L'advocat de la infanta Cristina va intentar evitar que el Cas Palau afectés CDC

Pablo Molins, advocat de la infanta Cristina, va dissenyar l'estratègia per evitar que el cas Palau afectés a CDC, on el seu germà, Joaquim Molins, ha estat dirigent.

Aquella estratègia no ha prosperat, ja que el partit té embargades quinze de les seves seus, per respondre davant la Justícia del milionari desviament de fons públics a través del Palau de la Música.

Fèlix Millet va dirigir al jutge al setembre de 2009 una confessió en la qual admetia haver-se apropiat de 3,3 milions d'euros de les arques del Palau de la Música, al costat de Jordi Montull.

A més, reconeixia que havien manejat importants sumes de diner negre, en bitllets de 500 euros, per pagar despeses del Palau.

En el seu escrit, Millet facilitava un inventari de tot el seu patrimoni, valorat en més de 12 milions d'euros, per garantir que estava disposat a compensar la Justícia els diners de què s'havia apropiat indegudament.

Joaquim Molins ha estat portaveu de CDC al Congrés dels Diputats, conseller de Comerç i Turisme (entre 1986 i 1988) de la Generalitat presidida per Jordi Pujol i posteriorment conseller de Política Territorial i Obres Públiques, entre 1988 i 1993.

En aquest sentit, la carta de confessió dissenyada per l'advocat Pau Molins només reconeixia una petitíssima part del frau comès al Palau de la Música i ocultava qualsevol menció al desviament de fons a favor de Convergència.

Un cop tancada la instrucció de la causa, el fiscal reclama una pena de 27 anys i mig de presó per a Fèlix Millet com a principal responsable del saqueig del Palau i altres set anys i mig per l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, al qual reclama a més vint milions d'euros.

La Fiscalia considera provat que la institució es va utilitzar per desviar més de 10 milions d'euros a Convergència, procedents del pagament de comissions illegals de constructores, a canvi de l'adjudicació d'obres públiques com la línia 9 del Metro de Barcelona i la construcció de la Ciutat de la Justícia. Com a mesura cautelar per a respondre d'aquesta desfalc, el jutge manté embargades 15 seus de CDC.

No obstant això, la carta de confessió dissenyada per l'advocat de la infanta va tenir un altre dany collateral: al juny de 2010, Pablo Molins va anunciar públicament que renunciava a seguir exercint la defensa de Millet per "pèrdua de confiança".

Durant la seva declaració com a acusada, Cristina de Borbó va intentar implicar la Casa Reial en les irregularitats de l'Institut Nóos, en afirmar que tots els negocis de la falsa ONG muntada pel seu marit havien estat supervisats pel secretari de les infantes, Carlos García Revenga, i per l'assessor fiscal de la Casa del Rei, Federico Ros.

Aquesta estratègia, coincident amb el pacte que han mantingut en les seves declaracions Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres, ha provocat un profund malestar a la Casa del Rei.