dissabte, 22 de gener de 2022

La creació de zones verdes atrau gent amb més poder econòmic i expulsa als més vulnerables

|

22 @ de Barcelona


Un estudi, realitzat per un equip d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), ha determinat que les ciutats que creen parcs i àrees verdes contribueixen a mitjà i llarg termini a l'exclusió de col·lectius més vulnerables.


El treball ha posat de manifest que aquests espais no beneficien a tots els ciutadans per igual i l'han anomenat com "gentrificació verd" que l'han definit com que la població original d'una barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada per nous habitants amb més poder adquisitiu atrets per la proximitat de les zones verdes, segons ha informat la UAB en un comunicat.


Això provoca "un augment considerable" del preu del lloguer i dels habitatges que obliguen a les persones amb menys recursos haver de traslladar-se a àrees menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa.


MÉS VERDS, MÉS DESIGUALS


En aquest sentit, la sociòloga i geògrafa Isabelle Anguelovski, líder de l'estudi, ha apuntat que "la hipòtesi és que les ciutats més verdes es tornen més desiguals".


De tota manera, ha remarcat la necessitat de millorar la qualitat ambiental dels barris s'ha d'avaluar el seu impacte social, a més ha suggerit que s'acompanyi de polítiques que controlin l'especulació immobiliària.


L'estudi, Greenlulus (Green Locally Unwanted Land Uses), pel qual ha rebut 1,5 milions d'euros de la Unió Europea, es desenvoluparà els propers cinc anys comparant la situació de 20 ciutats europees i d'Estats Units amb la finalitat d'elaborar un rànquing.


PROVA PILOT A BARCELONA


Hi ha una prova pilot d'aquest projecte a Barcelona - 'Avaluant els impactes de la gentrificació ambiental en els barris històricament vulnerables de Barcelona' -, que ha analitzat el perfil socioeconòmic dels residents de 18 parcs i jardins creats a la ciutat entre 1992 i 2000 a Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Ciutat Vella i Horta-Guinardó, usant sis indicadors.


Es tracta d'indicadors diferenciats amb les categories d'inquilins amb títol universitari, immigrants no comunitaris, procedents de països del Nord, residents majors de 65 anys, increment de la renda d'habitants i el valor de l'habitatge.


Segons els investigadors quan es detecten tres paràmetres de forma simultània es produeix l'anomenada gentrificació verd, que s'han donat en els parcs del Poblenou (augmentant en un 689%) i la Nova Icària i als jardins Príncep de Girona a Horta, per contra en àrees de Nou Barris i Sant Andreu no s'ha produït i ha pujat el percentatge de famílies vulnerables, que han atribuït al desplaçament des de les zones aburgesades per les millores ambientals.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH