La Doctrina Botín és qüestionada pel tribunal del Cas Nóos

Les magistrades que componen el tribunal encarregat de jutjar el cas Nóos rebutgen l'"esperit" de l'anterior doctrina, que impedeix jutjar a algú si únicament l'acusa l'acció popular -en aquest cas Mans netes-, i no la Fiscalia ni el perjudicat per el delicte -la Agència Tributària-, i asseveren que, "d'haver volgut", s'haguessin contemplat altres limitacions a l'exercici de l'acció popular.

En concret, la doctrina té el seu origen en una resolució del TS de 2007 que va avalar la decisió de l'Audiència Nacional de limitar l'acció de les acusacions popular a l'hora d'instar l'obertura d'un judici oral contra Emilio Botín i altres directius del Banc Santander (en el conegut com a cas 'cessions de crèdit') quan la Fiscalia i els perjudicats havien sollicitat el sobreseïment de la causa.

Segons el parer de la Sala, la doctrina Botín xoca amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, en defensar aquest que l'existència de l'acusació popular en el procés penal permet garantir el dret a la tutela judicial efectiva.

És més, incideix que si l'esperit de la doctrina és el d'evitar la personació en el procés d'acusacions populars "l'única finalitat sigui la de generar un efecte pertorbador del procediment per sostenir acusacions infundades, mancats de qualsevol aliment típic", la legislació actual preveu mecanismes com l'exigència de fiances per poder personar o la "evitació d'actuacions processals espúries".

També al·ludeix com a alternativa el control previst en el tràmit d'obertura de judici oral per part del jutge instructor, quan la llei permet d'acordar el sobreseïment de la causa si no veu caràcter delictiu en els fets i "si no hi ha indicis de criminalitat front l'acusat".

Pel tribunal, la doctrina emanada de la sentència dictada en 2007 "desnaturalitza la institució de l'acusador popular emparant-se en una interpretació asistemàtica de la normal penal" així com en "argumentacions valoratives de la voluntat del legislador que no s'ajusten a les realment estimades".

En aquesta mateixa línia, les magistrades neguen que, amb la no aplicació de la doctrina Botín en aquesta causa, es produeixi la "fallida del principi d'igualtat" que invoquen les defenses, emparant-se per a això en nombrosa jurisprudència.

PERTORBACIÓ DE LA DEFENSA DE TORRES

D'altra banda, amb ocasió d'una de les allegacions efectuades per la defensa d'un altre dels principals encausats, el que va ser soci de Urgangarin Diego Torres, la defensa va sollicitar l'anullació de tota la causa, l'acte de les magistrades Samantha Romero Adam, Eleonor Moyà Roselló i Rocío Martín Hernández conclou que aquesta petició constitueix un clar exponent de "pertorbació" com els que s'intenten evitar amb un mal ús de les acusacions populars.

El defensor de Torres, Manuel González Peeters, va sollicitar la nullitat del procés que ha conduït al judici perquè "s'ha configurat a partir" de documentació obtinguda pel jutjat d'instrucció de manera "il·lícit". Adduïa també que el seu patrocinat havia estat personat en la causa de forma tardana i això li produïa indefensió.

La Sala rebutja aquests arguments i explica que d'acceptar-n'hi hauria prou que li perjudicat pel delicte decidís procedir de la manera descrita per expulsar l'acusador popular del procediment.

FALTA DE COMPETÈNCIA

L'acte també alludeix a les qüestions plantejades per quatre de les defenses respecte a la manca de legitimitat de l'Audiència balear per enjudiciar la part de la causa relativa a la percepció per l'institut aparentment sense ànim de lucre d'Urdangarin i Torres de gairebé tres milions d'euros que van avançar les administracions valencianes per a l'organització d'esdeveniments com el València Summit.

El tribunal rebutja aquesta consideració perquè la jurisprudència ha resolt que un cop superada la fase d'instrucció i acordada l'obertura de judici oral, com era el cas en relació amb el tribunal de Palma, es consagra el manteniment de la competència determinada un cop obert judici oral.

Pel que fa a les qüestions prèvies relatives a la vulneració de drets fonamentals, en particular relacionats amb la vulneració del dret de defensa, han estat així mateix desestimats per no considerar concurrents els vicis invocats i no advertir en conseqüència el tribunal que ens trobem davant d'un supòsit de efectiva i real indefensió.

GRAU TAMBÉ SEGUIRÀ A LA BANQUETA

El tribunal estima una única qüestió prèvia, relativa a l'exvicealcalde de València Alfonso Grau, en no tenir per formulada l'acusació sostinguda contra ell per Mans Netes ja que aquesta part no va recórrer la sentència que va dictar en el seu dia l'instructor José Castro subsegüent causa contra ell.

No obstant això, Grau seguirà a la banqueta dels acusats perquè també l'acusa el PSCV. Per això, el tribunal commina a Mans Netes a adherir-se a aquesta representació processal durant el judici.