Díaz Ferrán, condemnat a dos anys de presó per robar als clients de Marsans

Ferran es va apropiar de 4,4 milions d'euros de clients que mai van arribar a gaudir els viatges contractats amb el Grup.

|
Diaz Ferran 1

 



L'expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, ha estat condemnat a dos anys de cárcelo per l'Audiència Nacional en considerar-aquesta responsable d'un delicte continuat d'apropiació indeguda.  


Ferran es va apropiar de 4,4 milions d'euros de clients que mai van arribar a gaudir els viatges que tenien contractats amb el Grup Marsans.


En una sentència la Secció Quarta de la Sala Penal condemna a l'últim director general del grup turístic, Iván Losada, a la pena d'un any de presó i li ordena indemnitzar Viatges Marsans per al seu reintegrament a la massa del concurs amb la quantitat de 400.000 euros.


El tribunal ha aplicat a tots dos acusats la circumstància atenuant de confessió després que reconeguessin els fets en l'última sessió del judici, el que va provocar que la Fiscalia rebaixés la seva petició inicial de quatre anys de presó.


En la seva resolució, els magistrats consideren "creïble" que Díaz Ferrán no estigués al tant de la gestió diària de la companyia turística a l'deixar-la en mans del seu soci, el mort Gonzalo Pascual. No obstant això, afirmen que "confiar plenament al segon administrador solidari no li exonerava del seu deure d'abastar un coneixement total propi del càrrec" que exercia.


Els magistrats Teresa Palacios, Carmen Paloma González i Juan Francisco Martel han considerat així provat que l'ex cap de la patronal es va apropiar indegudament de les quantitats lliurades pels clients per a l'adquisició de bitllets i que els usuaris de Viatges Marsans i les seves filials Temps Lliure , Rural Tours i viatges Crisol van perdre les quantitats dipositades per les seves reserves de viatges cancel·lats.


A finals de 2009, els proveïdors turístics del grup Marsans van començar a exigir-los el pagament anticipat dels productes comercialitzats, per exemple Pullmantur va demanar els diners durant els 30 dies anteriors a l'inici dels viatges. Al març de 2010, era ja una "pràctica generalitzada" entre els proveïdors turístics de Marsans exigir el pagament dels serveis que es reservaven a les seves agències.


Els responsables del Grup Marsans, "lluny de destinar els fons dipositats pels clients al pagament dels serveis contractats, els van destinar a altres fins aliens a l'activitat del grup". La desviació dels fons va fer que els clients perdessin els diners lliurats en fer la reserva o el preu total del servei contractat.


UN TOTAL DE 4.706 CLIENTS AFECTATS


Entre l'1 de març i el 31 de juliol de 2010, el grup Marsans va formalitzar reserves que van donar lloc a 7.560 dipòsits de clients, dels quals 4.706 no han estat retornats i es van destinar a fins aliens a l'activitat del grup. Els consumidors van pagar quantitats que oscil·len entre els 130 i els 5.834 euros.


El 20 d'abril de 2010, l'Associació Internacional del Transport Aeri (IATA) els va retirar la llicència per vendre bitllets d'avió per impagaments. Un dia abans, el 19 d'abril, els directius de l'empresa turística van demanar per correu electrònic a les seves oficines que dipositessin els diners de les reserves en un compte de la societat Marsans Shooping. 


Aquest compte va acumular 2.460.000 d'euros, dels quals 1,07 van ser traspassats a altres societats i 1,14 es van retirar mitjançant xecs al portador.


Entre el 9 juny 2010 --el dia abans de la presentació del concurs de creditors-- i el 30 de juny es van lliurar 13 xecs per valor de 1,14 milions d'euros des d'aquest compte, dels quals 344.481 euros van ser lliurats a Naviera Grimaldi perquè retiressin la sol·licitud de concurs, 100.000 a preparar l'aval de IATA de Viatges Atenea, 300.000 van retornar a Viatges Marsans i 500.000 van ser cobrar-per empreses alienes al grup.


El 25 de juny de 2010, el Jutjat Mercantil número 12 de Madrid va decretar el concurs de creditors del Grup Marsans. La companyia va fer fallida deixant un dèficit patrimonial de 271 milions d'euros (373.000.000 si es tenen en compte les seves filials), ja que comptava amb un passiu de 552 milions, enfront d'un actiu de 281 milions d'euros i amb 11.409 creditors.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA