Seix Barral publica 'La tierra que pisamos', de Jesús Carrasco

 

Jesús Carrasco acaba de publicar 'La tierra que pisamos' (Seix Barral), on torna al món rural després de l'èxit de la seva primera novel·la 'Intemperie'.

'La tierra que pisamos' té una visió "igual de aspra" sobre la vida al camp. "La meva experiència d'haver viscut allà fins als 20 anys és aquesta: no és una cosa recreatiu", ha explicat.

'La terra que pisamos' reescriu la història d'Espanya al començament del segle XX, amb la seva annexió a un dels més grans imperis a Europa d'aquest moment. L'obra recrea la vida dels alts comandaments en un poble d'Extremadura després de la pacificació a través dels ulls d'Eva, esposa d'un dels militars.

Carrasco ha tornat al món rural per mostrar d'una banda "la relació de la terra amb l'home" mitjançant el personatge de Leva, algú que no ha sortit mai del camp. "Es tracta d'indagar en aquesta complementarietat. És una pregunta que jo em vaig fer ja en un moment de la meva vida, treballant en un hort Com pot ser d'intensa la relació entre la terra i l'home?", ha qüestionat.

No obstant això, també ha buscat reflectir una relació "absolutament mercantil i destructiva" personificada en l'Imperi, tot i que evitant en aquest cas tenir "referències conegudes" que portessin el lector a pensar que es tractava d'un imperi o un Estat determinat.

Si de cas, algunes referències llegint entre línies, com podria ser la matança a la plaça de toros de Badajoz el 1936. "A més de la Guerra Civil, el lector també podrà trobar iconografia de la II Guerra Mundial i del colonialisme europeu a Àfrica del segle XX, però tot això en plans interposats", ha explicat.

EL "VERTIGEN" DESPRÉS 'INTEMPERIE'

L'autor ha reconegut que la seva visió de tota aquesta vida rural és "aspra". "És que la meva relació ha estat aspra i he assistit a la importància del clima i del temps en el poble. No és que cregui que la naturalesa sigui cruel, però sí indiferent amb l'home: 'm'és igual el que passi allà baix, apañáos com pugueu", ha apuntat.

Preguntat per la seva anterior obra, Carrasco ha reconegut que sent "nervis, inquietud i fins vertigen" per la rebuda d'aquest treball després de la inesperada acollida de 'Intempèrie'. "Aquesta novel·la és una continuació estilística i una depuració, un pas endavant com espero que sigui la meva trajectòria", ha asseverat.

Precisament, ha insistit en la importància de l'estil en la seva escriptura, més enllà de la temàtica i el contingut en el que podria englobar-se aquesta escena rural. "Vull explicar històries, però d'una manera particular, i l'estil serà determinant", ha apuntat .

LA TRADICIÓ NORD-AMERICANA

Així, ha descartat "escriure sempre" sobre històries ambientades en un món rural. "L'escenari anirà canviant segons els meus interessos, la propera novel·la serà diferent i beurà de la meva experiència com a lector i la meva pròpia vida", ha indicat, després de reconèixer que li "ha costat" acabar de sentir-escriptor --Carrasco ve del món de la publicitat--.

Finalment, preguntat pels seus referents literaris, ha destacat la tradició nord-americana i els "escriptors reduïts", encara que les lectures d'escriptors contemporanis espanyols hagin augmentat en els últims anys. Entre els noms, Faulkner, Carver, Richard Ford o Ricardo Ménendez Salmó.