Espanya cau davant Estats Units però es porta una merescuda plata

|

DDG 20160820221452 640



La selecció espanyola femenina de balencesto no va poder aconseguir l'anhelat or després de perdre (101-72) a la final contra els Estats Units en els Jocs de Rio de Janeiro. No obstant això, les de Mondelo es van penjar una històrica i molt merescuda plata.


Espanya no va celebrar abans d'hora la seva millor classificació olímpica, l'èxtasi d'una generació en la qual Alba Torrens, Anna Cruz, Laura Nicholls, Astou Ndour o Marta Xargay i la resta de la ventrada van prendre el relleu de la millor jugadora espanyola de tots els temps, Amaya Valdemoro, i van inaugurar una nova època.


No es va deixar portar pel deure complert després de guanyar a Sèrbia en semifinals, pel corrent, ni pel aclaparador favoritisme dels Estats Units, que ha guanyat l'or olímpic des de Los Àngeles'84 -a excepció de Barcelona'92, en els quals ho va aconseguir l'Equip unificat- fins a Rio de Janeiro, els primers Jocs a Sud-amèrica.


La manxa li va durar a aquest grup aguerrit un quart i mig, el cor, tot el partit. En aquest temps Alba Torrens, amb una sèrie de 12 punts, era un martell sobre el cèrcol 'ianqui', i Astou Ndour, un gegant que tapava i reboteaba. I Laia Palau, en els seus últims Jocs, encistellava un triple que alimentava (7-8) una utopia.


Les de Mondelo, intenses en defensa, amb una zona que ofegava a les multimapeonas olímpiques i del món, feien remoure a la banqueta i fregar-se els ulls al veterà tècnic guanyador de totes les Lligues universitàries Geno Auriemma. Espanya guanyava per 14-17 amb una Alba Torrens incommensurable.


La segona falta de Ndour, sustuida per Laura Gil, va ser l'inici de la reacció nord-americana. Amb la pivot dakariana al banc tot era molt més fàcil per als Estats Units, que va començar a portar la iniciativa just al f inal del primer quart (21-17) i Auriemma començava a esbufegar alleujat.


Un triple de Ndour va ser l'últim alè (27-24) de la 'ÑBA' femenina al clatell de la campiona olímpica. Després va venir el festival anotador de Diana Taurasi, en la seva quarta cita olímpica que compta per altres tants ors, i Maya Moore, que van ser suficients per si soles per tallar la rebel·lió hispana, una quimera (49-32) al descans.


Els últims dues cambres van confirmar la certesa que aquesta versió de Estats Units, que va guanyar per 40 punts a Espanya en la primera fase (103-63) i per una mitjana de 38,4 a la resta de rivals en el seu camí cap al més alt del podi, està molts esglaons per sobre de qualsevol selecció del món.


També van ser el reflex d'una Espanya batalladora, competitiva, que va suar la seva plata, l'hi va guanyar, mai va abaixar els braços i va il·luminar un nova etapa en la història olímpica, tal com van mostrar el camí dels llegendaris Corbalán, Epi, Romay o Fernando Martín en aquelles remotes matinades de 1984 a Los Angeles.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH