L'augment de les taxes universitàries no ha reduït el percentatge d'estudiants de famílies amb estudis bàsics
També revela, en canvi, una davallada en l'accés entre els col·lectius, majoritaris, d'orígens educatius més elevats.
Una recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona revela que l'augment de les taxes universitàries el curs 2012-13 no ha fet decréixer el percentatge d'estudiants provinents de famílies amb estudis bàsics que accedeixen a la universitat. L'estudi també revela, en canvi, una davallada en l'accés entre els col·lectius, majoritaris, d'orígens educatius més elevats.
El cost dels graus condiciona l'elecció del tipus d'estudis de l'alumnat d'origen social baix: redueix la seva presència a les Enginyeries, fa que opti per cursar titulacions més barates en l'àrea d'Humanitats i que persisteixi en les més econòmiques a les de Ciències Socials i, només en l'àmbit de Salut, n'augmenta l'afluència malgrat l'increment dels preus.
El preu dels graus sí que compta. Però en el cas dels col·lectius d'estudiants que provenen de famílies d'orígens educatius baixos (amb pares i mares sense estudis o amb estudis obligatoris), no tant pel fet que es converteixi en un impediment per accedir a la universitat, sinó perquè en condiciona l'elecció.
Aquesta és una de les conclusions de l'estudi Equitat en l'accés i en la inserció professional dels graduats i graduades universitaris, elaborat pel Grup de Recerca Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona i presentat en la jornada 'L'impacte de la crisi entre els universitaris' organitzada, dimecres passat, per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.
L'estudi, que analitza de quina manera ha afectat l'increment dels preus dels estudis universitaris en el període 2002-2014 en l'accés a la universitat segons el nivell d'estudis dels progenitors, assenyala un decreixement general en la taxa d'accés entre els anys 2011 i 2014, del 56% 54,4%, coincidint, el curs 2012-2013, amb un increment de les taxes universitàries.
DAVALLADA D'ESTUDIANTS FILLS DE PARES AMB ESTUDIS SUPERIORS
Però, contràriament al que es podria pensar, desglossant aquesta evolució per estrats en funció del nivell educatiu dels progenitors, s'observa que la principal davallada es concentra en la categoria, majoritària, d'estudiants que són fills de pares amb estudis universitaris, on la taxa d'accés a la universitat passa del 97,5%% el 2011 al 89,8% el 2014, seguida de la de l'alumnat amb pares que tenen estudis secundaris postobligatoris, que passa del 46,4% al 41,7%.
En canvi, en el mateix període, creix lleugerament el percentatge d'estudiants fills de famílies amb estudis obligatoris o sense estudis, del 34,7 al 35,5%. Val a dir, però, que malgrat que aquesta taxa no disminueix, es produeix un estancament en el creixement registrat fins llavors en l'accés a la universitat per part d'aquest col·lectiu, que continua estant infrarepresentat en relació al dels estudiants que provenen de famílies amb estudis superiors.
MÉS POSSIBILITATS D'ACONSEGUIR UNA BECA
Els autors de l'estudi sostenen que una de les hipòtesis que explicarien aquesta tendència és que els col·lectius d'orígens educatius més humils "potser compten que amb tota probabilitat obtindran una beca", mentre que els que pertanyen a classes mitjanes i altes preveuen que el cost dels estudis "caurà de ple sobre la seva economia familiar".
Aquesta deducció explicaria també que els estudiants provinents de famílies amb estudis bàsics optessin per estudis "que reduïssin el risc del cost i del fracàs acadèmic" per tal d'assegurar-se la continuïtat de l'ajut econòmic.
Això faria que, en aquelles àrees on poden triar entre titulacions amb preus diferents, en els àmbits de Ciències Socials o d'Arts i Humanitats, optessin pels estudis més barats, mentre que haurien deixat de cursar (amb major proporció que els altres col·lectius) estudis d'enginyeria, que pertanyen a la franja alta.
Únicament en les titulacions de la branca de Ciències de la Salut, que també se situen en la forquilla de preus elevada, el cost dels estudis no hauria estat un impediment perquè els estudiants amb orígens educatius baixos hi continuessin accedint, tenint en compte que en el període estudiat creix la proporció d'aquest alumnat als estudis de Salut, si bé en menor mesura del que ho fan els col·lectius d'orígens més elevats.
Escriu el teu comentari