Pablo Iglesias reforça el seu control polític i territorial a la cúpula de Podem

|



Pablo Iglesias ha donat un cop de puny a la taula per deixar clar qui mana en Podem. I han tornat a rodar caps. El partit ja no és el que era quan va néixer ni quan Esglésies era eurodiputat. Ara, enmig de les negociacions per formalitzar un Govern i amb la possibilitat de formar part d'ell, Iglesias necessita més que mai prendre el timó d'un partit que no volia semblar-se als altres, però en el que en aquest moment sobren caps visibles i, per descomptat, veus dissidents.


Amb la destitució fulminant del ja exsecretari d'Organització , Sergio Pascual, el secretari general de Podem ha reforçat el seu poder en l'Executiva del partit. El cessament de Pascual, que va arribar a la formació estatge com a mà dreta del secretari Polític i número dos del partit, Íñigo Errejón, s'ha a causa de "falta de confiança" i una "gestió deficient" de les crisis territorials del partit, segons el atípic comunicat d'aquest dimecres.


Un cop d'efecte amb el que Iglesias no només reforça la seva figura de secretari general, sinó que li afegeix més poder, ja que es fa també amb el territorial, en assumir les competències que tenia Pascual.


Des Podem neguen que hi hagi "desacords ideològics" o "polítics" en la seva direcció nacional. Sí reconeixen, però, que hi ha diferents sensibilitats i "divergències" pel que fa a les tàctiques a posar en marxa per fer front a determinades situacions; sensibilitats que ja es van posar de manifest amb la sortida de l'Executiva fa un any del cofundador del partit Joan Carles Moneder, i al capdavant de les quals estan, d'una banda, Iglesias, i de l'altra, Errejón.


Cadascun dels dos líders, que al costat de Moneder i altres membres de l'Executiva van idear i van construir Podem des dels seus orígens, s'ha anat dotant a mesura que l'organització ha anat creixent del seu propi equip de col·laboradors de confiança, encara que tots ells comparteixin , segons defensa el partit morat, els mateix objectius polítics.


Entre els principals col·laboradors de Errejón es trobava, precisament, el recentment destituït secretari d'Organització, que es va encarregar des dels inicis d'assentar les bases en els diferents territoris d'un partit gairebé sense recursos, militància i estructura per començar caminar.


Perquè Errejón i Pascual es coneixen des de fa molts anys i són molt bons amics. I la reacció de Errejón davant la decisió contundent d'Esglésies encara està per veure. De moment Errejón guarda silenci. A Twitter, per exemple, només s'ha fet ressò de l'escrit per Pascual després de la seva destitució i poc més. Però cap paraula seva, cap reacció ni opinió.


'PABLISTAS' I 'ERREJONISTAS' es posicionen A TWITTER


Després de la sortida de Pascual, Errejón manté tres col·laboradors afins a l'Executiva: la secretària de Coordinació Executiva, Ángela Ballester, la secretaria de Rescat Ciutadà i portaveu de Podem al Parlament Europeu, Tania González, i la secretària d'Acció Institucional, Auxiliadora Honorato , una de les persones de confiança del mateix Pascual.


De fet, els coneguts ja com 'errejonistas' han estat els únics que han compartit el missatge que va difondre Pascual aquest dimarts a la nit després de fer-se pública la seva destitució --a excepció d'Honorato, que no fa un ús freqüent de les xarxes socials- -. En aquest missatge, l'encara diputat sevillà recordava que portava "dos anys" deixant-se "la pell" per l'organització.







Per contra, els dirigents més pròxims a Esglésies --coneguts ja com 'pablistas' - no s'han fet ressò del missatge de Pascual. En aquest grup hi ha la coordinadora de l'Oficina del Secretari General, Irene Montero; el líder de Podem a la Comunitat de Madrid, Luis Alegre; el secretari de Relacions Internacionals, Pablo Bustinduy; el secretari de Relacions amb la Societat Civil, Rafa Mayoral; la secretària d'Anàlisi Política, Carolina Bescansa; i el secretari d'Economia, Nacho Álvarez.


Tots ells sí que van donar ahir difusió a la carta enviada per Iglesias a la militància de Podem per demanar "unitat"; carta que no han compartit els 'errejonistas' i en què el líder de la formació estatge ja anunciava que es assumirien "responsabilitats" per la crisi de Madrid generada la setmana passada per la dimissió de deu dirigents pròxims a Errejón, igual que Pascual.


"Les dimissions a Madrid es van produir en el pitjor moment possible i han posat en safata el relat que interessa als defensors de l'statu quo. No hem de tornar a cometre errors com aquest i hauran d'assumir les responsabilitats", sentenciava en la missiva.





En aquesta carta, també deixava clar que en Podem no havien d'existir "corrents ni faccions que competeixin pel control dels aparells i els recursos". "Això ens convertiria en allò que hem combatut sempre: un partit més", avisava.


"Hem de seguir sent una marea de veus plurals, on es discuteix i debat de tot, però sabent que l'organització i els seus òrgans són instruments per canviar les coses, no camps de batalla", postil·lava.


IGLESIAS elegirà el substitut DE PASCUAL


Després de la sortida de Pascual, el repartiment de forces entre les sensibilitats que hi ha a la cúpula deixa a Esglésies clarament reforçat en el Consell de Coordinació. Els estatuts defineixen aquest òrgan "l'equip en el qual es dóna suport al / la Secretari / a General per realitzar les seves tasques", i li atorga les funcions de "coordinar la feina de les diferents Àrees i assumir les tasques executives mentre no estigui reunit el Consell Ciutadà --el màxim òrgan de direcció entre asambleas--.


Els estatuts també estableixen que el Consell Ciutadà és l'encarregat d'aprovar la configuració de l'Executiva, si bé els seus membres són nomenats a proposta del secretari general, qui també té, per tant, potestat per cessar-los. Per això, igual que Iglesias va decidir incloure a Pascual en aquest òrgan quan es va constituir al novembre de 2014, ha decidit ara destituir-lo.


Ara serà Esglésies qui decideixi la persona que ocuparà la vacant de Pascual al capdavant d'Organització, encara que la seva decisió haurà de ser ratificada pel proper Consell Ciutadà, que es produirà, com tard, a principis del mes d'abril, tot i que encara no s'ha fixat una data concreta.


Esglésies i el seu equip de la Secretaria General són els que han assumit, de forma temporal, les funcions de la Secretaria d'Organització, fins que l'esmentat Consell Ciutadà s'aprovi el nou nomenament en aquesta propera reunió, sense data encara.


Això ha fet que el poder d'Esglésies s'hagi reforçat no només en la direcció nacional sinó també a nivell territorial, ja que després d'assumir les competències de Pascual té a la mà la gestió de les estratègies del partit a les diferents Comunitats, i la resolució de les crisis que s'han obert en sis d'elles --a més de Madrid--, el partit té problemes a Galícia, Cantàbria, Catalunya, País Basc i La Rioja--.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH