26 cognoms catalans

Catalunya Press.- ¿Vuit cognoms catalans? No, molts més! 26 per ser exactes. Els secretaris generals de tots, absolutament tots els departaments del flamant president Carles Puigdemont, tenen els dos cognoms catalans.

I vostès diran: què hi ha de dolent en això? Res, és clar, no hi ha cap mal en ser català, ni en tenir cognoms catalans, però resulta com a mínim preocupant que així sigui, tenint en compte aquest gràfic de 'La Vanguardia', publicat el febrer de l'any passat, que reflectia que els cognoms més freqüents a Catalunya eren, per aquest ordre, els següents: Martínez, López, Sánchez, Rodríguez, Fernández, Pérez, González, Gómez, Ruiz, Martín i Jiménez.

No obstant això, ni un de sol d'aquests cognoms es troben entre les files del nou Govern. Fem un repàs dels noms dels nous secretaris generals:

Joaquim Nin i Borredà (Departament de la Presidència)

Josep Maria Jové i Lladó (Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda)

Aleix Villatoro i Oliver (Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència)

Francesc Esteve i Balagué (Departament de Governació, Administracions Publiques i Habitatge)

Maria Jesús Mier i Albert (Departament d'Ensenyament)

Albert Serra i Martin (Departament de Salut)

Cèsar Puig i Castanyes (Departamet d'Interior)

Ferran Falcó i Isern (Departament de Territori i Sostenibilitat)

Pau Villòria i Sistach (Departament de Cultura)

Adrià Comella i Carnicé (Departament de Justícia)

Josep Guinesta i Vicente (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies)

Xavier Gibert i Espier (Departament d'Empresa i Coneixement)

David Mascort i Subiranas (Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació)

És més que palès el llinatge de la "i" que manté "junts" els cognoms de gairebé tots aquests càrrecs. Encara que resulta curiós que aquesta conjunció copulativa aparegui i desaparegui per poc que es busqui informació sobre ells. Però bé, no en va així s'inscriuen a la Gran Enciclopèdia dels cognoms de les personalitats catalanes. No ens sorprendria que un dia d'aquests es comenci a parlar de Rh català a l'estil Arzalluz.

És freqüent escoltar les diferents personalitats de l'òrbita independentista -moltes d'elles integrades al Govern- dir que ells es dirigeixen a la majoria de la societat catalana. Però, on està aquesta majoria catalana en aquesta relació de cognoms? Per què aquest interès en rebutjar tot el que no és català "de pedegrí"? És que el espanyol no forma part de la cultura catalana i viceversa?

Aquesta notícia se suma a la qual Catalunya Press va publicar aquesta setmana sobre els dedazos al Govern i al capdavant de mitjans de comunicació públics dels adeptes de Junts pel Sí (CDC i ERC). Avui, aquesta és la "majoria" a la qual el Govern que fins fa poc liderava Artur Mas es dirigeix.

El nom, els cognoms, l'origen o qualsevol altra cosa que caracteritzi a una persona no és ni hauria de ser motiu d'exclusió alguna. I fins pot ser que sigui possible que s'hagi produït una sorprenent casualitat -perquè aquestes coses passen, recordin l'empat aquell en l'assemblea de la CUP-, però és rar, no creuen? Ens atreviríem a dir que sona una mica teatral, una performance que pretén sonar bé catalana, límpida, pura, sense màcula i, és clar, sense rastre de qualsevol traça de castellà, espanyol o com vulguin cridar-ho.