Arturo San Agustín publica 'En mi barrio no había chivatos' a l'editorial Comanegra

Arturo San Agustín acaba de publicar 'En mi barrio no había chivatos' (Comanegra, 2016). Al llibre, l'escriptor i periodista presenta un retrat de la Barceloneta i la monumental transformació que ha viscut des de principis dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Per fer-ho, se serveix de la pròpia experiència –veí del barri, va viure a l’antiga fàbrica de gas El Arenal– i de les veus de molts personatges mítics que, amb sobrenoms tan curiosos com El Capa, l’Anxoveta, el Llauna o el Chino, expliquen com era aquella Barceloneta marinera, pescadora i comerciant de la que ara queden pocs vestigis.

L’estil de San Agustín rememora el barri de barraques que va ser el Somorrostro, el xiulet de les fàbriques marcant el final del torn, les files d’obrers de cara ensutjada, mono blau i boina, que passaven la tarda als bars o a les cantonades, mentre les dones s’ho miraven des del balcó del seu "quart de casa". Les barques i els pescadors, protagonistes indiscutibles d’aquesta crònica, ja s’han habituat a compartir el port amb els iots d’apoderats i la platja amb els turistes, als qui han d’orientar i indicar on trobaran la millor paella de la ciutat. Les passejades per la costa han quedat en una caminada fins a l’Hotel Vela.

Així, aquest llibre sobreposa dues imatges: la Barceloneta d’abans i la del segle XXI, dos mapes amb una fisonomia totalment transfigurada a causa del turisme i l’especulació immobiliària i que San Agustín mira amb dosis de nostàlgia i crítica. 'En mi barrio no había chivatos' és un retrat d’aquella dama descalça encara estimada i, en gran part, perduda per sempre. Però, sobretot, és una declaració d’amor a la Barceloneta.