divendres, 3 de desembre de 2021

Les mossegades sospitoses de l'Agència Catalana de l'Aigua

|

Aca


L'Agència Catalana de l'Aigua segueix sota el punt de mira de la Fiscalia i té dos fronts oberts davant els Jutjats de Barcelona: el desviament de diversos milions d'euros a empreses de Joan Lluís Quer, un antic directiu que després va tornar a la Generalitat; i el presumpte desviament de fons a empreses familiars d'un altre directiu, Xavier Latorre, que es va poder haver embutxacat més de 165.000 euros en mossegades.


Per a aquest últim, el fiscal demana set anys de presó (cinc per suborn passiu i dos per falsedat en document mercantil), així com inhabilitació especial per vuit anys per prevaricació i diverses multes que ascendeixen a 90.000 euros. Per altres dos empresaris demanen també set anys a cadascun pels mateixos delictes, però doblen les multes: hauran de pagar 180.000 euros per cap. I, finalment, per a la filla del funcionari, quatre anys de presó (dos per suborn passiu i dos per falsedat en document mercantil) i multes que ascendeixen a 27.000 euros.


AIXÍ COBRAVEN LES MOSSEGADES


En una inspecció d'Hisenda a Gambit, es va descobrir un document en el qual s'especificava: "Cal retribuir Xavier Latorre de l'ACA per la seva intervenció en el torrent de Can Rocamora (Mas Rampinyo) per un import total de 165.500 euros dels quals ens corresponen 82.500 a nosaltres. Vam pactar que pagarem ara 22.500 mitjançant factures al desembre, una altra part l'any que ve i una altra part l'any 2012".


Aquest document va provocar l'obertura d'una investigació que va acabar descobrint tota una trama societària per cobrar mossegades a canvi de beneficis en les adjudicacions públiques de l'Agència. En la investigació també es va acusar els empresaris Andrés Puigfel, propietari del grup empresarial Puigfel; a Luis Marsà, administador únic d'Immobiliària Can Clos i responsable del grup empresarial La Clau d'Or (on s'integren també les societats Gambit i Tres Torres); i Belén Latorre, filla del directiu i representant de la companyia Fase Arequipa, mitjançant la qual es van cobrar els presumptes suborns.


Però, com funcionaven? Per a la Fiscalia, Latorre va signar una resolució autoritzant obres per un pressupost d'1,8 milions d'euros, quan les obres costaven gairebé quatre. Així, segons publica El Confidencial, el fiscal sosté que "no va respondre a la seva obligació de servir amb objectivitat a els interessos generals, ni va resultar imparcial, sinó que anava encaminada a beneficiar capritxosament a la Junta de Compensació en la qual s'integraven les mercantils controlades pels també acusats Andrés Puigfel i Luis Marsá. Per a això, Latorre va donar per bones les obres amb un pressupost injustificadament reduït, determinant així que el seu superior dictés una resolució objectivament arbitrària sense ser conscient d'això ". La decisió, afegeix el text, "no va respondre a necessitats objectives i acreditades que fundadament conduïssin a la mateixa, sinó al mer desig personal, motivat pel seu ànim de lucre".


EL CONTRACTE SOSPITÓS AMB ELS SEUS FILLS


Per poder cobrar els diners, Latorre va fer que una empresa en què participaven els seus quatre fills, Fase Arequipa, realitzés factures a les companyies constructores beneficiades. A més, segons afegeixen els fiscals "no van respondre a serveis reals, sinó que van ser mera aparença documental amb la qual emmascarar les il·lícites dons satisfetes al funcionari acusat".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH