Presó provisional per a Mario Conde i el seu advocat

 

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha enviat a presó provisional tant a l'exbanquer Mario Conde com al seu advocat Francisco Javier de la Vega. Així mateix, ha decretat l'arrest domiciliari de la seva filla Alejandra Conde, que està sent investigada per crear un entramat empresarial a Espanya i l'estranger per repatriar, almenys, 13 milions d'euros procedents del 'cas' Banesto, tal com van informar fonts jurídiques.

El magistrat ha decretat l'ingrés a la presó incondicional de Comte, que va presidir Banesto des de 1987 fins que va ser intervingut el 1993 pel Banc d'Espanya i que aquest dimecres tornarà a trepitjar la presó després d'haver obtingut la llibertat condicional al juliol de 2008 després de complir condemna a Alcalá Meco pel saqueig de l'entitat.

La primera vegada que l'exbanquer va entrar a la presó va ser al desembre de 1994 quan tot just va estar 30 dies en presó preventiva pel 'cas Banesto. El 26 de febrer de 1998 va ser de nou empresonat pel' cas Argentia Trust 'fins que el 9 d'agost de 1999 va obtenir la llibertat condicional per aquesta causa. Aquest dimecres serà conduït a Soto del Real.

L'advocat de Comte, Ignacio Peláez, s'ha oposat a la petició de la fiscal Elena Lorente d'enviar a presó al seu client al·legant que "mai ha trencat la seva obligació de comparèixer" després d'obtenir el tercer grau pel cas 'Banesto' i ha romàs localitzable durant els permisos. Segons la seva opinió, tampoc hi ha risc de destrucció de proves ja que el seu representat ha facilitat "totes les dades i claus dels seus ordinadors".

El jutge Pedraz ha deixat en llibertat amb compareixences setmanals, prohibició d'abandonar el país i retirada del passaport al fill de Comte, Mario --que s'ha negat a declarar--, i als presumptes testaferros Francesc d'Assís Costa, Maria Cristina Álvarez Fernández i Roland Stanek. Aquests han declarat davant Pedraz, igual que ha fet l'exbanquer, que ha justificat els moviments de diners i ha negat que provingui del cas 'Banesto'.

Els set detinguts en el marc de l'operació 'Fènix' han comparegut aquest dimecres davant Pedraz per delictes de blanqueig de capitals, organització criminal, frustració de l'execució --de sentències dictades contra Conde com la del 'cas Banesto' i altres-- i vuit delictes contra la Hisenda Pública.

El gendre de Comte, Fernando Guasch, que va quedar dilluns en llibertat després de ser detingut per la Guàrdia Civil, sis investigats vinculats al exbanquer per estrets llaços familiars i personals, compareixeran en els pròxims dies.

La investigació va partir d'una comunicació del Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (SEPBLAC) que va servir per donar inici a les indagacions al setembre de 2014. Després de més d'any i mig de recerca d'indicis, Anticorrupció va presentar una querella el 29 de març , que va ser assumida pel Jutjat Central d'Instrucció número 1.

L'operació indaga si les societats a Espanya es trobaven a nom de terceres persones. Els diners es repatriava, en petites quantitats, des de l'exterior a territori nacional a través de préstecs, ampliacions de capital i ingressos en efectiu.

El que va ser president de Banesto va ser condemnat a presó --en 2002 el Suprem va elevar la seva pena fins a 20 anys-- per estafa i apropiació indeguda en l'anomenat 'Cas Banesto'. El banc que presidia va ser intervingut el 1993 pel Banc d'Espanya després de registrar un forat patrimonial de 2.700 milions d'euros.

En concret, va ser condemnat en les causes conegudes com 'Argentia Trust' (sentència de la Sala de l'Audiència Nacional de 20 de març de 1997 i del Tribunal Suprem de 26 de febrer de 1998) i 'Banesto' (sentència de la Sala l'Audiència Nacional de 31 de març de 2000 i del Tribunal Suprem de 29 de juliol de 2002).