La lluita contra el canvi climàtic, Princesa d'Astúries de Cooperació

La Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i l'Acord de París han estat guardonats aquest dimecres amb el Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional 2016.

El jurat encarregat de decidir el guardó ha valorat "per més de dues dècades de treball per tal de reduir la influència humana en l'augment de la temperatura a la Terra".

Aquest és el setè dels vuit guardons internacionals que convoca anualment la Fundació Princesa d'Astúries, i que enguany arriben a la seva XXXVI edició.

La Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic és l'acord de l'ONU que té per objecte principal l'estabilització de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de manera que "impedeixi la interferència perjudicial de l'ésser humà en el sistema climàtic".

En aquest context, la Cimera de París de finals de 2015 (coneguda com a COP 21), que va estar presidida pel llavors ministre d'Afers Exteriors de França, Laurent Fabius, va aconseguir la signatura d'un acord històric en la lluita contra el canvi climàtic per contenir l'augment de la temperatura de la Terra.

En aquesta cimera, els països membres van aconseguir arribar a un acord històric -inclosos la Xina i EUA- pel seu caràcter vinculant i universal. Els pilars fonamentals d'aquest acord estableixen la necessitat de "mantenir l'augment de la temperatura mitjana mundial molt per sota de 2ºC amb respecte als nivells preindustrials, i prosseguir els esforços per limitar aquest augment de la temperatura a 1,5ºC respecte als nivells preindustrials "tal com reflecteix el seu article 2n.

Té a més efecte jurídicament vinculant per als països signants, que les parts que són països desenvolupats augmentin el nivell del seu suport financer comprometent-se a mobilitzar conjuntament 100.000 milions de dòlars anuals fins al 2020 i que l'acord sigui revisat cada cinc anys.

DESAFIAMENT CLIMÀTIC

El camí recorregut per les Nacions Unides fins a la Cimera de París de 2015 senti els seus orígens en la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro (1992) en la qual es va adoptar la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Es tractava de la primera resposta internacional contra el desafiament climàtic, que es va produir sota el consens d'una gran majoria de països. Va establir llavors un marc d'acció amb l'objectiu d'estabilitzar la concentració atmosfèrica d'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i evitar, així, interferències perjudicials amb el sistema climàtic.

Des de llavors, les parts del tractat es reuneixen de forma anual en una conferència (coneguda com a COP o Conferència de les Parts) per controlar i modelar la implementació d'aquesta resposta. La primera d'aquestes reunions va tenir lloc a Berlín, el 1995. A la COP 3 de Kyoto (1997) es va adoptar -per 180 països- el Protocol de Kyoto (PK), un projecte de 15 anys de durada considerat com a primer pas important cap a un règim mundial de reducció i estabilització de les emissions de GEH, que va establir els fonaments per a posteriors acords internacionals sobre el canvi climàtic.

La COP 11 de Mont-real (2005) va marcar l'entrada en vigor del PK -recolzat per 141 Estats firmantes- i va servir de marc per a la primera reunió de les parts del PK. La COP 15 de Copenhaguen (2009) va quedar marcada per l'expectativa frustrada que els Estats membres aconseguissin un acord per succeir al PK de 1997.

Després d'aquest fracàs, al maig de 2010 la costa-riquenya Christiana Figueres va ser nomenada secretària executiva de la UNFCCC, nomenament que va servir de punt d'inflexió per iniciar el camí cap a l'èxit de la Cimera de París de 2015, mostrant que una solució comuna als desafiaments climàtics podia servir de model davant els reptes del segle XXI.

La COP 17 de Durban el 2011 va servir per marcar la pauta amb l'aprovació per crear un Fons Verd per al Clima, que es va convertir en el principal instrument financer de l'ONU per a la lluita contra el canvi climàtic, promovent el desenvolupament econòmic i la reducció de la pobresa. Des de llavors es va treballar per arribar a un acord global de pes, que va arribar el passat mes de desembre de 2015 a la COP 21 de París. A mitjans de juliol de 2016 la diplomàtica mexicana Patricia Espinosa substituirà en el càrrec a Christiana Figueres.

Dels 195 països que van aprovar l'acord en la COP de París, 171 van signar aquest document el passat 22 d'abril, el que suposa l'inici del procés de ratificació i entrada en vigor. Els esforços de Figueres i Fabius per assolir aquest pacte els ha valgut el reconeixement del Premi Ewald von Kleist per a la pau internacional i resolució de conflictes en 2016.