divendres, 21 de febrer de 2020

Homs ha de declarar el 19 de setembre com investigat pel 9N

|


FH 2


El diputat electe i exconseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, no es lliurarà de declarar davant del Tribunal Suprem, qui l'ha citat per declarar en qualitat de investigat pel proper 19 de setembre. Homs ha de declarar en el marc de la investigació oberta per l'alt tribunal a dit parlamentari per la seva actuació en relació a la consulta independentista del 9-N de 2014.


El Suprem ha remès la citació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè se li traslladi l'exconseller ja que aquest no està personat en la causa oberta el passat 19 de maig i per la qual se l'acusa de presumptes delictes desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics.


El magistrat de la Sala II Andrés Colom de l'Arc, concreta en la providència que està citat a declarar a partir de les 11.00 del matí, en qualitat de investigat i, per tant, podrà acudir assistit del seu advocat. L'alt tribunal, també a través del TSJC, li va notificar l'acte en el qual s'obria investigació contra ell i li va oferir personar-se en la causa, el que no s'ha dut a terme fins ara.


En conformitat amb el criteri Fiscalia, el Suprem va assenyalar que la causa se cenyia a l'actuació d'aquest per la seva condició d'aforat mentre que la part que afecta l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i la que va ser consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, se segueix instruint a Catalunya.


La resolució de la Sala d'admissions va en la línia del que assenyala en el seu dia pel fiscal del cas davant el TSJC i pel propi instructor en aquest òrgan, que aprecien indicis que Homs "va tenir un comportament conscient i intencionat d'indubtable transcendència" per garantir la celebració de la consulta sobre la independència tot i suspendre-Tribunal Constitucional (TC).


Per la seva banda Homs va reaccionar a l'obertura de la causa afirmant que aniria al Suprem a declarar "amb l'estelada penjada" i va dir que era "evident" que es tractava d'un judici polític "per primera vegada en la història de la democràcia espanyola".


CARTA DE HOMS


El Ministeri Públic considera que Homs va tenir un paper d'indubtable rellevància en la preparació de la convocatòria. Aquesta acusació es basa en l'existència d'una carta en què exconseller de Presidència respon a l'empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions i que havia sol·licitat a la Generalitat la confirmació que els seus serveis no vulneraven la suspensió del TC.


En aquesta missiva, Homs no només legitima la continuació dels serveis sinó que "conté la implícita advertència de les conseqüències d'un eventual incompliment per la contractista" ja que posa a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI ) els serveis jurídics del Govern per exercir accions contra aquesta empresa.


En la seva resposta a l'empresa, Homs assegura que no es vulnerava la suspensió del Constitucional i que s'havien fet consultes als serveis jurídics de la Generalitat ia altres "experts en dret penal, processal, administratiu i constitucional".


El 7 de març, Homs va declarar de forma voluntària davant del TSJC, on va sostenir que la causa per la consulta sobre la independència del 9 novembre 2014 era una causa política: "Com més alta sigui la pena que ens demanin, més gran serà la victòria", va dir llavors.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH