El Tribunal declara nul·les les taxes imposades per Gallardón

El Tribunal Constitucional considera que les taxes judicials imposades a les persones jurídiques impulsades per Alberto Ruiz-Gallardón, exministre de Justícia, són inconstitucionals. Així, les ha declarat nul·les.

En una sentència adoptada per unanimitat, ha estimat parcialment el recurs presentat pel PSOE i declara inconstitucionals les taxes fixades tant per a l'accés a la jurisdicció com per a la interposició de recursos per considerar que aquests gravàmens, aprovats al novembre de 2012, vulneren el dret a la tutela judicial efectiva.

En concret el TC anul·la els incisos de l'article 7.1 de la llei que preveu les quotes fixes de 200 euros per a interposar el recurs contenciós-administratiu abreujat i la de 350 euros per a interposar el recurs contenciós-administratiu ordinari. Declara nul·la també la quota de 800 euros per promoure recurs d'apel·lació, la de 1.200 euros per als recursos de cassació i extraordinari per infracció processal en l'ordre civil i les taxes per al recurs de suplicació (500 euros) i el de cassació, en qualsevol de les seves modalitats (750 euros).

El tribunal tomba també l'article 7.2 que imposa una quota variable la quantia serà la que resulti d'aplicar al valor econòmic del litigi el tipus de gravamen que correspongui, en sintonia amb el demandat per professionals del món de la judicatura, sindicats i consumidors que van rebutjar la normativa des del mateix moment de la seva aprovació arribant fins i tot a crear la plataforma 'Justícia per a Tothom' en contra seu.

No obstant això el TC, que adverteix que els efectes de la seva decisió afectaran a nous supòsits o procediments on no hi hagi resolució ferma, considera que l'establiment de taxes per a l'exercici d'accions judicials en els ordres civil, contenciós-administratiu i social no vulnera, en si mateix, el dret fonamental dels ciutadans a la tutela judicial efectiva, no incompleix el mandat de submissió de l'Administració al control judicial ni tampoc el principi de gratuïtat de la Justícia.

QUANTIES "DESPROPORCIONADES"

Ara bé, tal com recull la resolució, entén que la quantia de les taxes (tant en la quota fixa com en la variable) resulten "desproporcionades" i pot produir un "efecte dissuasori" en els ciutadans a l'hora d'acudir als tribunals de justícia. Així, afegeix que els fins perseguits per la llei recorreguda són "constitucionalment legítims", en referència a l'objectiu d'evitar situacions d'abús per part dels que no busquen tutela judicial sinó avantatges mitjançant la dilació dels procediments.

I també que fa al finançament mixta de la justícia, en tant la seva legitimitat es deu al fet que el fet imposable gravat per la taxa no és el servei públic de la Justícia sinó el "exercici de la potestat jurisdiccional", segons explica el tribunal que matisa que això no ha d'implicar la implantació d'unes taxes excessives que acabin dificultant l'accés a la justícia.

Per tant, conclou que la mesura no és idònia per aconseguir la finalitat d'acabar amb els recursos abusius si bé sí que ho és per aconseguir la finalitat del finançament mixta de la justícia. I aclareix que, el fet que es tracti d'un sistema de taxes en el qual tots paguen el mateix, implica en alguns casos que no s'aconsegueixi evitar recursos abusius.

"El seu objectiu de prevenir d'aquests recursos es dilueix per a tot aquell que disposa de mitjans econòmics suficients i, en canvi, perjudica al justiciable que exercita correctament el seu dret a recórrer", diu la resolució, que afegeix que, al final, el perjudicat es veu obligat a pagar una taxa amb la qual es pretén eradicar un comportament que li és aliè.

Pel que fa a les taxes exigides per interposar recursos, el Tribunal Constitucional s'empara en la justificació continguda en la memòria econòmica de la llei que es limita a assenyalar que és legítim fixar-les en quanties superiors a les de la primera instància i que la seva recaptació no és suficient per cobrir els costos generats per la segona instància.

Referent a això la sentència afirma, d'una banda, que "l'objectiu del finançament mixta de la justícia no pot portar amb si el sacrifici d'un dret fonamental" i, de l'altra, que la quantia de les taxes per recórrer resolucions judicials "no atén a la realitat econòmica d'una majoria significativa dels seus destinataris, les quals resulta excessiva "pel que conclou que, aquests gravàmens, vulneren el dret protegit per l'article 24,1 de la Constitució al poder dissuadir la d'interposició de recurs.

"ABUSIVA I INJUSTA"

En el seu recurs, presentat al juliol de 2013, el grup parlamentari socialista va argumentar que la normativa, que finançaria la justícia gratuïta segons Gallardón, era "abusiva i injusta" i suposava un "atemptat" contra la democràcia. Després d'un informe crític de l'Oficina del Defensor del Poble, la norma es va sotmetre a una primera modificació per rebaixar certes quanties i exonerar directament del pagament de les mateixes en determinats tràmits com separacions i divorcis de mutu acord.

Ja en 2015 l'actual ministre de Justícia, Rafael Catalá, va eliminar mitjançant Reial-Decret les taxes judicials per a persones físiques si bé va mantenir el tribut a les jurídiques, incloses les pimes. En concret el Govern va aprovar al Consell de Ministres una reducció del 80% en el tram variable d'aquestes taxes per a les persones físiques i l'alliberament del pagament del total de la taxa en separacions i divorcis de mutu acord.