dissabte, 17 de abril de 2021

Julio Iglesias és de l'Espanyol

Sergio Fidalgo

L'Espanyol és el club més "julioiglesià" de l'univers, i no pel "i ho saps", sinó pel "la vida segueix igual". Ja pot ser l'amo del club un català, un xinès o un venusià. El club juga, al febrer, l'enèsima "final". Cada tres mesos tenim un partit en què el futur de la institució està en el ràfec.


Sempre estem a la cornisa, a la vora de l'abisme, disputant trobades decisives contra rivals l'historial esportiu dels quals tot just ompliria un tovalló de bar. El nostre destí és patir, fer contínues crides a la graderia per sumar tres punts contra l'enèsim rival que lluita per la permanència.


Ni amb nou tècnic. Ni amb nou porter. Ni amb un nou central internacional. Et cauen 6 i fas pena. O t'empaten en l'últim minut jugant a casa. O perdem sense merèixer o vam guanyar de manera injusta.


Som la casa dels embolics. El dia de la mitja dotzena de canonades a la nostra porteria al Barnabeu a l'ex tècnic li dóna per rajar. Mentre el directiu culer que tenim a la llotja de l'Espanyol s'ho deu estar passant bomba. Si muntéssim un circ, els dofins es contagiarien de grip aviària.


No tenim remei. Ni amb xinès, ni sense. 116 anys jugant a això. A l'embolic. A sobreviure. Al merder continuo. I milers d'éssers humans seguim enganxats a aquesta droga anomenada Espanyol. Julio Iglesias no és merengue, segur que és periquito. Ens va ser els truans. I mai serem senyors. Però sempre caminarem al costat del nostre equip. No tenim remei, ni volem tenir-lo. I qui ens comprengui, que ens compri.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH