La mortalitat intrahospitalària de tumors digestius a Catalunya es redueix a la meitat en una dècada

La mortalitat intrahospitalària a 30 dies de tumors digestius --cáncer d'esòfag, de pàncrees, de recte i metàstasi hepáticas-- ha caigut més d'un 50% a Catalunya en una dècada. El motiu: el 2012 es va aplicar una instrucció per reordenar l'atenció oncològica, concentrant-la en hospitals molt preparats per tractar aquestes patologies.

En roda de premsa aquest dilluns, han presentat els informes de Central de Resultats relatius a 2015 el director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), Toni Dedeu; la directora general de l'Àrea d'Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut), Cristina Nadal, i el president del consell d'administració del Aquas, Antoni Trilla.

"El resultat de les polítiques de reagrupació i concentració del tractament de patologies del càncer dóna bons resultats en el sentit que redueix molt la mortalitat", ha afirmat Nadal.

Ha exemplificat que la cirurgia oncològica digestiva d'alta especialització en càncer d'esòfag s'ha concentrat en només 15 hospitals, el que ha permès un descens del 75% de la mortalitat en aquesta malaltia, que ha registrat la major reducció.

La caiguda de la mortalitat per metàstasis hepàtiques ha estat del 57%; el 54% per càncer de recte, i el 52% per càncer de pàncrees: "S'ha vist que el resultat de concentrar els serveis millora de forma ostensible els resultats, baixant la mortalitat de la població tractada per situacions molt crítiques", segons Dedeu.

MORTALITAT GLOBAL

Sobre l'evolució de la mortalitat a 30 dies en els hospitals del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública (Siscat) en malalties com l'ictus, l'infart i la fractura del coll de fèmur, entre d'altres, ha augmentat un 0,9%, un percentatge similar al de la resta de l'Estat.

"Aquest any és el primer del segle XXI en el qual mor més gent de la que neix", una situació que es va produir al segle passat dues vegades: en 1918 a causa de les defuncions de la grip espanyola i en 1939 al final de la guerra Civil, ha exposat Trilla, qui ho ha atribuït a l'augment de l'envelliment i del descens d'immigrants, si bé són dades que s'han d'estudiar.

DIABETIS I SALUT MENTAL

L'informe monogràfic sobre diabetis de Central de Resultats també mostra que Catalunya té una taxa d'hospitalització per complicacions de la diabetis de l'66,7, una de les més baixes a nivell europeu, comparant-la amb França, 173,6: Finlàndia, 152,1 ; Irlanda, 133; Regne Unit, 72,5, i Països Baixos, 68,8.

Segons Dedeu, "s'està treballant de forma molt holística", ja que intervenen molts nivells assistencials, fet que permet reduir els reingressos per complicacions, si bé Catalunya ha de millorar en la taxa d'obesitat en població infantil i reduir l'índex de tabaquisme, ha afegit el director de l'Aquas en relació als aspectes a millorar del sistema.

Les dades en salut mental assenyalen que més d'una tercera part --un 33,8%-- dels pacients atesos en un Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) ha estat diagnosticat d'algun trastorn mental sever, sent la depressió la malaltia més freqüent, i el nombre d'atesos ha passat de 169.919 persones en 2.014-169.063 el 2015.

Pel que fa als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), s'han detectat 7.887 nous casos en relació a 2014 amb un total de 70.521 atesos, dels quals un 22,6% dels menors han estat diagnosticats de trastorn per dèficit d' atenció i hiperactivitat (TDAH).

Aquest fet s'explica per la millora diagnòstic dels trastorns més prevalents infantils i juvenils, com els del aspectro autista, el TDAH, trastorns alimentaris i de comportament: "S'ha fet un gran esforç entre els equip d'atenció primària i dels CSMIJ amb decisions compartides", segons Dedeu.