El PIB es manté amb el creixement al 0,8% gràcies al consum de les famílies

 

L'economia espanyola va créixer un 0,8% el primer trimestre gràcies al consum de les llars i la despesa de les administracions públiques, que van mostrar augments trimestrals del 0,9% i del 0,8%, respectivament, superiors als del trimestre anterior.

En concret, el consum de les llars va accelerar una dècima el seu creixement respecte al quart trimestre del 2015, mentre que la despesa pública va ser quatre dècimes superior. La despesa de les institucions sense fins de lucre al servei de les llars també va trepitjar l'accelerador i va créixer un 0,8% entre gener i març, set dècimes més que en el trimestre anterior.

També la inversió es va incrementar en el primer trimestre, un 0,4%, tot i que, a diferència del consum, el seu creixement es va moderar set dècimes respecte al trimestre precedent, registrant el seu menor avanç trimestral en dos anys, segons la Comptabilitat Nacional Trimestral publicat aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que confirma així les dades avançades a finals d'abril.

Dins de la partida d'inversió, l'adreçada al sector de la construcció es va reduir un 0,2% el primer trimestre després de dos anys registrant taxes positives, mentre que la inversió en béns d'equip va augmentar un 1,3%, sis dècimes menys que en el quart trimestre de 2015.

El creixement del PIB assolit en el primer trimestre (0,8%) iguala els registrats en els dos trimestres previs (tercer i quart trimestre de 2015) i se situa dues dècimes per sota de l'1% aconseguit entre abril i juny de 2015, fins ara el ritme trimestral d'avanç més elevat des que l'economia espanyola va iniciar la recuperació.

Amb el repunt trimestral del PIB entre gener i març s'encadenen ja onze trimestres d'avanços.

En el primer trimestre, les exportacions van caure un 0,5%, davant l'increment del 0,9% que van experimentar en el trimestre anterior, mentre que les importacions van mantenir el seu avanç trimestral en el 0,3%.

LA DEMANDA INTERNA TIRA DEL PIB, PERÒ MENYS

La taxa interanual del PIB, per la seva banda, es va situar en el 3,4% el primer trimestre de l'any, una dècima menys que en el trimestre anterior, i acumula ja nou trimestres en positiu, amb creixements superiors al 3% en els últims quatre trimestres.

L'INE ha explicat que la desacceleració en la variació interanual del PIB és conseqüència d'una menor contribució de la demanda nacional, que va aportar 3,8 punts en el primer trimestre, tres dècimes menys que en el trimestre anterior. Per la seva banda, la demanda externa va reduir dues dècimes la seva aportació negativa al PIB, des dels -0,6 punts del quart trimestre de 2015 a -0,4 punts en el primer trimestre d'aquest any.

Els dos principals components de la demanda nacional (consum i inversió) van desaccelerar les seves taxes interanuals respecte al trimestre anterior.

Tot i que el consum de les llars va créixer un 3,7% interanual en el primer trimestre, dues dècimes més que en el trimestre anterior, i el consum de les institucions sense fins de lucre va avançar un 1,9%, cinc dècimes més, la despesa de les Administracions Públiques va moderar el seu creixement interanual més d'un punt, fins al 2,6%.

Per la seva banda, la inversió va registrar un creixement interanual del 5,2%, fet que suposa 1,2 punts menys que en el trimestre anterior. La inversió en construcció va moderar el seu avanç interanual 1,5 punts, fins al 3,1%, mentre que la inversió en béns d'equip es va incrementar un 9,8%, en contrast amb l'augment del 10,9% registrat en el trimestre anterior.

LES EXPORTACIONS DESACCELEREN EL SEU CREIXEMENT INTERANUAL

En el primer trimestre, la contribució negativa de la demanda exterior neta va baixar respecte al trimestre anterior, fins situar-se en -0,4 punts. Les exportacions van desaccelerar 1,6 punts el seu creixement interanual, des del 5,3% al 3,7%, mentre que les importacions van retallar 2,3 punts el seu avanç interanual, fins al 5,4%.

Des de l'òptica de l'oferta, la indústria, l'agricultura i la construcció van presentar en el primer trimestre un pitjor comportament interanual que en l'última part de 2015, al contrari que els serveis.

En concret, el valor afegit brut dels serveis va créixer un 3,5%, enfront de l'avanç del 3,4% registrat en el trimestre anterior. Per contra, l'agricultura va empitjorar set dècimes la seva taxa interanual, fins al 5,5%; la indústria va retallar la seva vuit dècimes, fins al 2,6%, i la construcció va moderar el seu creixement interanual 1,4 punts, fins al 2,6%.

A L'OCUPACIÓ ACCELERA: 533.000 OCUPATS MÉS EN UN ANY

Quant a l'ocupació, l'INE assegura que aquesta variable, mesura en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, va créixer entre gener i març un 0,9% respecte al trimestre anterior, tres dècimes més que en el quart trimestre de 2015.

En taxa interanual, l'ocupació va registrar un avanç del 3,2%, dues dècimes més que en el trimestre anterior, el que suposa la creació neta aproximada de 533.000 llocs de treball equivalents a temps complet en un any. Aquest comportament, juntament amb la variació experimentada per la jornada mitjana, donen com a resultat una acceleració de set dècimes en la taxa anual d'hores efectivament treballades, des del 2,5% al 3,2%.

En el primer trimestre, l'ocupació en els serveis va accelerar quatre dècimes el seu creixement interanual, fins al 3,4%; l'agricultura va elevar dues dècimes la seva taxa interanual, fins al 5,5%, i la indústria va millorar una dècima la seva taxa interanual, fins al 2,4%. Per contra, la construcció va desaccelerar més de dos punts l'avanç de llocs de treball, fins al 0,9%.

BAIXA LA REMUNERACIÓ PER ASALARIAT

L'ocupació assalariada, per la seva banda, va créixer un 3,5% interanual en el primer trimestre, dues dècimes més que en el trimestre anterior.

Amb tot, la productivitat aparent per lloc de treball equivalent va baixar tres dècimes, fins al 0,2%, mentre que el creixement de la productivitat aparent per hora efectivament treballada va empitjorar vuit dècimes, fins al 0,2%.

En aquest context, la remuneració dels assalariats va passar del 4,3% al 3,2% per l'augment del nombre d'assalariats (del 3,3% al 3,5%) i pel descens en 1,2 punts de la remuneració mitjana per assalariat (del 0,9% al -0,3%). Així, el creixement del cost laboral per unitat de producte (CLU) es va situar en el -0,5%, tres dècimes menys que la variació experimentada pel deflactor implícit de l'economia (-0,2%).