El Cercle d'Economia aposta perquè governi la llista més votada si no hi ha majoria a les generals

 

El Cercle d'Economia de Barcelona vol evitar com sigui unes hipotètiques terceres eleccions. Un escenari que consideren "inimaginable", però possible, a jutjar pel que llancen les enquestes i si les principals formacions no tiren avall seus vetos mutus.

Per al lobby empresarial de Catalunya, el bipartidisme s'ha acabat i que es necessita "entrar en un model de govern diferent que passi per la cooperació i / o la coalició". Així ho ha indicat aquest dimecres el president d'aquesta institució, Antón Costas.

I és que, com tot sembla indicar, les noves eleccions del 26J "probablement confirmaran un escenari en què cap formació política serà capaç de governar per si sola". Per això, Costes insta les principals formacions a que s'adonin que hauran de pactar si volen formar un govern per a Espanya. "No obstant això, a les formacions polítiques els resulta difícil acceptar que l'escenari ha canviat", ha postil·lat.

A través de la nota de premsa que dóna inici a la reunió anual de Sitges, que comença aquest dijous, al Cercle d'Economia assenyala directament a PP i PSOE i exigeix als candidats que no facin el que va fer Rajoy i que se sotmetin a la investidura. "si no puc formar Govern, afavorir que es formi i si no hagués aquesta acceptació, acceptar temporalment el que està prescrit en la regulació de les eleccions municipals".

Per això, si els candidats no aconsegueixen una investidura, que deixin governar a la llista més votada. "Han abandonar les tàctiques de bloqueig i, per contra, aconseguir un compromís per a la governabilitat", ha assenyalat. "No ens podem permetre, de nou , diversos mesos sense govern ", ha postil·lat.

COMBATRE LA DESIGUALTAT

Costes ha incidit que "no es pot deixar a la cuneta als perdedors de la crisi", ja que un sistema que no combat la desigualtat es veu abocat a una pèrdua de legitimitat, i ha instat a no demonitzar els conflictes, sinó a atendre'ls i gestionar-los sense pretendre trobar solucions definitives, sinó graduals i parcials.

Ha lamentat que a Espanya hi ha fractura social perquè és el país europeu en què més ha crescut la desigualtat durant la crisi, i ha afegit que "el nivell d'atur i salaris són inacceptables i inaguantables en el temps".

Ha emplaçat a les administracions a abordar ja la reforma en els mercats de béns i serveis perquè fins ara no ha estat una prioritat a Espanya, malgrat que la falta de competència i competitivitat "provoca preus més elevats que retreuen renda de les llars".

En canvi, ha reivindicat que les reformes que afecten els plans d'ingressos i estalvi de la societat han de ser graduals, així com abordades en moments de crisi però posades en marxa en moments de bonança, perquè si no perjudiquen els ciutadans i la recuperació econòmica.

"La fractura social està darrere de la fractura política i en part de la territorial", ha assegurat, i respecte al conflicte territorial --amb Catalunya com exponente--, ha argumentat que no requereix una simple descentralització administrativa, sinó un repartiment territorial del poder polític --competencias-- i un canvi del model de finançament.

La nota del Cercle d'Economia sosté que "l'argument que la crisi i el dèficit públic no permeten abordar la reforma del finançament és erroni", i Costes ha parlat de quatre falles a resoldre: que és un sistema complicat, amb repartiment arbitrari per habitant, amb desequilibri entre la responsabilitat de despeses i d'ingressos, i que no té un mecanisme raonable que asseguri l'equitat entre els nivells d'administració -estatal, autonòmica i local-- i entre comunitats.

CAS CATALÀ I REFERÈNDUM

En el cas català, ha instat a evitar "conflictes binaris d'això o allò altre", sinó a enfocar el tema en termes de més o menys, i ha saludat les converses iniciades entre el Govern central i la Generalitat per a problemes puntuals, sense descartar la recerca a mig termini d'un encaix per les aspiracions de més autogovern i un finançament estable, suficient i equitativa.

Respecte a la celebració d'un referèndum, ha opinat que "no necessàriament ha de ser el punt de partida, sinó el punt d'arribada, quan es demostri de forma reiterada i consistent" que la majoria de catalans dóna suport a les formacions polítiques que porten la independència en el seu programa.

JORNADES DE SITGES

La XXXII Reunió del Cercle d'Economia a Sitges (Barcelona) compta aquest any amb més inscrits que en edicions anteriors, amb més de 400, ha anunciat Costes, que ha reconegut que "alguns representants europeus d'alt nivell han deixat de venir perquè no hi ha Govern "a Espanya.

Al principi, el programa preveia l'assistència del ministre d'Economia, Luis de Guindos, a una taula rodona de dijous, però no acudirà per problemes d'agenda, i en el seu lloc hi participarà el president de la Cambra de Comerç d'Espanya i de Freixenet , Josep Lluís Bonet.