El sacerdot i escriptor Josep Maria Ballarín mor als 96 anys

|


El sacerdot i escriptor Josep Maria Ballarín, que va exercir al santuari de Queralt (Barcelona) i va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, ha mort la matinada d'aquest divendres als 96 anys.


Ho ha confirmat a través d'un apunt a Twitter el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que li ha recordat com un home d'espiritualitat contagiosa: "Et trobarem a faltar. Descase en pau", ha afegit.


EL CAPELLÀ "ATÍPIC"


Josep Maria Ballarín va ser reconegut per unir el missatge evangèlic amb l'actualitat quotidiana des d'un punt de vista irònic i popular i, conegut a Catalunya com Mossèn Ballarín, es va definir a ell mateix com un capellà "atípic".


Compromès amb les seves arrels i Catalunya, Ballarín (Barcelona, 1920) va tancar la llista de JxSí a la demarcació de Lleida per a les eleccions catalanes del 27 de setembre de 2015, després d'assenyalar: "Sentir posseït per la teva terra no és política".


El sacerdot va ser especialment conegut després de publicar la novel·la 'Mossèn Tronxo' (1990), que durant la dècada es va convertir en un dels llibres més llegits de la literatura catalana.


Posteriorment, va publicar 'Tronxo, m'hi entorn' (1994), 'Santa Maria, pa cada dia' -amb el qual va guanyar el Premi Ramon Llull-, 'L'illa de guacamai' (2006), la compilació de relats ' el bon Déu dels bolets '(1999) i l'autobiografia' Retrat d'una vida '(1993), entre altres.



El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat per la seva trajectòria destacada, ia l'abril de 2015 va publicar les seves memòries sota el títol 'El sac dels records'.


En 1941, va ser mobilitzat en la coneguda com a 'lleva del biberó', i en acabar la Guerra Civil va ser internat en un camp de concentració; va contreure la tuberculosi, i posteriorment va ser enviat a Zamora, on va continuar com a militar.


En 1946 va ingressar a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia a Barcelona, i va estudiar Teologia al Seminari de Solsona (Lleida), on en acabar els estudis va ser prefecte i professor durant sis anys.


Va exercir la tasca pastoral al santuari de Queralt (Barcelona) entre 1958 i 1993, després de ser apartat per un conflicte del que passa de puntetes en les seves memòries, i des d'aquest any va viure a Gósol (Lleida).


Va ser col·laborador de nombroses publicacions periòdiques com l' 'Avui', 'Serra d'Or', 'Qüestions de vida cristiana', 'Saó', 'Xarxa', 'Cop d'ull' i 'L'Erol', i també va participar sovint en espais de ràdio i televisió.


SACERDOT RURAL

Va dirigir la col·lecció 'Blanquerna d'espiritualitat' i les seves obres, que van reflectir la seva experiència com a sacerdot rural i la seva vinculació amb el territori, van ser traduïdes al castellà i l'italià.


La seva prosa té origen en registres, vocabularis i formes d'arrels populars, en les que va mostrar un gran domini.


A més de les obres citades, va escriure 'Santa Teresa de Lisieux' (1964), 'Francesco' (1996), 'Paràbola dels retorns' (1980), 'Sant benet, mil cinc-cents anys' (1982), 'Sant Francesc '(1982),' Terra de mar menuda (1998), 'La flor de l'esperança' (2009), 'Pluja neta, bassals bruts' (2013) i les memòries 'El sac dels records' (2015).


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH