L'Atlètic ja és a Milà

 

L'Atlètic de Madrid es va classificar per a la final de la Lliga de Campions tot i perdre amb el Bayern de Munic (2-1) en el partit de tornada de semifinals després d'un partit boig, amb dos penals fallats, i amb un gol de Antoine Griezmann que bé va valer un bitllet a Milà per al conjunt matalasser.

L'Atlètic havia jugat una final de Copa d'Europa en tota la seva història fins a l'arribada del 'Cholo'. Cinc campanyes després els matalassers disputaran la seva tercera. Va ser igual que el 'totpoderós' Bayern s'hagués aparegut en el camí, va donar igual que fins i tot el Barça fos el seu rival a quarts. Va donar igual. L'Atlètic ha canviat la seva pròpia història.

I ho ha fet amb una idea molt clara i jugadors que es defineixen per la seva feina, no per la seva glamour. "Sí es creu i es treballa, es pot". És un filòsof, un predicador que no només s'entrena a 11 jugadors, el fa també amb els seus aficionats. Una doctrina, l'cholista, que ha canviat la història blanca i vermella escrivint amb lletres d'or un nou èxit col·lectiu.

"No sóc aquí per agradar als altres, estic aquí per guanyar", va dir Simeone a la prèvia. I aquí, entre la vida i la mort, no hi ha ningú millor que l'Atlètic de Madrid. En aquesta concepció ja no hi cap l'etiqueta de 'pupes', aquesta paraula que tan poc bé va fer als parroquians de la ribera del Manzanares.

El 'Cholo' i els seus nois no van tenir un gran començament, sobretot per l'afany dominador del Bayern, abraçat per Lahm i Alonso en un centre del camp on no existien els madrilenys. La pilota la tenien els alemanys i l'Atleti massa va tenir prou amb sostenir-se davant un rival que li va menjar el terreny de principi a fi.

Sort que va jugar un Jan Oblak sensacional, vital en el transcurs de la primera meitat després aturar un penal a Muller, que va deixar amb vida als seus. L'eslovè, el millor durant tot el partit, va endevinar les intencions de l'ariet germànic quan tot just havia passat mitja hora de partit.

En aquest moment, el Bayern ja guanyava 1-0 amb un gol de falta marcat per Xabi Alonso. El tolosarra, després de tocar en Giménez, va aplanar el camí dels muniquesos, que van tancar a la seva àrea a l'Atlètic. No hi havia espais, els del 'Cholo' no volien la pilota i la derrota per la mínima era un resultat més que positiu per a un Atlètic que va canviar d'aposta en la segona meitat.

El canvi de Carrasco per Augusto va ser decisiu perquè els atlètics van poder donar tres passades seguides amb la pilota. La millora va ser evident i, fruit d'això, una jugada combinativa entre Fernando Torres i Griezmann va acabar als peus del francès, que no va fallar davant Neur definint amb mestria i tancant pràcticament el xoc.

Es van reactivar els de Guardiola amb un gran gol de Lewandowski, assistit pel 'tot terreny' Vidal, però van tornar a la càrrega dels madrilenys amb una cavalcada de Torres que va acabar en penal. El de Fuenlabrada va fallar des dels 11 metres i va lliurar l'última bala al seu rival, que no va deixar de intentar-ho.

EL BAYERN DOMINA I EL INTENTA FINS AL FINAL

Primer va ser Coman i després, Alaba, però la insistència no li va servir de res al conjunt bavarès, el tècnic, Pep Guardiola, marxarà sense haver conquistat el gran títol que li reclamaven des dels despatxos. No ho farà, però sí volarà a Manchester havent implantat un nou futbol a Alemanya i una idea que servirà per jugar moltes més finals de 'Champions' en el futur.

L'Atlètic, per la seva banda, va tancar una derrota que no va poder ser més dolça. La resistència defensiva i una bona nòmina de parades de Oblak van segellar el passi matalasser. Com diria l'himne que tan popular va fer Joaquín Sabina: "Quina manera de guanyar, quina manera de perdre, quina manera de baixar i pujar de núvols!".