dilluns, 19 de agost de 2019

Els nous Consellers donen la cara per primera vegada al Parlament

|

Parlament


La sessió de control del Govern al Parlament ha servit perquè el nou executiu i, per tant, els nous consellers, donen la cara per primera vegada i hagin respost les preguntes de la resta de grups parlamentaris. Així, s'han tractat temes com el Visc +, la Llei de Dependència o els CIE. 


En aquest sentit, el conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, ha defensat aquest dimecres que el tancament temporal per reformes del Centre d'Internament per a Estrangers (CIE) de Barcelona demostra que "no és imprescindible per dur a terme la política d'estrangeria ".


A la primera sessió de control al nou Govern al Parlament i preguntat per la diputada de la CUP Mireia Boya, Mundó ha defensat que el Govern "fa seves les conclusions de la comissió de Justícia", que instava el tancament dels CIE per considerar- denigrants i contraris als drets humans.


Però ha admès que "és el Govern de l'Estat qui té la competència" dels CIE i, per tant, pot ordenar el seu tancament, per la qual cosa l'ha instat a fer-ho, més encara quan s'ha demostrat que el tancament temporal del de Barcelona no impedeix desplegar la llei d'estrangeria.


Pel conseller, queda demostrat que la política d'estrangeria pot desenvolupar-se sense els CIE perquè s'ha pogut reubicar sense problema als interns i perquè no s'ha donat cap problema des que l'octubre es va tancar per reformes.


Boya ha destacat la necessitat de tancar-los pel tracte cruel i denigrant que reben allà els immigrants, ha dit, i ha demanat a Mundó que sigui valent i treballi per tancar-lo.


Ha aprofitat per criticar l'actuació de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra (Brimo): "Fins quan durarà la impunitat dels seus agents? Fins quan hem de veure gent que ha perdut els ulls i que pateix lesions i pallisses?".


Mundó li ha respost que els Mossos d'Esquadra són competència de la Conselleria d'Interior, però ha dit que "completarà els expedients corresponents i els resoldrà en ponderació als fets".


LA GENERALITAT TREBALLA "AMB DIÀLEG" PER PAL·LIAR LES DESLOCALITZACIONS A TARRAGONA


Per la seva banda, el conseller d'Empresa, Jordi Baiget, ha assegurat que la Generalitat "està treballant amb diàleg" amb les empreses, els representants dels treballadors i els ajuntaments per pal·liar l'efecte de les deslocalitzacions d'empreses químiques a la província de Tarragona .


"Busquem iniciatives que puguin mantenir l'ocupació i noves instal·lacions que puguin, no només mantenir-lo, sinó millorar-lo", ha respost en preguntar Matías Alonso (C's) sobre el tancament de Covestro, durant la sessió de control del Parlament al Govern.


Alonso li ha preguntat quines mesures pren per afrontar el tancament d'empreses del sector, com Covestro i Ercros a Flix (Tarragona), al que Baiget ha replicat: "El Govern no mira passivament les decisions empresarials que poden provocar que treballadors qualificats puguin quedar a l'atur ".


S'ADMETEN "DEFICIÈNCIES" AL FONS HABILITAT PER COMBATRE LA POBRESA ENERGÈTICA


La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha admès que el fons que el Govern va habilitar en la passada legislatura per lluitar contra la pobresa energètica ha tingut "deficiències" i s'ha compromès esmenar tot i que no ha precisat quines van ser.


El que sí que ha assenyalat és que és clau tenir un Pressupost nou per a aquest any -per ara està prorrogado- per aplicar al "pla de xoc social" que permet afrontar problemes com la pobresa energètica.


El diputat del PSC Raúl Moreno ha exposat les deficiències que diagnostica el seu grup: "només" s'ha atès una cinquantena de sol·licituds i la Generalitat només ha gastat un dels cinc milions d'euros, dels quals es dotava el fons.


"Hi ha hagut una molt mala gestió en aquesta línia d'ajudes", segons el socialista, que ha demanat cedir als ajuntaments aquest fons d'ajudes contra la pobresa energètica i ha advertit que és un problema que afecta les famílies vulnerables durant l'any , no només els mesos de fred.


La consellera Bassa ha recordat que ara comença una "legislatura nova" i que el fons el va gestionar l'anterior Govern, del qual ella no formava part, i ha assegurat que el fons és ampliable i que es millorarà en la seva gestió. "A cap persona se li tallarà la llum i l'aigua. És una decisió del Govern", ha promès, recordant que, si hi ha un pressupost que permeti aplicar el pla de xoc social, aquest inclou mesures com inversions en escoles bressol, beques menjador, renda mínima i habitatge social.


BASSA ESPERA QUE EL PLA DE XOC "PERMETI AVANÇAR MOLT" EN LA LLEI DE DEPENDÈNCIA


La mateixa Dolors Bassa ha assegurat també que el pla de xoc social pactat entre JxSí i la CUP "permetria avançar molt" en l'aplicació i finançament de la Llei de la dependència.


"És una llei que no té acompanyament financer de l'Estat i, per tant, hem de fer totes les aportacions", ha afirmat en respondre una pregunta parlamentària de JxSí sobre el pla de xoc social, durant la sessió de control al Govern al Parlament .


A part de la dependència, segons la consellera, el Govern disposa de 185 milions d'euros per a la renda mínima d'inserció, i amb el pla aconseguiria 70 milions més, que permetrien "el sòl social que necessita la gent i un acompanyament".


Bassa ha dit que l'objectiu de l'Executiu serà "que no hi hagi ningú que necessiti aquest mínim social sense un mínim de diners" i ha animat a la resta de departaments a treballar conjuntament.


"No podem separar-ho per conselleries, perquè, si una persona necessita la renda mínima, també és possible que tingui problemes de pobresa energètica i d'habitatge", ha explicat.


COMÍN SOBRE EL VISC +: "NO TÉ SENTIT POSAR TRAVES ALS CENTRES DE RECERCA DEL PAÍS"


El conseller de Salut de la Generalitat, Toni Comín, ha defensat el programa Visc + de cessió de dades sanitàries sempre que l'activitat es limiti al sistema públic i no tingui ànim de lucre: "No té sentit posar traves als centres d'investigació del país".


Ho ha dit en la primera sessió de control al Govern al Parlament i resposta al diputat de SíQueEsPot Albano-Dante Fachin, que ha preguntat al conseller pels seus plans en relació a aquest projecte, que ja ha començat a respondre 137 sol·licituds de centres públics .


Comín ha defensat que els centres d'investigació necessiten "un model de 'big data' per continuar sent líders a nivell internacional", i ha emplaçat tots els grups a dialogar sobre la millor manera de fer-ho.


Fachin ha lamentat haver-se hagut "d'assabentar per la premsa" que el Govern ha començat a desplegar l'Visc + tot i que es va comprometre a no fer-ho fins organitzar unes jornades informatives per apaivagar les crítiques que va aixecar el projecte, que inicialment es va plantejar amb participació privada .


"No tenim cap intenció que hi hagi intenció privada i així figura en els nostres compromisos polítics", ha respost Comín, que ha recordat que el Govern va decidir a principis de 2015 reorientar el projecte i limitar-ho als centres d'investigació finançats amb recursos públics i basar-ho en dades anonimitzades.


També ha destacat que els pacients que ho desitgin "poden retirar mitjançant un formulari", i que cal desplegar un bon model de cessió de dades sanitàries per afavorir la investigació i millorar el sistema sanitari i social.


"No ens fiem perquè aquest projecte s'ha fet al dictat de la consultora PWC", ha dit el diputat de SíQueEsPot, que també ha criticat que el Govern defensés en la presentació del projecte que serviria per proporcionar valor a les indústries sanitària i farmacèutica i per beneficiar el teixit econòmic i industrial.



JANÉ AFIRMA QUE EL GOVERN CENTRAL TAMBÉ DEIXA CAUSES PENALS A QUE JA ACTUA LA FISCALIA


El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha justificat la retirada de la Generalitat de causes penals en la qual la Fiscalia ja és part acusadora i ha dit que "és el mateix que fa el Govern" central.


"No és que no comparegui ningú; és que ja ho fa el ministeri fiscal", ha dit durant la sessió de control al Govern al Parlament, en respondre sengles preguntes de Ciutadans i PP, que li han retret que la retirada és fruit del pacte d'investidura de JxSí amb la CUP.


El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha assegurat que "quan està en joc l'interès públic, no hauria de ser motiu de màrqueting la seguretat de la gent".


Esperanza García (PP) ha dit que "no hi ha coartada jurídica que manifesti que la Generalitat deixi d'acusar a aquests procediments" i que el predecessor de Jané, Ramon Espadaler, va dir que es desautoritza els Mossos amb la retirada.


Jordi Jané ha replicat que la Generalitat ha defensat sempre als Mossos d'Esquadra i que "mai" es retiraran d'un cas en què estigui implicat un agent.


"No estem discutint mai la seguretat de les persones; estem discutint ordres de procediment penal", ha citat jurisprudència del Tribunal Suprem (TS) i del Constitucional (TC) que desaconsellen a les administracions personar-se en casos en què ja actua Fiscalia.




Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH