Irving reivindica la novel·la com el gènere que millor explica el pas del temps

"Res explica millor el pas del temps que una novel·la", ha assegurat aquest dijous l'escriptor nord-americà John Irving durant la presentació de 'Avinguda dels Misteris' (Tusquets / Edicions 62), el seu últim llibre que va començar com un projecte de guió cinematogràfic .

En roda de premsa a Barcelona prèvia a la seva participació al festival Kosmopolis al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ha assegurat que és un llenguatge que permet veure créixer els personatges i desenvolupar trames que ocorren en deu o quinze anys, mentre que ell prefereix acotar els films a entre un i cinc anys per no haver de canviar d'actors.

Malgrat que la relació amb el cinema no ha fructificat per aquesta novel·la, ha explicat que una bona forma d'escalfament per si finalment arriba a bon port és l'adaptació per a la cadena HBO que està realitzant de 'El món segons Garp', una minisèrie de cinc episodis.

En aquesta novel·la Irving (Exeter, 1942) canvia l'habitual Nova Anglaterra de moltes de les seves novel·les pels paisatges de Mèxic, encara que l'escriptor ha explicat que el projecte original estava situat a l'Índia: "Un fracàs pot ser molt positiu".

Ha explicat que durant anys ha fet viatges a l'Índia i Mèxic per documentar-se, però que en un d'ells després de visitar un circ decadent, va decidir que anava a escriure una novel·la, tot i que ha admès que el projecte de portar-lo al cinema segueix i espera que pugui finalment dur-se a la gran pantalla.

D'RECOLLIDOR A ESCRIPTOR

'Avinguda dels Misteris' retrata l'atzarós viatge amb avió d'un escriptor d'èxit en el que reviu episodis de la seva traumàtica infància en els quals recollia escombraries d'un abocador al costat de la seva germana, vivia en un orfenat d'Oaxaca, va ser adoptat per una parella gai nord-americà i va fer una promesa a un desertor nord-americà.

Els records del protagonista de la novel·la porten a Mèxic, un país on la omnipresència de l'Església és total i li permetia reflexionar sobre les creences en els misteris a partir d'un protagonista descregut --ha considerat que els creients creuen "més en els misteris que en les institucions o els reglaments "que les rigen-- i incloure un personatge que desitjava que sortís en una novel·la, com és la d'un fugitiu de la guerra del Vietnam.

S'ha erigit com un escriptor més internacional que altres autors nord-americans, que centren sempre la seva obra fins i tot en el seu propi estat, recordant que alguna de les seves novel·les ja se situava fora d'Amèrica del Nord i que la majoria dels seus escriptors favorits són europeus, citant Charles Dickens, Fiodor Dostoievski o Thomas Mann: "El nacionalisme no m'interessa molt".

ESCRITA A MÀ

L'autor de 'Les normes de la casa de la sidra' ha subratllat que en el seu procés d'escriptura sempre ho fa a mà ja que "una novel·la s'ha de dibuixar", i s'ha mostrat convençut que comet menys errors que si la escrivís a màquina o ordinador.

És per això que ha dit trigar entre tres i quatre anys a escriure un llibre després de començar l'escriptura, però que el procés de creació pot ser molt llarg, com és en el cas de 'Avinguda dels Misteris' i 'L'última nit a Twisted River', per a la qual va trigar 20 anys.