dissabte, 15 de maig de 2021

El Zúrich i la senyora Colau

Joan Ferran


És probable que el nom de Zuric produeixi en l'equip de la senyora Ada Colau algun que altre granellada. Ja saben, a Zuric, a més de grans asseguradores, les entitats financeres i els bancs tenen preeminència en les notícies, la literatura i el paisatge urbà. La imatge de la ciutat suïssa ve condicionada no només pel seu bell entorn natural sinó també pel seu dinamisme econòmic al servei del capital. No voldria ser mal pensat però estic convençut que, en més d'una ment dogmàtica, el nom de la ciutat helvètica és sinònim de diner negre, explotació i mil coses més i això afecta el subconscient reptilià. Els sentinelles de la fe potser ignoren que vells revolucionaris del segle passat van trobar refugi en aquesta ciutat per recuperar forces i encendre la metxa de la seva revolució.


Però el Zúrich que ens ocupa avui no és el centreeuropeu sinó el bar barceloní i, per extensió, el de tots els establiments de restauració amb terrasses a la via pública. M'explicaré. Sembla com si el fonamentalisme colauiano pretengués ficar els ciutadans en catacumbes sense ventilació. No content amb negar l'ús de l'espai públic per a determinades activitats -cas de les pantalles gegants per a les finals de futbol- ara volen carregar-se el principal àmbit d'interrelació i comunicació entre persones: les terrasses dels bars. 'Fatal senyora Colau! L'equip de govern municipal peca en una doble direcció. Per intervencionisme com en el cas de les terrasses; per absentisme davant el fenomen del 'top manta' o la defensa del paper de la Guàrdia Urbana ... A l'ajuntament barceloní no es recorda una gestió política tan erràtica com l'actual.


En una ciutat mediterrània i densa, com Barcelona, el paper de l'espai públic a l'aire lliure és vital per a les relacions humanes i la convivència. Actuar sense contemplar els efectes col·laterals de les improvisacions polítiques té conseqüències econòmiques i socials. Governar sota criteris i esquemes mentals rígids és poc recomanable.

El que s'ha dit: el Zuric i les seves taules platejades han estat aquí des de sempre; donen vida, color i ocupació a molta gent. Paguen impostos i són el reflex d'una urbs cosmopolita.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH