Mireia Belmonte, campiona olímpica de 200 papallona

|

Mireia


La nedadora espanyola Mireia Belmonte va conquistar el fins ara major èxit de la seva carrera esportiva en guanyar la medalla d'or en els 200 metres papallona dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, la seva segona medalla de la cita tant d'ella com de la delegació nacional, i la quarta en el seu historial olímpic.


Fa un any, la de Badalona, gran referent de la natació espanyola i que havia explotat definitivament fa quatre anys en els Jocs de Londres amb dues medalles de plata, no tenia clar com arribaria a la cita brasilera, per una inoportuna lesió a l'espatlla que es va esforçar a cuidar i curar per arribar a punt a la ciutat brasilera, on es va confirmar com una de les bases de l'equip.


Guanyadora del bronze en els 400 metres estils en el primer dia de competició, la catalana no havia tornat a brillar fins que va arribar el torn d'una de les seves proves favorites, els 200 metres papallona on ja en 2012 havia tret premi, el qual va canviar de color en una nit pletòrica. en les sèries i a les semifinals, al contrari que en dies anteriors, se la veia fresca i amb bones sensacions, ratificades en una final guanyada amb ungles i dents.


Belmonte s'havia ficat amb el segon millor crono de les finalistes, uns 2: 06.06 que va polvoritzar en l'hora i el moment correcte, a punt de batre el seu propi rècord d'Espanya, de 2: 04.78, quedant-se tan sols a set centèsimes. Apropar-se a aquesta marca era la millor senyal que podria donar una nova medalla, però el premi va ser molt més gran.


L'australiana Madeline Groves, millor marca mundial de l'any, i la japonesa Natsumi Hoshi, actual campiona del món i bronze olímpic el 2012, eren els seus principals rivals, ia la final ho van demostrar, però a ambdues va saber controlar-les l'espanyola, poderosa a partir del primer viratge per anar a poc a poc posant-se en cap.


I és que la de Badalona va començar endarrerida, però després dels primers 50 metres ja era tercera. A partir d'aquí, va anar remuntant seguint l'estela de Grove s, la qual va manar en el primer 100, perquè posteriorment va ser sobrepassada per la catalana.


Aquesta, l'oceànica i una Hoshi de menys a més van quedar col·locades per als apassionants 50 metres finals, encapçalats per l'espanyola que semblava llavors fluixejar a mesura que l'or s'acostava. No obstant això, va treure les últimes forces per contenir als seus dos rivals i portar-la seva somiada recompensa, per un sospir, tres centèsimes, però d'or.


Hoshi es va haver de conformar amb el bronze a 35 centèsimes, mentre que el somriure de la catalana il·luminava la piscina i feia somriure a la delegació espanyol a, òrfena de bones notícies en aquests primers dies llevat de les de la nedadora, que es convertia en la primera dona a guanyar un or olímpic, el segon en la història de la natació de piscina després del de Martín López-Zubero enllà a Barcelona'92.


La de Badalona, que ara haurà de recuperar-se per nedar aquest dijous la seva última prova a Rio, els 800 metres on va ser plata en 2012, va tornar a acaparar els focus perquè ni Hugo González, en els 200 esquena, ni Eduardo Solaeche, en els 200 estils, ni Jessica Vall, en els 200 braça, van poder aconseguir passar a la final, amb la catalana finalitzant desena.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH