dissabte, 17 de abril de 2021

Lluc Salellas: "El franquisme va normalitzar les portes giratòries"

|


Beatriz Pérez.- Cotrina (empresa San Miguel), Carceller (Damm), Suqué-Mateu (Grupo Peralada) són nomès alguns del cognoms catalans que van consolidar el seu poder durant el franquisme. De Oriol, López de Letona o De Borbón són altres espanyols que també van tenir privilegis durant la dictadura. El politòleg i regidor de la CUP a l'Ajuntament de de Girona Lluc Salellas (Girona, 1984) analitza al seu llibre 'El franquisme que no marxa' (Edicions Saldonar) com grans famílies empresarials son encara hereves de les grans fortunes que es van veure beneficiades de la victòria de Franco.


Les portes giratòries van néixer amb el franquisme?

La fundació de les portes giratòries no la podem situar en una data concreta, però sí que podem dir que el franquisme les va normalitzar. Durant el règim hi va haver uns quants centenars de famílies que van copar l'espai del poder polític, famílies que van defensar amb tots els ets i uts les barbaritats del règim i que, una vegada acabaven la seva funció pública, política, passaven als consells d'administració de les empreses que havien ajudat a fer créixer des de l'administració pública. Especialment en els sectors estratègics que van créixer als 50 i 60 com les hidroelèctriques o els bancs. I aquesta tendència es va consolidar amb la Transició, on la meitat dels ministres franquistes es van recollocar cap amunt en els consells d'administració d'aquestes empreses.


Quina és l'herència que encara fica del franquisme a la societat espanyola?

És evident que les lleis i la Constitució van suposar un canvi legislatiu i d'entorn polític transcendental per l'avenç democràtic arreu de l'Estat. Ara bé, com si fos un element tellúric que s'impregna arreu, les bases del franquisme sociològic i ideològic es van mantenir en moltes institucions i espais de poder de l'Estat. Penso, com dèiem, en les principals empreses de l'IBEX 35, però també en la justícia o les forces policials que no van passar per cap procés de revisió ni de canvi durant la Transició política. A l'Estat espanyol cap responsable del franquisme es va disculpar mai ni va haver de fer cap procés de reparació pública i això va fer que aquestes famílies i molts dels seus descendents pensin que no hi va haver equivocacions i reprodueixen lògiques passades. I, finalment, aquesta presència permanent a l'aire d'aquestes pràctiques impregna el funcionament diari de la democràcia liberal espanyola. És la cultura política.


Quins grans cognoms espanyols destacaria vosté com a aliats del franquisme i van mantenir desprès el seu poder a l'Espanya democràtica?

De cognoms n'hi ha molts. La majoria de l'alta burgesia actual prové d'aquells moments. Ja ho diu l'historiador Xavier Díez que l'últim moment de canvi profund en les relacions de poder a l'Estat va ser el 1939 amb la caiguda de la República. Penso, per exemple, en els de Oriol, Garicano Goñi o en els Villar Mir. Però n'hi ha molts més. A nivell d'Estat però també a nivell autonòmic, comarcal o local. Aquella estructura de poder amb els seus corresponents llinatges continua viva.


I els catalans? Juan Antonio Samarach va ser un dels més destacats.

Sí, Samaranch va ser un franquista illustre amb una carrera d'èxit impulsada públicament durant la democràcia liberal espanyola. Però n'hi ha molts més. Penso en els descendents dels Carceller o Cortina, exministres franquistes relacionats amb el món de la cervesa o amb els Mateu, lligats al Castell de Peralada i descendents del primer alcalde franquista de Barcelona.


Per tant el franquisme no és nomès una cuestió de l'Estat espanyol, com de vegades es diu, sinò també que té a veure amb Catalunya. Al llibre també hi surten dirigents de CiU que van tenir relació amb el feixisme.

Evidentment el franquisme va arribar i va tenir protagonistes arreu de l'Estat. També a Catalunya i, per exemple, el senyor Molins, exportaveu de CiU al Congrés, prové d'una de les famílies avantatjades del franquisme. Ara bé, també cal tenir en compte que les estructures de poder de l'Estat franquista (justícia, forces de seguretat, exèrcit, alts funcionari...) es troben molt més enquistades a Castella, on van tenir molt més recorregut i extensió que no pas a Catalunya. En aquest sentit, cal no oblidar que proporcionalment, hi va haver pocs ministres franquistes catalans o que la memòria històrica ha anat molt més enllà aquí que a la resta de l'Estat on molts ministres franquistes continuen tenint espais de record en carrers i edificis.


Què s'extreu de bo de la Transició?

Com he dit, la Transició va servir per situar un nou marc legislatiu que situava l'Estat espanyol dins el paradigma de les democràcies liberals europees. I aquest va ser un avenç. Si va ser suficient o insuficient tenint en compte el context ja són figues d'un altre paner.


El llibre està prologat pel David Bassa, qui parla del "mur espanyol" per referir-se al franquisme i sosté que encara vivim en mig d'una atmòsfera franquista.

Sí. Vivim en una atmosfera franquista que permet que Angela Davis no pugui visitar Arnaldo Otegi, que dos titellaires passin uns dies a la presó i l'alcaldessa progressista de Madrid els ataqui, tal i com fa la dreta per salvar el seu Govern de l'opinió pública o regidors catalans són investigats per l'Audiència Nacional per haver votat una resolució a favor del Parlament català. Aquesta és la part de la Transició és la que no s'ha arribat a fer mai i que, personalment, penso que només la podrem fer provocant una ruptura amb l'Estat espanyol que l'empara. 


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH