Frank Miller defensa la figura del superheroi al Saló del Còmic

 

"El món no és un lloc perfecte. Tant de bo hi hagués una figura moral elevada que fes el bé i ens salvés dels dolents", ha assegurat l'historietista i cineasta nord-americà Frank Miller sobre l'existència i l'èxit dels superherois. Miller està present aquests dies al 34 Saló del Còmic a Barcelona.

En una roda de premsa al Saló, en la qual s'ha negat a fer-se fotos sota la llum del dia, Miller ha reivindicat que els superherois només tenen sentit si estan vinculats al món real, de manera que per a ell la política és una font d'inspiració que el fascina: "Els temps defineixen a qualsevol superheroi".

Preguntat sobre els temps actuals, i en concret, la carrera presidencial nord-americana, ha dit: "M'agrada molt Hillary perquè penso que és fort, i Trump és bastant divertit, encara que té molt mal pèl i construeix edificis lletjos".

El seu gust pels còmics ve de la infantesa: "No conec cap nen que no somiï a desplegar les ales i volar, o cap que no s'hagi lligat una tovallola al pati i somiï en ser Superman".

Miller commemora el 30 aniversari de 'Batman: El retorn del Cavaller Fosc' i celebra el llançament de la seqüela 'Cavaller Fosc III: La raça superior'; sobre aquest personatge ha assegurat que sempre "està al corrent del que succeeix i és molt afortunat per conèixer a gent que l'ajuda".

D'POTERO A DIBUIXANT

Sobre la seva carrera ascendent, en la qual també ha estat productor executiu del llargmetratge '300', ha dit: "Vaig passar de ser porter, a conductor d'autobús, ia dibuixar còmics".

Ha explicat que el seu referent en el món del còmic va ser l'historietista Will Eisner: "El considero l'artista més gran del còmic".

"Hi ha milions d'històries allà fora i em moro per explicar-les", ha afegit l'autor, que ha enumerat '300' entre les seves obres favorites per ser una història que ningú li hagués explicat.

Sobre el futur del còmic a les xarxes socials s'ha mostrat inflexible, amb un no rotund a que aquest mitjà de difusió substitueixi a la llarga el paper, al que se li pronostica constantment la mort, perquè "hi ha una cosa física en l'acte de llegir que fa al paper irreemplaçable".