L'Espanyol perd 0-5 davant la Reial Societat

La Reial Societat va aconseguir el seu primer triomf (0-5) a domicili de 'l'era Eusebio' contra el RCD Espanyol en l'últim partit de la vint-tercera jornada de la Lliga BBVA, disputat aquest dilluns al RCDE Stadium, i va posar al aler el futur de Constantin Galca a la banqueta blanc i blau. 

Amb aquesta derrota, el conjunt 'periquito' ha confirmat que està immers en una crisi de resultats -5 punts de 24 possibles amb Galca- i es troba tan sols un punt per sobre de la 'línia vermella' del descens que marca Las Palmas. En canvi, la Reial Societat agafa aire a la zona temperada de la taula.

Van ser dues urpades en sec en tot just vuit minuts. Dos gols en sengles contres calcades culminades per Jonathas -cinc gols en quatre partits contra els 'pericos'- i Carlos Vela, que van fer miques amb la seva velocitat la rereguarda espanyolista i van posar una distància (0-2) que semblava decisiva davant d'una afició local perplexa.

"Els entrenadors estan subjectes als resultats", va recordar Galca la vigília del duel de necessitats, dos equips que estaven molt lluny de l'anhelat objectiu d'Europa i que es trobaven molt més a prop de l'abisme del descens a la Lliga Adelante.

En canvi, la Reial, amb un joc dinàmic i combinatiu, no va deixar escletxa al dubte. Ni tan sols després del descans, en què l'idolatrat Pau López va substituir a la porteria al nouvingut Arlauskis. Els d'Eusebio van seguir a la seva i Mikel Oiarzabal, en una paret, i Diego Reyes, de cap en un córner, van alimentar encara més la bronca al RCDE Stadium.

Amb el 0-4, l'Espanyol va tenir una arrencada de dignitat, més amb el cor que amb les cames, que va ser erm davant un rival que va poder fer encara més gran la sagnia local si Carlos Vela i Jonathas haguessin estat més encertats.

El brasiler ex de l'Elx va sumar un doblet i va arrodonir la 'maneta' de la Real, en castigar la fragilitat defensiva local amb una volea gairebé en el minut 90. La grada va acomiadar amb una mocadorada a l'equip de Galca, que, capcot, va esperar a seus pupils gairebé amb la certesa que el seu futur està escrit.