Més de la meitat dels residus urbans van a parar a abocadors

Cada espanyol genera gairebé mitja tona d'escombraries a l'any, de la qual més de la meitat va directament a l'abocador.

|
Vertederos 1

 


Cada espanyol genera gairebé mitja tona d'escombraries a l'any, de la qual més de la meitat van parar a l'abocador.


Els espanyols van generar un total de 435 quilos de residus urbans per habitant el 2014, dels quals tots van ser tractats, segons Eurostat. No obstant això, estem encara lluny d'estar en una bones xifres de reciclatge, ja que el 55% de les escombraries han anat a parar a abocadors, una xifra que està molt per sobre del 28% de la mitjana europea. De les escombraries restant,   16% va ser reciclat, el 17% va ser convertit en compostatge i el 12% va ser incinerat.


La xifres estan millorant i els espanyols no som precisament dels països que més escombraries generem a Europa. E ls europeus van generar 475 quilos de residus urbans per habitant el 2014, fet que suposa un 10% menys en comparació amb el pic de 527 quilos per persona assolit l'any 2002. a més, les dades ofertes per l'organisme revelen que, des de l'any 2007, la generació de residus per persona està en constant disminució en la Unió Europea.


L'Oficina Europea d'Estadística apunta així mateix que dels 475 quilos de residus, es van tractar un total de 465. Així, un 28% es va reciclar i un altre 28% va anar a parar a abocadors, el 27% es va incinerar i el 16% es va convertir en adob.


D'aquesta manera, la proporció de residus urbans reciclats o compostats a la Unió Europea ha augmentat de manera constant en els darrers anys, passat del 17% el 1995 al 44% el 2014.


No obstant això, l'organisme apunta que la quantitat de residus urbans generats varia considerablement entre els Estats membre de la UE. Amb dades de 2013, Romania és el país amb menor quantitat de residus generats amb 254 quilos per persona. El segueixen en aquest rànquing Polònia, Letònia, la República Txeca i Eslovàquia.


A l'extrem oposat se situa Dinamarca (759 quilos per persona), molt per davant de Xipre, Alemanya i Luxemburg, amb quantitats inferiors però per sobre de 600 quilos per persona, i Malta, Irlanda (basant-2013 dades), Àustria, països Baixos, França i Grècia, amb valors entre 500 i 600 quilos per persona.


També els mètodes de tractament difereixen substancialment entre els Estats membre. D'aquesta manera, el 2014 gairebé la meitat dels residus urbans tractats es va reciclar a Eslovènia (49%) i Alemanya (47%). El compostatge era més comú a Àustria (32%), seguit dels Països Baixos (27%) i Bèlgica (21%). En conjunt, el reciclatge i el compostatge van representar el 2014 gairebé dos terços (64%) de tractament de residus a Alemanya, seguida d'Eslovènia (61%), Àustria (58%), Bèlgica (55%) i els Països Baixos (51 %).


D'altra banda, almenys la meitat dels residus urbans tractats en 2014 a Estònia va ser incinerat (56%). A Dinamarca, la xifra arriba al 54%, Finlàndia i Suècia (tots dos 50%), mentre que la major proporció de residus urbans dipositats en abocadors es van registrar a Letònia (92%), Malta (88%), Croàcia (83%) , Romania (82% el 2013), Grècia (81% el 2013), Eslovàquia (76%), Xipre (75%) i Bulgària (74%).

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA