Les diferències culturals són clau a l'hora de diagnosticar malalties mentals

Les diferències culturals que mostren els immigrants "desajusten" el diagnòstic de malalties mentals a urgències psiquiàtriques, segons un estudi liderat per l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el seu institut de recerca (VHIR).

En un comunicat aquest dimarts, l'hospital ha explicat que el treball conclou que cal dotar els psiquiatres d'eines i recursos per poder detectar els desajustos en el diagnòstic de malalties mentals entre els diferents grups ètnics que van a urgències, causats per les diferències culturals.

L'estudi va ser conduït a les urgències de psiquiatria de la Vall d'Hebron i de l'Hospital del Mar de Barcelona, sobre 400 pacients d'origen estranger i 67 nadius, entre els anys 2007 i 2015, quan van analitzar la relació entre variables demogràfiques dels pacients i aspectes subjectius en la reacció dels psiquiatres.

La comunicació amb l'especialista juga un paper fonamental en la primera visita d'un pacient a urgències de psiquiatria, perquè no es disposen de proves biològiques a manera de marcadors que puguin indicar que el pacient presenta una malaltia o una altra.

Els professionals han de determinar en poc temps si el pacient pot marxar a casa o ha de quedar ingressat, "en funció d'unes conductes, d'unes emocions expressades i d'unes idees" que han d'interpretar, ha explicat l'investigador Francisco Collazos.

"Aquesta manera d'expressar les emocions, de donar sentit, per exemple, a la vivència d'escoltar veus, varia moltíssim entre el discurs occidental que coneixem, davant del d'altres regions", ha destacat. 

Això explica per què, en l'estudi, els asiàtics i europeus de l'Est van ser diagnosticats d'ansietat fins a set punts més que la població autòctona, o els immigrants procedents de Llatinoamèrica van ser menys diagnosticats de psicosi respecte a la població local, s'ha observat Collazos.

En aquesta primera entrevista, el domini de la llengua juga un paper clau, i segons els resultats del treball, els pacients amb el nivell de comprensió i d'expressió més baix del castellà van ser diagnosticats de psicosi fins a 2,7 vegades més que els que presentaven un nivell superior.

L'estudi també reflecteix que l'ús de mesures coercitives --com l'ingrés involuntari i la petició de presència del personal de seguretat- i de medicació intramuscular es multiplica per quatre quan la comunicació no és fluida.

MÉS RECURSOS

L'hospital Vall d'Hebron compta amb quatre mediadors interculturals, que donen servei una o dos matins a la setmana i, quan no estan disponibles, el CatSalut s'encarrega de posar els psiquiatres en contacte telefònic amb un traductor.

Collazos ha assenyalat que els recursos actuals són insuficients i que cal adaptar-los a la diversitat cultural, perquè de no fer-ho és "molt més alt" el risc d'oferir una assistència de pitjor qualitat.

També ha assenyalat que "els professionals del sistema sanitari no tenen la sensibilització adequada respecte a la influència que la cultura té en el procés assistencial".