Maria Antònia Oliver guanya el 48 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

L'escriptora Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946) ha estat distingida aquest dimecres amb el 48 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural i està dotat amb 20.000 euros.

"Hi havia deixat d'escriure, però uns dies abans que em cridessin d'Òmnium havia tornat a pensar que no podia perdre el que em queda de vida sense escriure, i havia pensat en fer alguna cosa de nou", ha confessat la guanyadora en roda de premsa.

Oliver rep la notícia del premi com "una injecció en vena de pa amb oli, tomàquet i olives", i espera que tard o d'hora durin les obres nova seva en les llibreries.

PATRIARCAT I LITERATURA

"Encara vivim en un patriarcat i hem de ser conscients d'això: les coses són massa patriarcals i hem d'estar lluitant contra això", ha dit l'autora.

Oliver ha lamentat que encara no hi ha una situació normal perquè hi ha un 51% de dones i no hi ha tantes autores: "Hi ha un dèficit d'atenció per part de les editorials i la premsa cap a elles, sobretot amb les que comencen".

"INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS"

Preguntada sobre la situació política, ha considerat que els anys de govern de l'expresident balear José Ramon Bauzà (PP) han estat un desastre per a les illes: "Estic molt contenta que haguem aconseguit tirar-li i haver començat a fer les coses bé".

"Espero que l'empenta de Catalunya per tenir un país i un Estat propi arribi a les Balears. Allà també hi ha gent que volem un Estat propi, també a València, però anem una mica més endarrerits", ha explicat l'autora, per a la qual Catalunya és un gran mirall.

Ha afegit que abans pensava que no arribaria a presenciar la independència de Catalunya: "Ara estic convençuda que veuré la independència de Catalunya, però no la dels Països Catalans".

QUARTA DONA A GUANYAR EL PREMI

El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha celebrat el compromís "de gènere, feminista i de país" de la guardonada, i ha destacat que és la quarta guardonada d'aquest premi, al costat de Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001) i Montserrat Abelló (2008).

"Quan parlem de la necessitat de tenir un Estat és perquè volem promoure i compartir la nostra cultura", ha afegit Cuixart, situant-lo en el marc de les cultures del món.

Per part del jurat, Lluïsa Julià ha destacat de la guanyadora que la seva obra és "inseparable del compromís del país en tota la seva amplitud", i ha destacat el seu estil proper als lectors i la seva voluntat de buscar sempre la llibertat i confrontar als condicionants socials.

LLIURAMENT EL 6 DE JUNY

L'acte de lliurament tindrà lloc el dilluns 6 de juny al Palau de la Música Catalana, en un homenatge a la guardonada amb la finalitat de divulgar la seva obra i trajectòria.

La guanyadora, formada en castellà i amb un català après de forma autodidacta, va publicar la seva primera novella el 1970, i des de llavors ha escrit novelles, contes, teatre, articles, traduccions i guions per a cinema.

Entre les seves obres figuren 'Cròniques de la Molt anomenada ciutat de Montcarra', 'El Vaixell d'ires i no tornaràs', 'Estudi en Lila', 'Joana E.' i 'Negroni de ginebra', algunes d'elles han estat traduïdes a l'anglès, alemany, francès, castellà, italià, portuguès i holandès.

A més, Oliver -vídua de l'escriptor Jaume Fuster- ha traduït al català obres d'Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson i Herman Melville.

El jurat ha estat integrat per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra.

Els últims homenatjats amb aquest guardó han estat el lingüista Joan Veny (2015), el cantautor Raimon (2014), el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet (2013) i el crític i editor Josep Massot (2012).