Sincerament, opino que s'està enganyant massa als electors que han votat a la CUP ja Junts pel Sí. Això, abans o després, ho pagaran.


Tornem al panorama estatal. Vostè és molt crític amb la Llei d'enjudiciament criminal, aprovada amb l'únic vot favorable del PP el passat 7 de desembre i que escurça els terminis d'instrucció dels processos penals. En la seva opinió, una de les prioritats del futur govern ha de ser canviar com més aviat.

Per començar, jo crec que una llei que s'aprova per un sol partit del mapa polític d'un país és, de per sí, molt feble. Sí, gairebé tots els partits espanyols s'han mostrat favorables a reformar aquesta llei. Jo sóc molt contrari a ella perquè, si bé és cert que hi ha establir un termini raonable per a la instrucció de les causes, estableix uns terminis que puguin impedir el descobriment de la veritat sobre si els delictes s'han comès o no. La investigació de la delinqüència financera -per exemple, el cas de Rato i Bankia o el de Banca Catalana-, la corrupció o el frau fiscal exigeix una prolongació dels terminis. Per què? Perquè solen trigar a descobrir-se, perquè la posada en marxa de la investigació penal per part dels fiscals obliga a practicar diligències que, per la seva pròpia naturalesa, són d'una complexitat extraordinària ... Per exemple, la investigació de la lliure circulació de capitals d'origen delictiu com els paradisos fiscals fa que la investigació normal no es pugui acotar en terminis massa fixos, ja que en bona part la investigació depèn de vegades de les autoritats financeres. Això vol dir que cal demanar auxili jurisdiccional a autoritats estrangeres perquè facilitin dades dels fons d'origen il·lícit. Fer això en un període acotat per llei em sembla la garantia d'impunitat.




«Cal canviar la Llei d'enjudiciament criminal aprovada pel PP perquè suposa la garantia de la impunitat»




Llavors podem entendre per què el PP està tan interessat en que s'aprovi aquesta llei.

Naturalment, perquè el PP està submergit en la corrupció. Estan interessats en què els terminis s'escurcin perquè la investigació no conclogui. Et poso un cas molt paradigmàtic que afecta Catalunya: el cas Pretòria. Ara mateix estan pendents de judici l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, del PSC, i un altre diputat del PSC, Manuel Dobarco, així com els que van ser dirigents del govern de Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Aquest assumpte es va iniciar l'octubre del 2009 i es va concloure a la fi del 2014; és a dir, va trigar cinc anys. Amb la Llei d'enjudiciament criminal, el cas Pretòria s'hagués hagut d'arxivar. L'última comissió rogatòria de les 13 que el jutge del cas havia enviat a diferents països del món va arribar a l'octubre del 2014. 13 comissions rogatòries suposen un treball d'auxili internacional de tal envergadura, que no es pot sotmetre a aquests terminis. Per un cas com el Pretòria crec que aquesta llei cal reformar-la immediatament, perquè si no al final veurem que la justícia es va a ocupar només de delictes de vagatela: aquells que tenen una investigació relativament assegurada en un termini curt.


Diu que no vol parlar del cas Nóos perquè no ho ha seguit. Però ¿està d'acord amb que sigui la fiscalia, i no els jutges, qui instrueixi les causes penals?

Jo, com fiscal que he estat, tinc un enorme respecte al Ministeri Fiscal. Cal no oblidar que la creació de la Fiscalia Anticorrupció, l'any 95, va ser determinant a Espanya per a la persecució dels delictes de corrupció. Va ser una cosa decisiu. No obstant això, entenc que l'estatut del fiscal, en la mesura que depèn de la fiscal general de l'Estat, nomenada pel Govern, té sempre sobre si la sospita que aquesta dependència final pot -i en ocasions així ha ocorregut-condicionar la actitud dels fiscals. Això no ho vull traslladar al cas Nóos, però sí que hi ha un fet objectiu: el ministeri fiscal, a causa de conseqüència de la seva estructura jeràrquica, és una institució que es pot arribar a controlar per moltes vies des del Govern. Per tant, mentre no hi hagi un canvi que garanteixi la plena independència del ministeri fiscal, sí que crec que la instrucció ha de romandre en mans dels jutges d'instrucció i tribunals. Són una garantia d'imparcialitat i independència, cosa que no vol dir que aquí també hi hagi excepcions. Un exemple: el proper judici de Gürtel a Madrid, on hi havia dos magistrats que van ser recusats per la seva suposada proximitat al Partit Popular. El recurs va ser estimat per l'Audiència Nacional i aquests dos magistrats van ser separats del tribunal per les seves activitats extra-judicials -conferències, relacions personals, etcètera-amb el PP. És a dir, se les ha apartat perquè s'ha considerat que no reunien les condicions objectives d'imparcialitat necessària per jutjar el cas Gürtel.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH