Susan George: «El TTIP no és un tractat sobre comerç, només vol desregular serveis bàsics»

 

Beatriz Pérez.- Les negociacions a la Unió Europea sobre el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç (TTIP, per les sigles en anglès: Transatlantic Trade & Investment Partnership) han entrat en una fase "crucial". Ho ha dit fa un parell de dies el president de la Comissió, Jean Claude Juncker, que va ha demanat "voluntat política" als líders de la UE per arribar a un acord entorn d'ell. A finals d'any, el TTIP podria ser aprovat.

No obstant això, en la carrers les veus ciutadanes clamen contra aquest acord comercial. Més de 3,4 milions de persones de 23 països diferents han signat perquè no s'aprovi, 1.600 localitats a la UE (entre elles, Barcelona i Madrid) s'han declarat ja oficialment contràries a ell i aquest debat ha comportat moviments i protestes en diferents parts del món que han ressuscitat el discurs antiglobalització de l'any 2000.

Una de les veus contràries al TTIP més conegudes és l'analista política Susan George (Ohio, 1934), que va visitar Barcelona recentment en el marc del 4t Seminari Internacional de Convivència Planetària: Construïm Biocivilización. Malgrat els recents passos cap a endavant en la seva aprovació, George espera que finalment no tiri endevant. Perquè, en una Europa sumida en una greu crisi social, política i humanitària, creu que el TTIP només contribuiria a «empitjorar la situació». «El pessimista diu:" La situació és horrible, no podria ser pitjor". Però l'optimista és el que diu: "I tant que podria ser pitjor!"», Comenta entre rialles.

---

Tothom llegeix sobre el TTIP, però poca gent entén què és exactament. Definiu-per favor en unes poques paraules.

Es tracta d'un tractat completament concebut i escrit per les 70 majors corporacions d'Estats Units i Europa, que es van posar d'acord en 1995 i volen "reptar" a l'Estat en la seva presa de decisions i en les seves lleis, les quals aquestes empreses consideren nocives per als seus interessos. Les corporacions també volen estar presents quan es facin les regulacions de comerç i adaptar-les als seus propis interessos. És també un intent que els Estats Units i Europa tinguin els mateixos estàndards.

Aquestes corporacions volen disminuir les regulacions, és així?

Sí, perquè per a elles són costoses. Però per a nosaltres són necessàries perquè protegeixen la salut, el medi ambient, el menjar ... Els nostres serveis bàsics. Per això crec que aquest tractat no hauria de ser cridat Comerç Transatlàntic perquè no és una qüestió sobre comerç. Per exemple, Europa té taxes molt baixes en els seus béns i serveis, excepte en l'agricultura. Si aquestes companyies, tal com com desitgen, aconsegueixen tarifes més baixes a l'agricultura, milers d'agricultors s'arruïnaran. Així que insisteixo: es ven la idea que aquest és un tractat de comerç, però el que en realitat es vol és eliminar barreres. Per a les corporacions tot això és un assumpte de costos, i "harmonitzar" les lleis dels països implicaria una reducció de costos. Per a la població, però, és una qüestió de drets socials.

De quina manera afectarà el TTIP al medi ambient?

Seria molt perjudicial perquè les companyies de petroli podran obrir processos judicials contra els estats. Totes tenen clàusules per utilitzar tribunals privats, advocats privats que actuen com a àrbitres. I ells prenen les decisions. Això va passar, per exemple, fa uns mesos, quan Obama va decidir no aprovar la construcció de les canonades per transportar el petroli -era el més brut del món- des de Canadà al Golf de Mèxic i després portar-lo a Europa. Hi va haver moltes protestes al respecte i Obama va rebutjar el projecte. Però ara, el Govern dels Estats Units va ser demandat per un perjudici 15 bilions de dòlars, ja que a l'haver establert un macroacord amb la companyia, ambdues parts estan sotmesos a ell. La resolució d'aquest tipus de demandes està en mans de tribunals privats, els anomenats SDS -Investors to State Dispute Settlements, Tribunal per a les disputes de Inversor a Estat-. Són tribunals paral·lels, sense cap instància superior, la qual cosa és molt perillós.

Quantes possibilitats té l'Estat de guanyar aquest tipus de judicis?

Perquè et facis una idea: el 2014, els estats només han guanyat el 37% dels casos -des dels anys 60 fins ara, hi ha hagut uns 650-. El 63% restant o han perdut, o han arribat a un acord amb les corporacions, no sabem per quants diners. ¿I qui paga això? Tu i jo, amb els nostres impostos. L'Organització Mundial del Comerç és molt lenta, així que les grans corporacions s'han adonat que és més beneficiós crear acords bilaterals on imposar aquest tipus de normes. Cada vegada hi ha més --uns 50 casos per any--.

I els advocats també treuen rèdit?

I tant. Darrere de tot això hi ha despatxos d'advocats especialitzats en trobar les escletxes de la llei en els quals fer denúncies en favor de les grans corporacions. Amb cinc persones en un despatx n'hi ha prou per dur a terme tot això, és un negoci rodó perquè cobren mil euros l'hora. I si guanyen el judici, reben molts diners.

De quina manera s'ha anat empobrint la població aquests anys en benefici de les grans corporacions?

La ciutadania ha perdut, per any, un 10% del que acostumava a rebre. Per què? Perquè les taxes són menors per als rics, perquè els salaris han baixat. Als Estats Units, els salaris de la classe treballadora estan al mateix nivell que el 1960, malgrat que els preus han pujat molt. No obstant això, hi ha un 1% de la població que s'està tornant més i més rica cada any. Això és la política actual.

Com valora la situació política que viu Espanya?

M'agrada Podem. Crec que va fer bé rebutjant al PSOE i comprometent-se amb el referèndum de Catalunya. No obstant això, ha pagat el preu. Tot i així, prefereixo un govern que porta a terme les seves promeses i no un com el que tenim a França, que no manté cap.