dissabte, 18 de setembre de 2021

El periodisme: en perill per persecució i amenaces

|

Prensa2


Les repressives campanyes nacionals de seguretat posades en marxa al llarg de 2015 han suposat un assalt contra drets i llibertats fonamentals, entre ells, la llibertat de premsa, han denunciat en un comunicat conjunt Amnistia Internacional i Reporters Sense Fronteres (RSF).


Amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, ambdues organitzacions han denunciat que professionals de la comunicació i altres persones que expressen les seves idees a través dels mitjans de comunicació tradicionals i en l'àmbit digital van patir persecució, amenaces, empresonament, segrestos, tortura i fins i tot van ser assassinats l'any passat.


Així mateix, han expressat la seva preocupació per tots els casos en què es vulnera el dret a la llibertat de premsa al món i han exigit la fi de l'assetjament i la fustigació cap a periodistes, estudiants, escriptors, artistes, manifestants o qualsevol persona que busqui expressar públicament les seves idees. Igualment, han manifestat la seva preocupació respecte a la "autocensura motivada per la por".


Segons dades de RSF, el 2015 van morir 63 periodistes per causes relacionades amb l'exercici de la professió i altres 40 professionals van ser assassinats sense que es conegui encara el motiu de la seva mort. A aquestes xifres, s'han de sumar les morts de 19 periodistes ciutadans i 6 col·laboradors de mitjans.


"Acusacions com 'incitar a la subversió contra el poder de l'Estat', 'difondre informacions falses' o 'incitar a la violència' s'han convertit en la fórmula per fer callar als que dissenteixen de les opinions de governs o grups armats", ha denunciat el director d'Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán.


"La lluita contra el terrorisme està servint de coartada per limitar en nombrosos països la llibertat d'informació amb lleis repressives. És el cas de França, Egipte, Rússia o Turquia", ha subratllat per la seva part la presidenta de RSF a Espanya, Malen Aznárez.


Així mateix, ha posat l'accent en el fet que "diversos grups armats realitzen assassinats, segrestos i atacs de tota mena contra els periodistes i blocaires que s'han convertit en els seus objectius". Per això, ha defensat que "és imprescindible establir un mecanisme concret per a la seva protecció que s'apliqui en la legislació internacional, com el lloc del Representant Especial del Secretari General de Nacions Unides per a la Seguretat de l'Periodista".


PERIODISTA EGIPCI


Per a ambdues organitzacions, "un cas flagrant" és el del fotoperiodista egipci Mahmud Abu Zeid, conegut com Shawkan, detingut des d'agost de 2013 per prendre fotografies d'una protesta que va ser violentament reprimida per part de les forces de seguretat.


El fotoperiodista "s'enfronta a càrrecs falsos específics, entre ells 'ingrés en una banda criminal', 'assassinat' o 'participació en una concentració amb fins d'intimidar, crear terror i posar la vida de persones en perill'", han recordat.


Mahmoud Abu Zeid ha negat tots els càrrecs, però si és declarat culpable, han advertit, podria ser condemnat a mort. La seva pròxima vista judicial està prevista per al proper 10 de maig, per la qual cosa Amnistia Internacional i RSF han exigit "el seu alliberament immediat i incondicional".


A més, han convidat els internautes a utilitzar el hashtag #FreeShawkan des dels seus comptes de Twitter per mostrar el seu suport al reporter egipci empresonat, apadrinat per periodistes de RSF Espanya, i unir-se així a la campanya internacional a favor de la seva llibertat.


PUNTS CALENTS


D'altra banda, les dues organitzacions han cridat l'atenció sobre quatre "punts calents" en el que a la llibertat de premsa es refereix a 2015: Egipte, Turquia, Mèxic i Rússia.


En el cas d'Egipte, han subratllat que, amb 24 periodistes empresonats durant 2015, és un dels països on més s'ha restringit el dret a la llibertat d'informació. A més de a Shawkan, durant l'any passat es va enjudiciar a diversos periodistes que treballaven per a mitjans informatius crítics amb les autoritats egípcies o vinculats amb grups d'oposició per divulgar "notícies falses", entre altres càrrecs penals de motivació política.


Els tribunals van imposar llargues penes de presó a diversos i van condemnar a mort a un d'ells per crear presumptament "comitès de mitjans de comunicació" i "dirigir i finançar un grup prohibit", han afegit, ressaltant que els que van ser empresonats van presentar recursos davant el Tribunal de Cassació, que va anul·lar la seva sentència condemnatòria al desembre i va ordenar que se'ls jutgés de nou.


Pel que fa a Turquia, va ser el país europeu que més periodistes va empresonar el 2015, entre ells el director de 'Cumhuriyet', Can redundar, i al seu redactor en cap Erden Gul, acusats d'espionatge, divulgació de secrets d'Estat i col·laboració amb una organització terrorista, després de publicar al diari que els serveis d'Intel·ligència havien transferit armes a un grup armat a Síria, en 2014. de ser declarats culpables podrien ser condemnats a cadena perpètua.


A més, nombrosos periodistes i mitjans de comunicació crítics van ser objecte d'una "fortíssima pressió", h an explicat, recordant que diversos periodistes van ser acomiadats pels seus directors per realitzar reportatges o comentaris crítics amb el president Erdogan; llocs web de notícies, inclosos amplis sectors de la premsa kurda, van ser bloquejats per "motius poc clars" en virtut d'ordres administratives, amb l'ajuda d'un poder judicial dòcil; i la Policia va assetjar i va agredir periodistes que informaven des de la regió sud-oriental, predominantment kurda.


A Mèxic, durant 2015 van continuar les amenaces, l'assetjament i els homicidis contra periodistes i defensors de Drets Humans. Malgrat l'existència del Mecanisme de Protecció per a Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes, aprovat en 2012, la manca de recursos i coordinació va provocar que no s'oferís la protecció adequada, segons Amnistia i RSF.


Així, la xifra de peticions de protecció en virtut del Mecanisme es va mantenir constant, i encara que aproximadament el 90 per cent d'elles van ser acceptades, va persistir la impunitat per amenaces i agressions. Segons dades de RSF, vuit periodistes van ser assassinats en 2015, en cinc de els casos encara es desconeix la raó de la seva mort, i en el que va de 2016, ja han estat assassinats quatre periodistes.


Finalment, a Rússia, el control directe de l'Estat segueix sent el major obstacle per a la llibertat de premsa, segons l'opinió de les dues organitzacions. Durant 2015, la política editorial de la majoria dels mitjans de comunicació va reproduir fidelment les opinions oficials sobre successos clau de l'àmbit nacional i internacional alhora que les autoritats ampliaven el seu control sobre Internet, procedint al tancament de milers de web.


Les violacions del dret a la llibertat d'expressió van afectar la sàtira política; a la informació difosa per activistes LGBTI; a la informació sobre protestes públiques, i als textos religiosos, entre d'altres àmbits. A més, va continuar la fustigació a mitjans de comunicació i periodistes independents, han afegit.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH