Rodrigo Lanza: “Que el cas 4F serveixi per recordar que hi ha molta gent que no té veu”

Moisés B. Martínez.- Aquest dijous s'ha presentat a Barcelona ‘Ciutat Morta. Crónica del caso 4F’, un llibre col·lectiu i autoeditat que pretén que els fets que van ocórrer fa deu anys al carrer Sant Pere Més Baix no s'oblidin.

El 4 de febrer del 2006 es va produir un enfrontament entre la Guàrdia Urbana i un grup de joves que intentaven accedir a una festa en un local ocupat propietat del Ajuntament. De l'enfrontament un agent va acabar tetraplègic a causa de l'impacte d'un test, encara que la versió oficial que es va donar després va dir que es tractava d'una pedra.

Per aquest succés, l'Audiència Provincial de Barcelona va condemnar a Rodrigo Lanza a quatre anys i mitjà de presó, a Álex Cisternas i a Juan Pintos, a tres anys i tres mesos i a Patricia Heras li van caure tres anys. Heras va passar dos mesos a la presó i quatre mesos en règim de tercer grau. El 26 d'abril de 2011 se suïcida.

El judici va ser denunciat per múltiple irregularitats. L'única prova de l'acusació es va basar en el testimoniatge de Bakari Samyang i Víctor Bayona, dos guàrdies urbans que després serien condemnats per tortura i simulació de delicte. Davant això, la defensa va recórrer les penes. El Tribunal Suprem, al juny de 2009, va augmentar la pena de presó a Llança fins als cinc anys, condemna que va complir integra.

Ara estan pendents de la resposta del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg., amb l'esperança que reobri el cas i es puguin demostrar les falsedats del cas i les tortures rebudes.

En la presentació ha estat present la mare de Rodrigo Lanza, Mariana Huidobro, per la qual el llibre neix simplement “per explicar la veritat”. És una crònica de “deu anys de lluita quotidiana i contínua. Neix de la necessitat de parlar, de donar a conèixer la merda de documents que van fer els jutges i la policia”. “Potser em caigui un marró damunt pel que dic. Tant de bo sigui així i reobrin el cas”.

Durant tots aquests anys Mariana ha rebut el suport de moltes persones, però ella també s'ha convertit en un símbol de lluita i resistència per a moltes altres. Per això, el llibre neix també “com a eina de lluita per a altres casos”.

En la presentació també ha estat Rodrigo Lanza, que s'ha emocionat en recordar el temps que ha passat a la presó: “Em sento obligat a parlar per mi i per tots els altres. Hi ha ferides que no es tanquen mai”. Llança ha volgut transmetre que el sentit del llibre és “que el cas 4F serveixi per recordar que hi ha molta gent que no té veu”, en referència a les persones que estan empresonades injustament.

Sala plena de gom a gom en la presentació del llibre "Ciutat Morta, crónica del caso #4F" #NiOblitNiPerdó #10anys pic.twitter.com/b6yJPUAAa0

— Fotomovimiento (@Fotomovimiento) febrero 4, 2016

Andrés García Berrio, autor de l'epíleg, ha destacat la necessitat que existeixi voluntat política perquè casos com aquest no es tornin a repetir. García ha aprofitat per anunciar una campanya, juntament amb Mariana Huidobro, per visibilizar què succeeix a les presons i centres d'internament, a través del Centre per a la Defensa de Drets Humans Iridia en el qual participa amb Mariana Huidobro.

L'acte, en el qual s'ha fet un emotiu homenatge en record de Patricia Heras, va comptar amb la presència de diferents grups i associacions en defensa dels drets humans i civils, com a Mares contra la Repressió, la Xarxa Anti-Repressió de Familiars de Detingudes, la Assemblea de Familiars per la Llibertat dels Personis Condemnades pels fets del Parlament entre unes altres.

Per a Helen Torres, una altra de les autores, el llibre té un sentit clar: “La memòria està escrita. Ja que no s'ha fet justícia, se sabrà què s'ha fet”. Totes aquelles persones que d'alguna manera han participat en el llibre desitgen que se sàpiga tota la veritat i que casos com el de Rodrigo Llança no tornin a repetir-se. Com ha destacat Mariana, para “que la meva experiència també els serveixi”.

Aquí el documental 'Ciutat Morta':