Es va apagar la meravellosa veu de José Luis Rodríguez

Manuel Fernando González.- Feia força temps que li havia perdut la pista i no vaig saber res de nou d'ell fins que l'altre dia vaig rebre una trucada de la meva col·lega, Agustín Rodríguez, fill del gran Agustín Rodríguez de Ràdio Cadena Espanyola, que m'anunciava molt afectat per la notícia, que acaben de trobar mort a casa en completa solitud a un home de ràdio que es deia José Luis Rodríguez i que, al meu entendre, era una veu meravellosa que la ràdio catalana s'havia donat a sí mateixa en els 80 criada a la calor d'una de les escoles de ràdio més valuoses que ha tingut el medi a Barcelona, com ho era l'entranyable ràdio Minuto a Teodoro Roviralta que dirigia Marcelino Rodríguez de Castro.

José Luis era gallec de naixement i aquí a Catalunya es va formar a consciència, mentre tots pensàvem que amb la seva veu i la seva presència podria ser el nou Luis del Olmo de la Ràdio, o almenys, competiria amb el comunicador del Bierzo amb el pas els anys. La seva marxa a Madrid es va veure aviat acompanyada de treball continuat en el món de la imatge i la publicitat on la seva meravellosa veu podia escoltar-se en nombroses emissores en les falques que li contractaven contínuament.

Avui el seu cos sense vida ens ha deixat muts de sorpresa i les poques línies que jo pugui dedicar ara no podran reconèixer la seva veritable vàlua com a persona i com a radiofonista, però com internet ho guarda tot, tinc la secreta esperança que el seu nom no s'esvairà en l'oblit com el d'altres tants professionals que van fer possible que la ràdio privada a Espanya aquest considerada com una de les millors del món.

Gràcies, Puma, per haver-nos acompanyat en tan breu però brillant trajecte vital. Mai t'oblidarem.