Creix un 0,8% l'economia espanyola, una dècima més del que s'esperava

L'economia espanyola va créixer un 0,8% en el segon trimestre, de manera que ja acumula quatre trimestres consecutius creixent a aquest ritme, gràcies al consum de les llars i al repunt de la inversió, que van mostrar augments trimestrals del 0,7% i l'1,3%, respectivament, segons la Comptabilitat Nacional Trimestral publicat aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Aquest creixement del PIB del 0,8% iguala als registrats en els tres trimestres previs (tercer i quart trimestre de 2015 i primer trimestre de 2016) i és una dècima superior a l'estimació que va fer l'INE a finals del mes passat (0 , 7%).

El consum de les llars va seguir creixent en el segon trimestre (+ 0,7%), encara que a un ritme tres dècimes inferior al del trimestre anterior. Per contra, la despesa pública va retrocedir un 1,6%, en contrast amb l'avanç del 0,7% que havia experimentat entre gener i març. La despesa de les institucions sense fins de lucre al servei de les llars també va trepitjar el fre i es va reduir un 0,3% en el segon trimestre, enfront del creixement del 0,7% que va registrar en el primer trimestre.

Mentre que el consum de les llars va desaccelerar el seu ritme d'avanç en el segon trimestre, la inversió l'incrementar un punt, des del 0,3% del primer trimestre al 1,3% en el segon. Dins de la partida d'inversió, l'adreçada al sector de la construcció va tornar a taxes positives i va augmentar un 0,9%. També va accelerar la inversió en béns d'equip, que va avançar un 2,2%, per sobre de l'augment del 0,9% registrat en el primer trimestre.

En el segon trimestre, les exportacions van créixer un 4,3%, davant del descens del 0,4% que van experimentar en el trimestre anterior, mentre que les importacions van pujar un 2,7%, accelerant en 2,3 punts el creixement trimestral del període gener-març.

LA DEMANDA INTERNA TIRA DEL PIB, PERÒ MENYS

La taxa interanual del PIB, per la seva banda, es va situar en el 3,2% en el segon trimestre de l'any, dues dècimes menys que en el trimestre anterior, i acumula ja 10 trimestres en positiu, amb creixements superiors al 3% en els últims cinc trimestres.

L'INE ha explicat que la desacceleració en la variació interanual del PIB és conseqüència d'una menor contribució de la demanda nacional, que va aportar 3 punts en el segon trimestre, vuit dècimes menys que en el trimestre anterior, i d'una major contribució de la demanda externa, que va passar de restar quatre dècimes al PIB en el primer trimestre a aportar dues dècimes en el segon.

Els dos principals components de la demanda nacional (consum i inversió) van desaccelerar les seves taxes interanuals respecte al trimestre anterior.

En concret, el consum de les llars va créixer un 3,6% interanual en el segon trimestre, una dècima menys que en el trimestre anterior, mentre que el consum de les institucions sense fins de lucre va avançar un 1,5%, dues dècimes menys . Així mateix, la despesa de les administracions públiques va moderar el seu creixement interanual més de dos punts, fins al 0,1%.

Per la seva banda, la inversió va registrar un creixement interanual del 4%, el que suposa 1,1 punts menys que en el trimestre anterior. La inversió en construcció va moderar el seu avanç interanual un punt, fins al 2,1%, mentre que la inversió en béns d'equip es va incrementar un 7,8%, en contrast amb l'augment del 9,3% registrat en el trimestre anterior.

LES EXPORTACIONS ACCELEREN EL SEU CREIXEMENT INTERANUAL

En el segon trimestre, la contribució de la demanda exterior neta al PIB va ser de quatre dècimes, en contrast amb les dues dècimes que va restar al creixement de l'economia en el primer trimestre. Això va ser conseqüència del bon comportament de les exportacions, que van accelerar tres punts el seu creixement interanual, des del 3,8% al 6,8%, mentre que les importacions van ampliar 1,2 punts el seu avanç interanual, fins al 6,6%.

Des de l'òptica de l'oferta, la indústria, l'agricultura i la construcció van presentar en el segon trimestre un pitjor comportament interanual que en el primer quart de l'any, al contrari que els serveis, el valor afegit brut va créixer un 3,6%, la mateixa taxa que en el primer trimestre.

Per contra, l'agricultura va empitjorar dos punts la seva taxa interanual, fins al 3,5%; la indústria va retallar la seva una dècima, fins al 2,6%, i la construcció va moderar el seu creixement interanual sis dècimes, fins al 2,2%.

L'AVENÇ DE L'OCUPACIÓ ES MODERA: 484.000 OCUPATS MÉS EN UN ANY

Quant a l'ocupació, l'INE assegura que aquesta variable, mesura en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, va créixer entre abril i juny un 0,6% respecte al trimestre anterior, tres dècimes menys que en el primer trimestre.

En taxa interanual, l'ocupació va registrar un avanç del 2,9%, tres dècimes menys que en el trimestre anterior, el que suposa la creació neta aproximada de 484.000 llocs de treball equivalents a temps complet en un any. Aquest comportament, juntament amb la variació experimentada per la jornada mitjana, donen com a resultat una desacceleració de tres dècimes en la taxa anual d'hores efectivament treballades, des del 3,2% al 2,9%.

En el segon trimestre, l'ocupació en els serveis desaccelerar una dècima el seu creixement interanual, fins al 3,3%; l'agricultura va retallar més de tres punts la seva taxa interanual, fins al 2,1%, i la indústria va empitjorar vuit dècimes la seva taxa interanual, fins al 1,6%. Per contra, la construcció va accelerar dues dècimes l'avanç de llocs de treball, fins a l'1,1%.

PUJA LA REMUNERACIÓ PER ASALARIAT

L'ocupació assalariada, per la seva banda, va créixer un 3,2% interanual en el segon trimestre, tres dècimes menys que en el trimestre anterior.

Amb tot, la productivitat aparent per lloc de treball equivalent va pujar tres dècimes, fins al 0,4%, mentre que el creixement de la productivitat aparent per hora efectivament treballada va millorar dues dècimes, fins al 0,3%.

En aquest context, la remuneració dels assalariats va passar del 3,4% al 4% per la desacceleració del nombre d'assalariats (del 3,5% al 3,2%) i per l'augment en nou dècimes de la remuneració mitjana per assalariat (del -0,1% al 0,8%). Així, el creixement del cost laboral per unitat de producte (CLU) es va situar en el 0,4%, una dècima menys que la variació experimentada pel deflactor implícit de l'economia (0,5%).