L'aval del TC a les fusions d'ajuntaments

Alejandro de Diego Gómez

Secretari d'Administració Local.

El Tribunal Constitucional acaba de dictar la primera sentència sobre la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local declarant inconstitucionals alguns dels seus preceptes fonamentals, però no obstant això avala la regulació de les fusions d'ajuntaments, de la qual ja he dit en diverses ocasions que és força millorable, però almenys hi és.


Per saber del que estem parlant hem de recórrer a les xifres oficials resultants de les liquidacions dels pressupostos municipals, i del seu anàlisi detallada es comprova, fonamentalment, l'existència de dues línies: una l'referida a les despeses generals, que ascendeix a mida que baixa el nombre d'habitants, i una altra la referida a la despesa per la prestació de serveis, que descendeix a mesura que també baixa la població, i viceversa.


D'aquestes dades es desprèn que els petits ajuntaments repercuteixen major quantitat de diners per càpita a les actuacions de caràcter general, entre un 30 i un 40% del total, quan no són les que milloren la qualitat de vida dels ciutadans ja que estem parlant , sobretot, de despeses de funcionament i per tant improductius, mentre que van disminuint el destinat a la prestació de serveis, sent per tant aquests de pitjor qualitat segons anem descendint en trams de població, veient afectades per aquest comportament àrees tan sensibles com els serveis socials, als quals aquests ajuntaments dediquen entre el 12 i menys del 4% del total, segons baixen els seus habitants, quan la majoria d'ells en aquest tipus de municipis és d'edat avançada i amb necessitats que haurien de ser satisfetes prioritàriament a través d'aquests serveis socials.


La mida mínima dels Ajuntaments hauria d'estar, al meu parer, al voltant dels 5000-6000 habitants, amb les excepcions que l'orografia, distàncies i altres handicaps ens exigeixin, quan actualment per sobre d'aquesta xifra tan sols són el 19% en Catalunya, tenint el primer incentiu, juntament amb altres importants mesures, en obtenir un increment del 27% en la participació en els ingressos de l'Estat, tal com preveu la llei avalada constitucionalment. A més, de les dades manejades es desprèn que els ajuntaments que es troben entre els 4.000 i els 6.000 habitants milloren totes les comparatives amb els de menor població. Així amb una aportació per càpita inferior als d'aquests menors reben una major i millor prestació dels serveis públics locals, aconseguint al seu torn un important estalvi en despesa improductiva.


I és d'això i no d'una altra cosa del que es tracta amb la fusió d'Ajuntaments, és a dir, de posar al servei dels ciutadans unes institucions que serveixin amb eficàcia i eficiència les necessitats i exigències que tenen en ple Segle XXI sense perdre la seva naturalesa i idiosincràsia però adaptant-los de manera que la major part dels recursos públics que manegen vagin a la seva redistribució en forma de prestació de serveis ia la reducció del volum de despesa que acaba a les actuacions de caràcter general, aconseguint amb això millorar i augmentar el nivell de vida dels seus veïns, amb més equitat i equiparació amb la resta d'Ajuntaments, sense la bretxa que existeix actualment. És a dir, estem parlant de fer justícia social sense sacrificar l'essència dels Ajuntaments sinó adaptant-los a la nova realitat i de pas homologar als de la majoria de països europeus del nostre entorn, que ja van fer aquest procés a mitjans del segle passat.


Com a conseqüència de l'augment i / o millora dels serveis públics a rebre no sé si hi hauria un major assentament de la població en el rural, jo crec que sí, però segurament es frenaria l'abandonament que s'està donant avui en dia, amb el que , a més, contràriament a algunes crítiques, es posaria en valor als pobles, ja que per descomptat que no desapareixerien sinó que tan sols es traslladaria la seva seu de presa de decisions, és a dir, la ubicació concreta del seu govern municipal, però a una distància que els serà familiar, i per tant propera.


I aquesta hauria de ser una de les prioritats del nou Govern, bé si s'arriba a un acord o bé si hi ha repetició d'eleccions, perquè els que sembla que tenen més possibilitats de formar-així ho contemplen. El PP perquè va incloure aquesta qüestió en una llei, precisament la que en aquesta part acaba de ser avalada pel Tribunal Constitucional, i el PSOE i C`s perquè així l'han inclòs expressament en el seu pacte. Tot això sense oblidar l'importantíssim paper que en aquesta matèria han de jugar les comunitats autònomes. I no hauria de quedar en foc d'encenalls quan estem parlant d'aspectes bàsics per a la conformació de l'estat del benestar del segle XXI.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH