El jutge Castro revela que un advocat de la Infanta li va proposar una reunió "clandestina"

El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, instructor del cas Nóos durant més de cinc anys va instruir, assegura que un dels advocats de la Infanta Cristina, Miquel Roca, li va proposar una reunió "clandestina" en els dies previs a que decidís si per segona vegada acordava la citació com a imputada de la germana del rei Felip VI.

Així ho ha revelat en un escrit subscrit davant notari al jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz.

En el seu escrit, a què ha tingut accés Europa Press, Castro assenyala que va ser un altre dels lletrats de la exduquesa, Jaume Riutord, qui va acudir al seu despatx durant els primers dies de desembre de 2013 per traslladar-li les pretensions de Roca.

Segons han informat fonts jurídiques, la missiva del jutge Castro ha estat incorporada a la causa en què el jutge Santiago Pedraz investiga delictes d'extorsió, amenaces, estafa i pertinença a organització criminal, entre d'altres, comesos des de Mans Netes i l'Associació d'Usuaris de la Banca (Ausbanc).

Les mateixes fonts han afegit que el magistrat instructor no descarta citar a declarar l'advocat Riutord perquè aclareixi aquesta proposta de trobada i detall que pretenia el seu bufet traslladar a Castro.

En el seu escrit, Castro subratlla: "El que em va cridar l'atenció no va ser la pretensió en si ja que la porta del meu despatx sempre ha estat oberta per a tots els lletrats han volgut accedir-hi sense necessitat de demanar cita prèvia, sinó el fet que el meu interlocutor emfatitzés les condicions en què aquesta reunió s'havia de celebrar".

Efectivament, assenyala, el lloc que li va ser proposat per a la trobada "seria una finca, que el meu interlocutor no sabia en aquell moment si estaria ubicada a Barcelona oa Mallorca i que pel que segueix, vaig deduir, o potser es em va dir, que es tractaria de rústica, garantizándome insistentment que estaria a l'abric de periodistes i fotògrafs, assegurant-me en definitiva la més completa intimitat".

Segons relata Castro en el seu escrit, de sis pàgines, no va preguntar a Riutord "quin seria l'ordre del dia de tal reunió perquè era obvi que el senyor Roca i jo no teníem més tema en comú que el de Donya Cristina de Borbó".

CASTRO REBUTJAR reunir-FORA DEL SEU DESPATX

La resposta de l'instructor del cas Nóos, recorda, va ser que "seria la primera vegada que jo em negués a rebre a un lletrat que intervé en una causa, però que la reunió hauria de tenir lloc necessàriament en el meu despatx", bé el del seu propi Jutjat i, en hores d'audiència oa qualsevol hora del dia si així coincidia, al Jutjat de guàrdia.

Riutord li va dir que l'hi comunicaria a Roca, però "van passar els dies" i sobre la resposta d'aquest "mai més es va saber ni jo em vaig interessar per ella".

El jutge Castro prossegueix en el seu escrit que, "de cara a l'exterior, jo no puc ni he de endevinar quin proposicions es m'haguessin pogut oferir d'haver concorregut a aquesta pretesa reunió altament secreta. És més, dubtós pogués ser fins i tot que es em cursés alguna i no, en canvi, el pretendre situar-me en un escenari en el que el meu paper seria de molt difícil, per no dir impossible, justificació".

"En qualsevol cas, i endevinalles a part, el indubtablement cert és que les qüestions que en aquesta clandestina reunió s'haguessin pogut tractar amb mi pel que sembla van haver de resultar totalment incompatibles amb fer-les en un àmbit normalitzat com el del meu despatx oficial", sosté el magistrat.

Castro també explica en el seu escrit que dies més tard, en ocasió que el fiscal anticorrupció Pedro Horrach acudís al seu despatx, li va relatar l'incident i li va preguntar si estava al corrent "de la susdita invitació" i, "al contestar-me amb un concís 'no', vaig donar la qüestió per acabada".

EL JUTGE DUBTE SOBRE SI ROCA TAMBÉ VA ANAR A MANS NETES

Segons afirma, l'assumpte va quedar "arxivat en el meu record, del que mai preveia que pogués aflorar fins que, en ocasió de conèixer a través dels mitjans que Mans Netes havia pel que sembla intentat sense èxit extorsionar a l'equip de lletrats que assistia a Donya Cristina de Borbó per, a canvi de diners, retirar l'acusació contra ella, no vaig poder evitar que, alhora que aquest suposat procedir em genera una gran vergonya, em assaltés també el dubte de si no li hauria fet a l'acusació popular exercida per Mans Netes un oferiment similar al meu".

"No em pertoca fer valoracions sobre la transcendència penal dels fets que relat i em limito només a complir amb el deure de tot ciutadà de posar-los en coneixement de l'òrgan instructor perquè sigui aquest qui les faci".

TRUCADA TELEFÒNICA DE CASTRO A PEDRAZ

Castro precisa en el seu escrit el passat 22 d'abril va tractar amb el degà del partit judicial de Palma, Francisco Martínez Espinosa, de la possibilitat de comunicar-se amb Pedraz a fi de, oferint-se com a testimoni, fer-li arribar aquesta informació.

Abans d'exposar-li els fets, recorda que li participar dues "inquietuds que em assaltaven": la que pogués interpretar-se la seva crida com un "interès personal" en obtenir informació sobre les seves diligències, "de manera que com menys sabés d'elles, millor"; i que "es desterrase qualsevol equívoc sobre que pretengués advocar pel sindicat Mans Netes". Després d'això, Castro va decidir presentar l'escrit davant del jutge de l'Audiència Nacional.

En la seva missiva, Castro recorda així mateix que, al marge del dia en què Riutord li va traslladar la proposta, havia acudit diverses vegades al seu despatx per "intentar obtenir una primícia informativa sobre quin seria la meva decisió" sobre si per segona vegada s'imputaria o no a la Infanta, "rebent sempre com a única resposta la que estava valorant tota la documentació que acabava de rebre i que ja se'ls notificaria la resolució que recaigués".

Dues setmanes després, el jutge va acordar la citació com encausada de la exduquesa, qui enmig d'una àmplia expectació mediàtica i un elevat desplegament policial va anar a declarar el 8 de febrer de 2014 els jutjats de Via Alemanya de Palma.