Com és l'illa de Lesbos?

|

Raül Torras.- Quan al juliol de 2011 esclatava la guerra civil a Síria, ningú podia ni imaginar quines serien les seves conseqüències. La resposta del règim de Bashar al-Assad a les demandes democratitzadores de la societat civil foren les bales, iniciant així un confús espiral de violència entre l'oposició i les autoritats que ja s'ha emportat més de 450.000 vides. Davant l'extrema violència a la que estaven exposades milers de persones varen ser moltes les que van decidir deixar enrere aquell horror per posar la vista en el continent europeu, illusionades per la decisió d'Alemanya d'obrir les seves fronteres per tots aquells que fugien del conflicte. No obstant, Síria no és l'únic país marcat per la violència, la pobresa i la falta d'oportunitats, així que els habitants dels països veïns veuran en aquesta decisió una immillorable oportunitat per accedir a Europa i al benestar que aquesta porta implícita. La via escollida serà primer viatjar fins a Turquia per posteriorment creuar el mar mediterrani accedint així a Grècia, i a continuació seguir per la ruta dels Balcans. Abans d'això però, el primer territori europeu al que arribaran centenars de milers de refugiats serà una petita illa hellena, Lesbos.


Situada a només 16 km de Turquia, l'illa de Lesbos ha esdevingut per molts el fi d'una odissea. Trepitjar el seu sòl significa haver deixat enrere una travessa de setmanes o fins i tot mesos, significa haver sobreviscut a un perillós trajecte amb una embarcació més que precària, amb excés de passatgers, on l'única mesura de seguretat són unes armilles salvavides moltes vegades falses. Per fer-ho han hagut de pagar als traficants la vergonyosa quantitat de 1.500 euros per persona, especialment indignant tenint en compte que la travessa de Lesbos a Turquia costa menys de 25 euros. Una mostra més de la desigualtat d'oportunitats que impera entre el nord i el sud.


            Foto: Oriol Bäbler


Aquesta petita illa de pescadors farcida d'oliveres carrega a les seves espatlles gran part del pes de la crisi dels refugiats a Europa tot i que no és quelcom nou, ni molt menys. Degut a la seva ubicació geogràfica ha estat un important receptor de immigrants durant la darrere dècada, tot i que mai abans s'havia produït amb l'actual intensitat. Per fer-nos una idea, Lesbos té una població d'uns 86.000 habitants, i només en el que portem de 2016 ha rebut 73.750 refugiats. O el que és el mateix, aquesta illa de 1.630 quilòmetres quadrats veu desembarcar en les seves costes una mitjana diària de 1.170 persones. Així, el dia a dia de la població local ha quedat absolutament condicionat per aquest fenomen, el qual ha modificat per complet la seva estructura econòmica, on la principal font d'ingressos ja no és el turisme sinó tot allò relacionat amb els refugiats i els treballadors i voluntaris desplaçats a Lesbos per assistir-los. El sector dels serveis disposa ara d'una plena activitat durant els 365 dies de l'any i no només en els mesos d'estiu com passava anteriorment: els hotels estan sempre plens, les companyies de lloguer de cotxes no donen l'abast i tots els petits negocis del port s'han readaptat a la nova clientela, així que ara totes les botigues venen motxilles, llanternes, tendes, carregadors de mòbil i altres accessoris elementals per aquells que tenen encara un llarg trajecte per endavant.


És complicat projectar una imatge de la població local de Lesbos ja que les opinions i actituds respecte la qüestió dels refugiats són molts variades. La societat grega és una societat que s'ha mostrat comprensiva amb la problemàtica en qüestió, especialment els habitants d'aquesta illa, molts dels quals es van establir aquí a partir del 1920 després d'haver d'abandonar Turquia fruit de la persecució ortodoxa que s'hi durà a terme. No obstant la solidaritat entra en conflicte amb les necessitats vitals d'una ciutadania no precisament rica, cansada, després d'haver lidiat amb aquest problemàtica durant tant de temps i sense veure encara una solució realista.


En aquest sentit cal dir també que el personal internacional desplaçat a l'illa ha estat incapaç d'integrar les seves demandes i preocupacions en la gestió d'aquesta crisi. Alguns doncs es miren amb recel a aquells que han arribat a la seva terra per donar-ho tot als nouvinguts però que han ignorat als ciutadans de l'illa que també viuen en primera persona les conseqüències del drama. És per tant una de les moltes assignatures que tenim pendents, millorar la comunicació i la coordinació amb la població local de Lesbos, nodrir-nos del seu coneixement i la seva experiència per proveir uns millors serveis al conjunt de la comunitat. Cal no oblidar que potser un dia la crisis dels refugiats arribarà a la seva fi, però ells seguiran allà.


             Foto: Raül Torras


Així és la vida a Lesbos, un indret on es poden presenciar les dues cares més oposades de la naturalesa humana. Aquí s'inspira tristesa i s'expira impotència, es llegeix la por i el neguit en els ulls d'aquells que fugen per sobreviure. En les silencioses nits s'escolten plors i es maleeix a la humanitat per haver-los oblidat fa ja tant de temps, preguntant-se el per què, per què els hi ha tocat ser víctimes de la crueltat de la guerra, la injustícia i la invisibilitat. Però no tot és foscor. Lesbos és també un fil d'esperança pels que lluiten contra la indiferència, és la mostra de que encara queden persones que vetllen altruistament pel benestar de la seva espècie, un exemple de coratge, entrega i compromís amb el valor de la igualtat. 


Raül Torras, coordinador de Better Days For Moria, una ONG situada en l'illa de Lesbos.

relacionada La labor humanitària de Pro-Activa, el millor exemple de solidaritat davant la crisi migratòria
relacionada Proactiva Open Arms compleix tres mesos salvant vides al mar Egeu

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH