La Fundació Wassu-UAB demana al Govern que reforci la prevenció de la mutilació genital femenina

 

Adriana Kaplan, directora de la Fundació Wassu-UAB, ha demanat aquest divendres al nou Govern que reforci la prevenció de la mutilació genital femenina (MGF)   des de l'àmbit sociosanitari, ja que molts professionals del sector no poden assistir a formacions pel col·lapse en sanitat. A més, sospita d'una possible devolució de 490 nenes catalanes davant la pressió policial.

Amb motiu del Dia mundial de tolerància zero davant la MGF, Kaplan ha presentat en roda de premsa els resultats dels estudis científics de l'entitat, que han contribuït al fet que Gàmbia promulgui una nova llei contra aquesta pràctica, després de treballar en el terreny amb el suport de l'Obra Social la Caixa, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ajuntaments catalans i institucions espanyoles.

"Catalunya té un molt bon protocol però la seva aplicació és perversa": estipula prevenir la MGF al llarg de la vida de la nena --per exemple després de detectar en el seu naixement que la mare ha patit MGF-- però, en lloc d'això , s'actua 'in extremis' amb control i pressió policial davant la possibilitat d'un viatge de la família al país d'origen, ha observat.

L'antropòloga i investigadora Aina Mangas ha lamentat que personal mèdic no pot assistir a formacions de prevenció a causa de la situació de col·lapse de la sanitat pública, mentre que sí que assisteixen Mossos d'Esquadra que disposen d'hores per a això, pel que ha cridat a la Conselleria de Salut a prendre cartes en l'assumpte i aplicar el protocol.

490 NENES MENYS

Kaplan ha assenyalat que en 2012 hi havia a Catalunya 6.182 nenes de fins a 14 anys de famílies procedents de països on es practica la MGF, una xifra que va descendir en les dades del padró de 2015, passant a 5.692 nenes --490 menys en total, de les quals 432 provenien de Gambia-- i que podria estar relacionada amb devolucions davant pressió policial.

Han acotat que encara no disposen de l'anàlisi complex de les dades i de tots els casos, però han admès que no hi ha el mateix descens en el cas dels nens i que aquesta fuga s'ha donat més a la demarcació de Girona, on s'ha focalitzat més la intervenció dels cossos de seguretat des de 2008.

Kaplan ha relatat que ha trobat a Gàmbia nenes "nascudes a Catalunya, que saben català", i que es troben perdudes i desorientades.

DESCENS DEL SUPORT A la MGF A GÀMBIA

La MGF és una tradició ancestral, preislàmica, vinculada amb la identitat i la pertinença a la comunitat, pel que ha assenyalat que és necessari una "transferència del coneixement en cascada", que comenci a les institucions, passi pels líders religiosos, l' atenció primària i acabi calant i generant debat en la població de països com Gàmbia, on aquesta pràctica afecta el 75% de les dones.

La Fundació Wassu-UAB ha constatat, després dels seus 26 anys de treball a Gàmbia i Espanya, un descens del suport a la continuació de la pràctica al país africà --el donen suport a un 25,9% de professionals en 2015 en comparació amb un 42,5% en 2009--, gràcies al reconeixement de les seves conseqüències negatives per a la salut.

Kaplan ha destacat metodologies efectives com la presentació de ritus iniciàtics sense mutilació i la presentació de resultats científics, que demostren conseqüències en la salut a llarg termini també en la MGF de tipus I --la majoria de les realizadas--, que implica el tall del prepuci i que alguns no creien negativa per asemejarla a la circumcisió masculina.

Segons l'OMS, són del tipus II les mutilacions del clítoris amb possible extirpació total o parcial dels llavis menors, mentre que del tipus III és l'eliminació dels òrgans genitals i la sutura de l'obertura vaginal, coneguda com infibulació, i que es produeixen en un menor nombre de casos.