CDC podria quedar-se sense grup al Congrés per primera vegada des de la Transició

(Foto: Convergència Democràtica de Catalunya / Facebook)

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) podria quedar-se sense grup parlamentari al Congrés per primera vegada des de la Transició. El motiu: no compleix (d'entrada) els requisits mínims que li permetrien constituir-se com a tal, encara que el seu destí dependrà del que decideixi la Mesa del Congrés de la XII Legislatura. Si no aconseguir-ho a cabaría compartint espai, recursos i temps en el Grup Mixt amb altres cinc partits: Bildu, Unió del Poble Navarrès, Fòrum Astúries, Coalició Canària i Nova Canàries.

Segons els resultats obtinguts per les diferents candidatures a les eleccions d'aquest diumenge, tenen assegurat grup propi per haver sumat més de 15 escons PP, PSOE, Units Podem i les seves confluències i Ciutadans.

La segona via per constituir grup propi és superar els cinc diputats i el 5% dels vots a tot el país o el 15% en totes les circumscripcions en què es concorre. E ls independentistes d'Esquerra Republicana, que han renovat els seus 9 escons, sobrepassen aquest mínim del 15% en les quatre províncies catalanes i també en el conjunt de Catalunya, on han superat el 18% dels sufragis.

En l'anterior legislatura, ERC i CDC (que llavors es va presentar amb el nom de Democràcia i Llibertat) van treure 9 i 8 escons respectivament, però no van arribar al 15% en totes les circumscripcions catalanes. Tanmateix, la Mesa del Congrés, amb la anuència de PP i PSOE, els va permetre tenir els seus propis grups per haver sumat més del 15% de tots vots a tot Catalunya.

NO SUPERA EL 15% EN TOTA CATALUNYA

No obstant això, la pèrdua dels més de 88.000 vots que ha patit CDC en aquestes eleccions pot comportar la pèrdua del grup parlamentari amb el qual els nacionalistes catalans sempre han funcionat al Congrés en aquesta etapa democràtica.

I és que, tot i que ha aconseguit conservar els 8 diputats que va sumar al desembre, Convergència ja no arriba al 15% dels vots a tot Catalunya (s'ha quedat 13,92%). De fet, només supera aquest llindar a Girona (23,24%) i Lleida (22,64), però no ho aconsegueix ni a Tarragona (13,72%) ni a Barcelona (12,20%).

Amb aquest escenari, si la Mesa del Congrés s'aplica estrictament el Reglament de la Cambra, CDC hauria de recalar al Grup Mixt, on també s'integraran els dos diputats d'Unió del Poble Navarrès (UPN) i el de Fòrum Astúries --que han revalidat els seus actes competint en coalició amb el PP en els seus respectius territoris-- i de l'Nova Canàries, que ha fet el mateix gràcies a la seva aliança amb el PSOE.

També tornarà a estar a l'Mixt la diputada de Coalició Canària, que ha retingut el seu escó per Tenerife, i els dos parlamentaris amb els quals seguirà comptant EH Bildu a la cambra baixa.

En l'anterior legislatura també van estar en el Mixt els quatre diputats de Compromís que van decidir no entrar en el grup que van crear Podem i les seves confluències, així com els dos que Esquerra Unida-Unitat Popular van treure a Madrid el passat mes de desembre.

UNITS PODEM I CONFLUÈNCIES

Ara Esquerra Unida ha concorregut en coalició amb Podem a tot Espanya i s'han reeditat també les coalicions territorials del partit morat (A Comú Podem, A la Valenciana i A Marea). En l'anterior legislatura aquestes confluències van intentar construir cadascuna el seu propi grup però es van topar amb les reticències de PSOE, PP i Ciutadans i finalment van optar per crear l'anomenat grup confederal del que es van quedar fora els quatre diputats de Compromís.

Com al desembre, les confluències catalana, valenciana i gallega també sumen més de cinc diputats i superen el 15% en les seves respectives comunitats. No obstant això, d'intentar-xocarien de nou amb l'argument que van esgrimir al gener els partits majoritaris per negar-li: que no poden constituir-se per separat partits que no han competit en les eleccions.

En concret, és l'article 23 del Reglament el que impedeix que diputats d'un mateix partit puguin constituir grup parlamentari separat (mesura que es va prendre per acabar amb la multiplicació de grups socialistes territorials en la transició) i que el formin diputats de formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat (prevenció contra el transfuguisme).

Els partits comptaran amb cinc dies hàbils des de la constitució de les Corts Generals (19 de juliol) per crear els seus grups parlamentaris al Congrés i al Senat, és a dir, fins al dilluns 25 de juliol, sempre que les meses de les dues cambres no ampliïn aquest termini si els consideren oportú.

ERC S'ASSEGURA GRUP AL SENAT

Els resultats no variaran massa l'organització dels grups parlamentaris en el pròxim Senat. El PP tornarà a ser el majoritari (151 escons entre electes i autonòmics) seguit pel PSOE, amb 63 components (43 electes i 20 senadors autonòmics). Units Podem també podrà formar el seu propi grup al costat dels seus confluències, si així ho tornen a decidir i com ja van fer en la passada legislatura. En total sumaran 23 senadors.

A la cambra alta, el Reglament exigeix comptar amb deu senadors per poder formar grup propi i és habitual que els majoritaris presentin parlamentaris als petits per permetre'ls arribar a aquest mínim. Una vegada que arrenca el període de sessions, els parlamentaris cedits tornen al seu grup original.

És el que li va passar per exemple a ERC en la passada legislatura; ara però no necessitarà ajuda per tenir grup: protagonitza la novetat de la nit, perquè ha aconseguit 10 senadors electes, que sumarà als seus dos autonòmics i tindrà un grup de 12 parlamentaris.

Potser el PNB pugui de nou recórrer a aquest préstec de senadors, un favor a qui ha recorregut en les últimes legislatures, tindrà ara 6 senadors i necessitarà 4 prestats per conformar grup propi. Més complicat ho tindrà CDC, que ha passat de sis a dos escons; compta amb altres dos senadors autonòmics, de manera que sumarà en total quatre i hauria de rebre 6 parlamentaris cedits.

La resta, passaran al Grup Mixt, que a priori estarà compost per tres senadors de Ciutadans (autonòmics, no elegits aquesta nit), 1 senador de Coalició Canària, un altre d'Agrupació Socialista Gomera i un altre de Bildu (autonòmic).

AVANTATGES POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES

Tenir grup propi suposa grans avantatges polítiques, econòmiques i de mitjans. Qui ho constitueix té garantida la seva representació en totes les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i veu pròpia a la Junta de Portaveus i capacitat per intervenir en tots els debats en igualtat de condicions ; mentre que dins del Grup Mixt cal repartir-temps d'intervenció i seients en les comissions.

En les sessions de control, tenir grup propi possibilita entrar en els contingents de preguntes i interpel·lacions al Govern, així com avantatges a l'hora d'incloure les seves proposicions no de llei en els plens, però en el Grup Mixt tot aquest 'tros de pastís' s'ha de distribuir a parts iguals.

En el pla econòmic, per exemple, durant l'anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre al Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció del nombre de diputats componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó. El sistema al Senat és idèntic, encara que varien les quantitats.

A més, només havent aconseguit grup parlamentari propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya. I els avantatges es perllonguen per a les següents eleccions, perquè els que ara ho aconsegueixin tindran opció a presència en els futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics.