dilluns, 19 de agost de 2019

Per què el jesuïta Velázquez no pot tornar al Marroc

|


Catalunya Press.- El jesuïta Esteban Velázquez no pot tornar al Marroc. Les autoritats marroquines han impedit que el sacerdot pugui entrar al país i, de moment, no ha donat cap raó oficial. Velázquez estava a càrrec a la ciutat de Nador de la Delegació de Migracions de l'Arquebisbat de Tànger. Quan el 11 de gener tornava de la veïna Melilla el van detenir en el lloc de control de la frontera i li van requisar la targeta de residència marroquina. Les primeres informacions dels mitjans marroquins apunten a una acusació de proselitisme.


El jesuïta sempre s'ha mostrat molt crític amb les actuacions de les forces auxiliars marroquines i la violència exercida quan els migrants intenten saltar la tanca i entrar en territori espanyol. Tampoc va tenir embuts a l'hora de fer-se ressò de les denúncies dels migrants que havien estat colpejats per la Guàrdia Civil espanyola, oa l'hora de parlar sobre l'existència de xarxes de tràfic de persones al nord del Marroc.


Velázquez ha optat per no fer declaracions al respecte, però ara l'Arquebisbat de Tànger acaba de fer pública una carta que reproduïm a continuació:



A l'Església de Déu que peregrina a Tànger


A tots vosaltres, ungits per l'Esperit per dur l'evangeli als pobres, "gràcia i pau de part de Déu nostre Pare i del Senyor Jesucrist".


M'agradaria que aquesta carta fos escrita, com ho han estat sempre, només per compartir entre nosaltres pensaments de fe, esperances de futur, projectes nascuts a la calor de la caritat; però avui us escric obligat per esdeveniments que estan afectant amb notorietat a la vida d'aquesta Església.


El que ha passat:


El dia 11 de gener, al nostre germà Esteban Velázquez Guerra, que des de Melilla tornava a la seva residència habitual a Nador, les autoritats marroquines li van comunicar que no li permetia entrar al Marroc.

D'això havien estat informats pel Govern del Marroc tant el Sr. Encarregat de Negocis de la Santa Seu com el Sr. Ambaixador d'Espanya. Però dels motius de la decisió, que jo sàpiga, a ningú fins al dia d'avui s'ha donat informació.


En principi, per respecte a les institucions ia les autoritats del Regne del Marroc, ia l'espera que hi hagués algun tipus d'aclariment, per part de la diòcesi de Tànger vam decidir mantenir un discret silenci sobre els fets.

Des de fa uns dies, els fets són notícia a la premsa, i això m'obliga a comentar amb vosaltres el que fins ara guardava en el cor i en l'oració.


El primer:


Abans de qualsevol altra consideració, vull deixar constància del meu estima pel P. Esteban Velázquez, del meu afecte cap a ell, de la meva amistat personal amb ell, del meu agraïment perquè va acceptar en el seu dia venir a treballar en aquesta diòcesi, de la meva pena per veure-ho en la situació actual, i del meu orgull perquè, amb la seva dedicació als pobres, sobretot als immigrants, ha alleujat moltes necessitats i ha embellit la vida aquesta comunitat eclesial.


L'altre:


Heu de saber -per a mi va ser una sorpresa quan m'ho van dir-, de concedir o denegar l'accés al territori d'un estat sobirà, és competència exclusiva i discrecional de les seves autoritats.


Al meu entendre, les lleis que concedeixen als Estats aquesta autoritat discrecional sobre les persones, contradiuen esperit i lletra de la Declaració Universal dels Drets Humans.


Aquestes lleis són evidència de la hipocresia amb què els Estats aplaudeixen en els fòrums internacionals el que és just i fan a casa el que és injust, reconeixen i aproven sobre el paper el que a tota persona li cal, i es reserven el dret de trepitjar com si mai ho haguessin reconegut i aprovat.


A nosaltres, estimats, ens toca reconèixer l'autoritat, respectar la legalitat, sense deixar per això de denunciar la iniquitat: Una legalitat injusta és una injustícia legal.


El nostre:


Al Marroc ens protegís un Dahir real, un document senzill que diu ben del Marroc, del seu poble, de la seva hospitalitat.


Emparats per aquest document, vivim serenament enmig de la comunitat musulmana nostra fe cristiana, celebrem els nostres ritus, administrem els nostres béns, i desenvolupem multitud d'activitats a favor dels pobres.

Això, estimats, és el nostre.


No necessitem més protecció de la que tenen els pobres. No necessitem ser menys vulnerables que un emigrant a les fronteres dels Estats. No ens serveix ser més forts del que som. No volem ser diferents de Crist Jesús.

No us inquieteu per la vostra vida, pel vostre treball, pel vostre futur: el Senyor sap el que us cal. S'ocupa de vosaltres el mateix que vesteix els lliris del camp i alimenta els ocells del cel. No tingueu por.


Sigueu agraïts amb tots els que, de qualsevol manera, fan possible la vostra missió de portar ajuda als pobres.

Tots teniu experiència d'aquesta complicitat humanitària per haver-la trobat en la societat civil marroquina, a les forces de l'ordre, en les institucions de l'Estat. Que el vostre agraïment estimuli la seva generositat.


Conclusió:

Jo dono gràcies a Déu per vosaltres, per la gràcia que us donat en Crist Jesús, perquè en ell heu estat enriquits en tot. Li dono gràcies sempre per la vostra fe, pel vostre treball, per la vostra entrega, per la vostra vida.


I us demano, benvolguts, que, amb la vostra pregària i la vostra proximitat afectuosa, acompanyeu el camí del P. Esteban en aquesta etapa de la seva vida que s'obre a nous horitzons i nous reptes.


Tànger, 27 de gener del 2016.


+ Fr Santiago Agrelo


Arquebisbe de Tànger

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH