Manel treu 'Jo competeixo', el seu àlbum més electrònic

El quartet barceloní Manel publica aquest divendres el seu quart àlbum, titulat 'Jo competeixo', que compta amb més sintetitzadors i amb una porta oberta a noves sonoritats: "No ens posem cap tipus de norma ni límit".

En una entrevista d'Europa Press, el grup ha explicat que el títol seleccionat ha estat "contundent i curt" i per primera vegada ha usat el títol d'una cançó, fugint d'algun vers o anècdota com en els seus anteriors treballs.

El quartet barceloní integrat per Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó, Arnau Vallvé ha creat un àlbum amb 11 cançons: "Som conscients que hi ha un gran canvi, però ens falta una mica de perspectiva", han explicat els seus components, que en tots els seus treballs reinventen la seva forma de treballar.

El que s'ha pogut escoltar fins aquest divendres del disc -el single d'avanç 'Sabotatge' - ha estat una elecció presa per votació popular i amb menys consens que en el seu anterior treball: "En l'anterior disc, 'Teresa Rampell' era la més animada i ballable i el vam tenir més clar, no vam dubtar tant".

Aquest quart àlbum fuig de la maduresa: "No és un disc que intenta ser anomenat madur. Cal fugir de la maduresa com de la pesta", ha dit el compositor i vocalista Guillem Gisbert, que ha confiat que el resultat sigui profundament immadur , com ho han de ser tots els discos.

En la seva gestació, el grup no ha posat cap tipus de premissa d'estil ni de gènere musical, sinó que ha mantingut una actitud oberta celebrant fins i tot la inclusió de saxos en un dels seus temes.

No obstant això, es tracta d'un treball amb més sonoritat sintetitzada, a causa que la seva cocció ha passat pel raser del productor nord-americà Jake Aron, i per la masterització de Chris GEHRINGER (Rihanna, Drake, Nas, Wu-Tang Clan), que han fet entrar al grup en una nova fase.

EXPERIÈNCIA A NOVA YORK

"Volíem provar què era treballar amb un productor. No ho havíem fet mai", han relatat, de manera que van començar a donar veus i van entrar en contacte amb Aron.

Encara que podrien haver desenvolupat el procés a Barcelona, van decidir traslladar-se durant 28 "intensos" dies a Nova York per canviar totalment la seva manera de gravar, que es va materialitzar en diverses fases: unes primeres reunions amb el productor i gravació a l'interior d'una església prop de Woodstock reconvertida en estudi de so.

L'experiència ha resultat molt enriquidora per al grup que, comparat amb les altres ocasions en què gravaven en la intimitat a Can Sons, han aconseguit "un vernís de so diferent que ha fet que les cançons pugin un esglaó més".

HOMENATGE A 'LA BILIRRUBINA' DE GUERRA

A propòsit de la cançó 'Sant Petersburg' han explicat que podria no estar ambientada en aquesta ciutat, sinó que el tema tracta tota una dimensió, mentre que 'Serotonina' és un joc, un homenatge i un gest de complicitat a 'La Bilirrubina', de Juan Luis Guerra: "Ens agrada molt 'La Bilirrubina'".

El disc també hi ha un homenatge a la muntanya de Collserola: "És una muntanya brutal i la gent que vivim al voltant no la mirem massa", ha dit Gisbert, que es va sentir captivat amb ella en tornar a traslladar-se fa uns dos anys a Vallcarca, des d'on es pot albirar i estar en 20 minuts a la carretera de les Aigües.

Una composició més etèria és 'M'hi vaig llançar', perquè és aplicable a qualsevol circumstància en la que un necessiti coratge, per exemple l'esport, la música o el teatre, han dit.

'Maria Antonieta' juga amb la imatge del cap de Maria Antonieta sobrevolant París, i 'BBVA' és un títol que tracta de complementar el que la cançó no explica: "Tens una història de fugitius que han comès un crim. Amb aquest títol estàs explicant i contextualitzant on comença".

Sobre el rerefons de 'Sabotatge', Gisbert ha reiterat que "tota la història de l'art està basada en si mola o no mola, i la resta són tonteries que es diuen a les entrevistes".

El colofó, 'Jo competeixo', és un monòleg amb la història d'un personatge agressiu i competitiu: "Hi ha una visió irònica de la competitivitat del personatge per entendre que moltes vegades regim les nostres vides per coses relacionades amb la competitivitat i això no ens permet ser lliures".

"Esperem ser millors instrumentistes. Tenim més recursos i al final es nota", han dit els músics, que també han reivindicat els seus treballs anteriors com una cosa que era el que els tocava en el seu moment, fa set anys.