dissabte, 23 de novembre de 2019

Arrenca la XII Legislatura, en què Ana Pastor es perfila com a presidenta del Congrés

|


Congrés febrer


La XII Legislatura arrenca aquest dimarts, 19 de juliol, a partir de les 10.00 hores amb la constitució de les noves Corts Generals sorgides dels comicis legislatius del passat 26 de juny.


Les sessions en les dues Cambres es celebraran de forma similar i en elles els 616 parlamentaris (350 diputats i 266 senadors) hauran de prometre o jurar la Constitució i elegir els membres de les seves respectives Meses.


Al Congrés, la sessió constitutiva serà presidida pel diputat electe de major edat, en aquest cas la diputada del PP per Madrid, Maria Teresa de Lara, que estarà assistida en qualitat de secretàries per les dues més joves: la socialista valenciana Maria Such i la diputada d'Podem per Guipúscoa Nagua Miriam Alba.


És exactament la mateixa Mesa d'Edat que va dirigir la sessió constitutiva de la XI Legislatura el passat mes de gener i és la primera vegada que aquest òrgan, que únicament funciona el dia de la constitució del Congrés, repeteix composició.


La tasca de les dues secretàries serà donar lectura a la relació de diputats electes i als recursos contenciós-electorals interposats, amb indicació dels diputats electes que poguessin quedar afectats per la resolució dels mateixos, segons s'assenyala en el Reglament de la Cambra.


En el cas de la Cambra Alta, obrirà la sessió el primer senador que hagi presentat les seves credencials, que en aquesta ocasió ha estat Francesc Xavier Alegre, de Ciutadans, que llegirà els noms dels seus companys i les impugnacions que s'hagin podi presentar. Després es constituirà la Mesa d'Edat, també amb el electe de major edat en la Presidència que, si escau tindrà com a secretaris als quatre senadors més joves.


Després de la formació d'aquesta Mesa d'Edat, es constituirà de forma definitiva al Senat, llevat que hi hagi impugnacions contra alguns senadors elegits per designació directa que afectin un 20% del total dels escons.


A continuació, es procedirà, en ambdues Cambres, a l'elecció del seu òrgan de govern: la Taula, els membres es designen mitjançant votació secreta amb papereta i urna. Per al càrrec de president resultarà elegit, en ambdós casos, el que obtingui el vot de la majoria absoluta.


Si en primera votació cap dels candidats aconseguís aquesta majoria, es repetirà la votació entre els dos que hagin sumat més suports i resultarà elegit el que obtinga més vots, és a dir, majoria simple.


En aquesta ocasió fins a quatre persones optaran a la Presidència: Ana Pastor (PP més Ciutadans), Patxi López (PSOE), Xavier Domènech (Units Podem i els seus confluències) i Francesc Homs (Convergència). Només dos d'ells passaran a la segona votació. Al Senat, on el PP ha revalidat la seva majoria absoluta, repetirà com a president Pío García Escudero.


A més de als presidents del Congrés i del Senat, es triarà a quatre vicepresidents a la cambra baixa i dos a l'Alta. En ambdues institucions resulten elegits els que obtinguin major nombre de vots. De la mateixa manera es designa als secretaris, que són quatre tant al Congrés com al Senat.


Per a la Vicepresidència Primera del Congrés, el PP i Ciutadans donaran suport a la candidatura d'Ignacio Prendes, que ja representava al partit taronja en aquest òrgan en anterior legislatura. La resta de vicepresidències les ocuparan Micaela Navarro (PSOE), Glòria Elizo (Units Podem) i un membre del Grup Popular (al gener es va triar a Celia Villalobos i Rosa Romero, però una ja no podrà seguir de vicepresidenta).


Per a les Secretaries optaran Juan Luis Gordo (PSOE), que s'estrenarà a la Mesa; Patricia Reyes (diputada de Ciutadans que ja va ser secretària en l'anterior legislatura i que comptarà amb suport del PP) i Marcelo Expósito (A Comú Podem), a més d'un representant del PP. Això sí, està per veure si Rajoy reitera la candidatura de la catalana Alicia Sánchez Camacho, que va ser elegida secretària primera al gener, o si per aquest buit proposa ara a Villalobos o Romero.


Concloses les votacions de tots els membres de les meses del Congrés i del Senat, els elegits ocuparan els seus llocs i el president electe presentarà i sol·licitarà dels altres diputats i senadors el jurament o promesa d'acatar la Constitució.


Però abans d'aquest tràmit, per poder obtenir la plena condició de parlamentari, els diputats i senadors hauran hagut de presentar en les seves respectives Cambres les credencials expedides a l'òrgan corresponent de les seves respectives circumscripcions i haver realitzat la declaració d'activitats que estableix la Llei Orgànica del règim electoral general.


LES FÓRMULES PER ACATAR LA CONSTITUCIÓ DE PODEM


A la XI Legislatura, els diputats de Podem i els seus confluències d'En comú, en Marea i Compromís van aprofitar la presa de possessió dels seus càrrecs per demanar la reforma de la Constitució, per reivindicar la "diversitat" i la "sobirania" de "els pobles de l'Estat "i per assumir un compromís concret per a aquesta legislatura: treballar per l'ocupació, pel medi ambient, per la justícia social, per acabar amb els desnonaments o per recuperar la dignitat i donar la veu a la gent humil, entre d'altres .


Van emprar indistintament el castellà, el basc, el català o el gallec en les seves al·locucions i fins i tot el líder de la formació domicili, Pablo Iglesias, es va utilitzar la llengua de signes en part de la seva intervenció.


Al ja tradicional acatament de la Constitució "per imperatiu legal" que van realitzar els diputats del PNB i d'EH Bildu, es van unir les promeses dels parlamentaris de Democràcia i Llibertat (DL) en català, mentre que els d'ERC van optar per fórmules més variades que incloïen vives a "Constitució catalana" i a "Catalunya lliure".


DESPRÉS, S'INFORMA A REI


Després de la ronda de juraments o promeses, els presidents del Congrés i el Senat, que podran pronunciar un discurs si així ho desitgen, han de declarar constituïdes les cambres, i l'hi va comunicar al Rei, a l'altra Cambra i al Govern.


Les Taules de cada Cambra es reuniran un cop aixecada aquesta primera sessió per començar a formalitzar la creació dels grups parlamentaris, que hauran d'estar creats en els cinc dies següents. Els parlamentaris que no s'adscriguen a cap grup passaran a formar part del Mixt.


Constituïdes les Cambres, el president del Congrés ha d'informar el Rei ia partir d'aquí, el Cap de l'Estat obrirà una ronda de consultes amb els partits amb representació parlamentària per poder proposar el candidat a la Presidència del Govern, que haurà de comunicar al president del Congrés , perquè aquest convoqui el Ple d'investidura.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH