Celebrat el judici contra l’ICAM per donar-li l’alta mèdica a una malalta

Aquest dijous es celebra, des de les 9.30 hores, el judici instat per Natividad López Gama contra l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) arran de l'alta emesa per aquest organisme basant-se en un dictamen on considera que l'activisme de la jove contra la política economicista del propi ICAM constitueix una evidència de la seva “capacitat per desenvolupar una activitat laboral normativa”. CatalunyaPress ha estat cobrint la lluita de la Nati.

La Nati va iniciar el passat mes d'octubre una acampada davant la seu de l'ICAM a l'Avinguda de Vallcarca de Barcelona contra la decisió de l'ens avaluador de negar-li una invalidesa malgrat les greus i evidents seqüeles físiques que pateix com a conseqüència d'un infart i un ICTUS sever que ha afectat la seva capacitat cognitiva i ha requerit de l'ajut d'un logopeda, a banda d'una depressió (en nivell 'major greu', segons informes psiquiàtrics) i disfuncions que afecten el seu sistema respiratori i digestiu, tal i com informa el Col·lectiu Ronda en un comunicat de premsa.

Coincidint amb la celebració del judici, la Plataforma d'Afectats per l'ICAM (PAICAM) ha convocat una concentració de protesta i en solidaritat amb la Nati.

SEGONA ALTA MÈDICA

Per segona vegada, la Natividad ha rebut un alta mèdica per part de l'ICAM que torna a abocar-la a una situació d'extrema dificultat, impossibilitada per treballar donat el grau de deteriorament del seu estat físic, amb la prestació d'atur esgotada de fa temps i cap ingrés econòmic.

En la primera ocasió, la seva reacció va ser iniciar una acampada de protesta que ha acabat generant un ampli moviment de suport popular, la creació de la Plataforma d'Afectats per l'ICAM (PAICAM) i la decisió de la Generalitat de cessar en el seu càrrec Consol Lemonche, qui fora directora d'un ens situat al centre d'un intens debat sobre la motivació estrictament econòmica que sembla existir darrera la imposició de determinades altes mèdiques i la negativa a nombroses sollicituds d'incapacitat.

En aquesta segona ocasió, la Natividad ha decidit anar més enllà i interposar una demanda judicial contra un alta mèdica basada en un dictamen que la considera capacitada per treballar i reincorporar-se al món laboral donat que “al llarg de les darreres setmanes, la pacient ha organitzat una vivenda [sic] provisional a la via pública i ha dut a terme tota mena d'accions reivindicatives per assolir els propis objectius” unint-ho al fet que “ha liderat manifestacions de protesta i ha mantingut informada la comunitat a través de les xarxes socials fent ús de les noves tecnologies, sense dificultats aparents i destresa manual”. La demanda es resoldrà en seu judicial demà dijous a partir de les 9.30 del matí, amb el preàmbul d'una concentració en suport a la Nati convocada per la Plataforma d'Afectats per l'ICAM (PAICAM).

CRITERIS CONTROVERTITS

“Afirmar que la Nati té plena capacitat per treballar és un veritable disbarat --afirma Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda que representa la Nati-- i fer-ho sobre la base del raonament que si pot lluitar i protestar contra aquesta situació també pot incorporar-se amb normalitat al món laboral, ignorant el seu estat clínic i el fet que ha d'acudir a diversos especialistes fins a tres cops per setmana, és injust, superficial i, fins i tot, cruel. Una bona mostra de com actua un organisme que hauria de vetllar per la salut dels treballadors i treballadores però que, en realitat, té com a única prioritat assolir els seus objectius en termes de reducció de la durada mitja de les baixes mèdiques i invalideses concedides. No per res Catalunya és la comunitat on les baixes mèdiques per incapacitat temporal tenen de mitja una durada menor i on es fan menys propostes d'incapacitat permanent”. 

Segons opinió de Tisminetzky “el criteri exhibit per l'ICAM és qualsevol cosa menys rigorós des d'un punt de vista d'avaluació mèdica i, per tant, obre la porta a considerar que s'actua per tal de castigar el rol de cara visible de la denúncia pública de les pràctiques abusives d'aquest organisme que ha exercit la Nati amb valentia i, sobretot, gràcies al suport d'una amplia xarxa social. Es vol silenciar la protesta, però la crítica a l'ICAM és legítima”.

LA POLÈMICA ACTUACIÓ DE L'ICAM

Catalunya és una de les poques comunitats que té aquesta competència transferida, doncs tant el reconeixement com el pagament de prestacions en concepte d’invalidesa correspon en exclusiva a l’INSS que assigna una partida pressupostària a l’ICAM per desenvolupar aquesta funció. El pressupost, però, està vinculat de forma estricta al compliment del que s’anomenen “criteris de racionalització de la despesa mèdica” o el que és el mateix, rígids paràmetres referents tant a la durada mitjana de les baixes com a la xifra total d’invalideses proposades per l’ICAM. 

D’aquesta forma, per tant, si segons criteri de l’INSS les baixes tramitades per l’ICAM resulten excessivament llargues o es proposa un volum d’invalideses superior a allò que estima “racional” el propi INSS, es redueix de forma més que considerable els fons traspassats per l’INSS a l’ICAM. L’incentiu sembla haver estat molt efectiu si atenem a les estadístiques. Així, per exemple, la durada mitjana de les baixes per treballador i any ha passat de 12,7 dies l’any 2007 a tan sols 9 dies al 2013. I pel que fa a les invalideses, l’ICAM ha passat de rebutjar el 27,28% de les peticions tramitades durant l’any 2008 a fer-ho en un 40% dels casos al 2013.