El Govern central amaga als seus assessors contractats a dit

Qui són els a sesores eventuals del Govern de Mariano Rajoy? Quant cobren? Totes dues són preguntes sense resposta. El motiu? L'Executiu central es porta negant, des del 2013, a publicar el nom, el seu lloc de treball i quant li costen als espanyols.

El 2012 i 2013, l'Executiu, en virtut de la Llei de Transparència, sí que va publicar la informació dels contractats a Deda per assessorar les diferents carteres del Govern. Ara bé, les protestes de diversos d'ells, que van al·legar motius de privacitat o que podria afectar al seu futur, va provocar que es canviés el criteri a seguir i des d'aquesta data no s'ha tornat a fer pública cap xifra relacionada amb aquest assumpte.

En 2013, els gabinets ministerials i el President van comptar amb 151 assessors eventuals -no funcionaris- amb sous bruts anuals que gairebé alcanzabanl us 60.000 euros de mitjana. En total, van costar 8,3 milions d'euros a l'erari públic. Aquestes xifres sí es coneixen gràcies al fet que es van publicar, juntament amb les del 2012, al Portal de Transparència . Així, es va poder observar que en plena crisi econòmica, les retribucions d'aquests treballadors van augmentar un 18% en un any.

ARA, UN LLISTAT DESACTUALITZAT

Però, què ha passat aquests dos últims anys? La resposta és una incògnita ja que el Govern ha decidit no publicar el nombre d'assessors i els seus sous ni durant el 2014 ni el 2015.

A les peticions d'informació emparades en la Llei de Transparència remetent a la Relació de Llocs de Treball (RLT) de l'Administració, el Ministeri de la Presidència contesta amb un llistat desactualitzat, sense noms, sense retribucions anuals i sense fer cap tipus de distinció sobre si el lloc està ocupat per un funcionari o un assessor elegit a dit.

Presidència s'excusa, segons ha pogut saber El País en diversos arguments. El primer, que s'aplica de manera estricta la norma, de manera que si la informació aquesta desagregada no ha de elaborar-la a petició d'un ciutadà. El segon, que el criteri de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) avala la seva decisió per de proporcionar la informació suposaria "una vulneració de les normes de protecció de dades personals".

Però aquest últim argument no és del tot correcte ni veraç. L'únic criteri de l'AEPD es va fer amb el Consell de Transparència i es va recollir en un informe . En ell, es recull que si un particular demana informació sobre les retribucions de treballadors públics, és possible facilitar-la si es tracta de personal eventual ja que prima "com a regla general l'interès públic sobre la protecció de dades i la intimitat".

ALTRES ADMINISTRACIONS SÍ QUE HO PUBLIQUEN

Aquesta decisió del Govern contrasta amb l'obertura a la transparència d'altres administracions importants com la Comunitat de Madrid, també dirigida pel Partit Popular o Catalunya.

Totes dues mantenen un llistat actualitzat dels seus alts càrrecs i assessors.